Es “Bec de Ferrutx” es un penyal de 523 metres que es troba en la Serra de Llevant, damunt de la Colònia de Sant Pere.
És una excursió fàcil-moderada, de 10,500 quilòmetres, que parteix des de l’Ermita de Betlem, a on hem arribat amb els cotxes, i torna pel mateix lloc. Els que tenen més caminera la poden allargar com vulguin, per exemple, començant des de Betlem, pujant cap a l'ermita fins al Bec, i davallant per la Colònia de Sant Pere a on s’haurà deixat uns dels cotxes. Noltros l'hem fet senzilla.
Una vegada deixats els vehicles a l'aparcament de l’ermita, començam a caminar per la sendera que es troba a l’esquerra cap el cementeri.
És una sendera ben definida que transcorre entre càrritx per un frondós pinar que fa que la caminada sigui molt maca.
Hem passat pel cementeri i per les cases en roïnes de Binialgorfa, mentre anem pujant moderadament.
Arriba un moment que es pot contemplar perfectament el que era l’Alqueria. Les parets de pedra en sec que encara es conserven, et donen una idea de com devia ser aquest lloc en la antiguitat.
Damunt una lloma, encara es conserven també, però mix esbucades, unes casetes d’observació de la Guerra Civil que abasten tota la Badia d’Alcúdia, amb dibuixos de models d’avions militars pintats a les parets.
Noltros hem seguit la nostra ruta guanyant altura i cada vegada tenint millors vistes.
Ens han donat les 11’-hores i com és tradició, ens hem aturat a berenar.
Reiniciada la marxa, ja poden observar el “Bec de Ferrutx”. Queda enfora encara i un de noltros, que portava una pipida de campionat, ens ha dit que ens esperaria per aquest indret mentre el grup pujava al Bec, tenint en compte que havíem de tornar pel mateix lloc.
Dos més han volgut acompanyar-ho. La resta hem continuat, ara en una bona davallada fins a la faldilla del penyal,des de on parteix la sendera per pujar fins al cim.
No cal dir que aquesta pujada és la més fotuda, encara que les vistes que s’albiren cap a Betlem, Sa Colònia i la Badia, la van fent cada vegada més interessant.
Puges i puges fins que arribes a la cresta a on hi ha un penya-segat que impressiona. No cal dir que ses vistes, ara per tots els indrets, són espectaculars.
Només ens queda continuar caminant pel llom del penyal fins al «BEC».
Al cim, primer han arribat els de sempre, i a poc a poc ho han anant fent els fotògrafs, que sempre es van aturant per treure les instantànies corresponents.
A dalt de tot hi havia una parella alemanya –com no- que estaven gaudint d’aquelles vistes.
Hem vist un muntet de pedres de colors que qualcú anat deixant al cim com a record de la seva pujada.
És curiós, encara que en el lloc a on estan, pensem que un dia amb un torb se n’aniran totes a fer punyetes.
Hem estat una bona estona en el cim, contemplant llocs a on pensem anar aquest estiu: Sa Cànova, Es Caló, Na Clara…
Eren les 13’-hores i hem començat la davallada perquè volíem dinar tots plegats amb els companys que s’han aturat a esperar-nos. Una trucada pel mòbil els ha avisat de les nostres intencions.
El descens s’ha duit a terme sense cap novetat, fins que hem trobat al company constipat i als altres dos estirats a terra descansant. Després, hem continuat la marxa per trobar un lloc adient per poder dinar. Cadascú s’ha tret el pa amb butxaca que portava, i allà hem dinat i recuperat forces per refer el tram que encara ens faltava per arribar a l’ermita.
Una vegada a l’aparcament, un parell que frisaven han partit, mentre els altres hem anat a veure Sa Font de l’Ermita, a on alguns han carregat les seves ampolles d’aquella aigua fresca que brolla sense aturar, mentre altres han tingut manies i no han volgut ni provar-la. Déu vol!
Al poble d’Artà ens hem aturat a fer els cafetets i gins tònics habituals, havent arribat a Palma sense cap novetat a D. Gràcies.
Salut I força!
Reiniciada la marxa, ja poden observar el “Bec de Ferrutx”. Queda enfora encara i un de noltros, que portava una pipida de campionat, ens ha dit que ens esperaria per aquest indret mentre el grup pujava al Bec, tenint en compte que havíem de tornar pel mateix lloc.
Dos més han volgut acompanyar-ho. La resta hem continuat, ara en una bona davallada fins a la faldilla del penyal,des de on parteix la sendera per pujar fins al cim.
No cal dir que aquesta pujada és la més fotuda, encara que les vistes que s’albiren cap a Betlem, Sa Colònia i la Badia, la van fent cada vegada més interessant.
Puges i puges fins que arribes a la cresta a on hi ha un penya-segat que impressiona. No cal dir que ses vistes, ara per tots els indrets, són espectaculars.
Només ens queda continuar caminant pel llom del penyal fins al «BEC».
Al cim, primer han arribat els de sempre, i a poc a poc ho han anant fent els fotògrafs, que sempre es van aturant per treure les instantànies corresponents.
A dalt de tot hi havia una parella alemanya –com no- que estaven gaudint d’aquelles vistes.
Hem vist un muntet de pedres de colors que qualcú anat deixant al cim com a record de la seva pujada.
És curiós, encara que en el lloc a on estan, pensem que un dia amb un torb se n’aniran totes a fer punyetes.
Hem estat una bona estona en el cim, contemplant llocs a on pensem anar aquest estiu: Sa Cànova, Es Caló, Na Clara…
Eren les 13’-hores i hem començat la davallada perquè volíem dinar tots plegats amb els companys que s’han aturat a esperar-nos. Una trucada pel mòbil els ha avisat de les nostres intencions.
El descens s’ha duit a terme sense cap novetat, fins que hem trobat al company constipat i als altres dos estirats a terra descansant. Després, hem continuat la marxa per trobar un lloc adient per poder dinar. Cadascú s’ha tret el pa amb butxaca que portava, i allà hem dinat i recuperat forces per refer el tram que encara ens faltava per arribar a l’ermita.
Una vegada a l’aparcament, un parell que frisaven han partit, mentre els altres hem anat a veure Sa Font de l’Ermita, a on alguns han carregat les seves ampolles d’aquella aigua fresca que brolla sense aturar, mentre altres han tingut manies i no han volgut ni provar-la. Déu vol!
Al poble d’Artà ens hem aturat a fer els cafetets i gins tònics habituals, havent arribat a Palma sense cap novetat a D. Gràcies.
Salut I força!
(Fotografíes: Miquel Barceló , "Trigo", Xim Fuster i meves)
No hay comentarios:
Publicar un comentario