SA FONT DES PI.

Una excursió de les llargues (19,420 Kms.) que parteix d’Alaró, continua per Sollerich, Sa Font des Pi i finalitza al refugi dels Tossals.

Fàcil de fer (per que camines tot el temps per llocs ben definits) i no més amb una complicació: el pas per Sa Canaleta no apte pels que pateixen vertigen.

Amb unes quantes baixes hem aparcat els cotxes devora el camí de Sollerich, un indret molt adient per practicar MBK. De fet, mentre berenavem, ens han passat un grup de ciclistes del cos de bombers pujant a bon ritme. Mes amunt hem trobat a un del grup que havia fet pana i estava arreglant la seva bicicleta.

A la meitat de camí ens estava esperant  un dels companys del grup, veterà excursionista, que tresca com una cabra maldament l’artrosi que pateix en un genoll. Encara així, coixeu, coixeu, no hi ha cap de noltros que el pugui seguir.

Una vegada passarem la possessió de Sollerich, continuem pel camí fins que agafem la desviació que porta a “Ses Cases Noves”, unes cases antiquíssimes que ara romanen tancades, però que en el seu temps degueren tenir una gran activitat pels vestigis que encara es poden contemplar, com es el gran aljub i un aqüeducte de pedra que es una meravella.

Des de aquestes cases ara el camí se enfila cap amunt, amb un tirant fortet, fins que agafem una sendera que ens portarà en uns 10 minuts als túnels per on passa la canonada d’aigua que ve des de Cúber y se’n va cap a Palma. 

L’espert de nostre grup ens indica que val la pena seguir la canaleta d’aigua que volta el penyal, per que les vistes son espectaculars. 

El problema es que el caminet per on passa la canaleta no més te uns 80 cms. d’amplària.

El precipici  es de tal magnitud, que dos del grup se’n foten de les vistes i s’estimen més passar pels túnels amb les lluminàries corresponents, caminant al costat de l’enorme canonada que porta l’aigua des de els embassaments. 

El soroll que fa la força de l'aigua que corre per allà dins acollona de veritat.

No son gaire llargs el túnels, i quant  sortim per l’altra forat, ens trobem amb els companys que han anat per sa canaleta.

Altra túnel i altra canaleta...uns per aquí, i els altres per allà.

Es curiosa la pintada que hi ha a la sortida dels túnels en una roca que diu que s’han de pagar 3 euros per passar...¿?.

Just sortim del darrer túnel, la canonada d’aigua s’enfila per amunt cercant el cim d’aquesta muntanya per davallar després cap a Cúber. 

  

Noltros girem cap a la dreta, seguint al nostre guia, per una sendera, ara gens definida entre els bosc d’alzines, fins que trobem Sa Font des Pi en un racó extraordinari.

L’aigua cristal·lina que surt de una cova entre les roques, desemboca en una basa d’aigua tan transparent, que se pot contemplar el fons perfectament. L’entorn de roques i vegetació fa que aquest lloc sigui d’una bellesa extraordinària.

Allà hem estat gaudint d’aquest indret esperant a un del grup que s’avia despistat seguint la canonada cap a Cúber. Ai Deumeuet...!. Quan dos del grup l’han portat, els altres companys li han fotut la barrumbada de costum, encara que ell s’ha excusat dient que el nostre guia sempre va com una llebre mentre la reraguarda treu la freixura per la boca. I si damunt camines badocant,  ja la tens cagada. 

Hem davallat pels mateix lloc, a excepció d’un dels popones que havien passat pel túnels.

Ara s’ha atrevit a anar per la canaleta amb els altres companys corrent el perill que el buit li xuclés. 

Però no ha passat res a D.gràcies i hem pogut davallar tots plegats fins el camí  que, en no rés, ens ha portat al pas del torrent que surt a la carretera que puja al refugi, a on ens hem acomiadat del nostre guia que ens ha abandonat per que tenia altres tasques que fer.

Ara ens quedava pujar fins al Refugi dels Tossals per les dreceres que estan perfectament senyalitzades, mentre un del grup s’ha estimat més anar pujant pel camí asfaltat practicant Nordic Walking per fer més exercici.

Una vegada arribats al refugi hem dinat de pa amb butxaca en les porxades que hi ha afora, aprofitant el dia esplèndid que feia. Després de prendre els cafetets, hem tornat pel camí, llaaarg camí, del GR fins als cotxes.

Una fàcil però llarga excursió que ens ha permet gaudir, gràcies al nostre guia, d’un raconet de la nostra illa que no coneixíem, petitó però molt maco: Sa Font des Pi.

Adèu!.

(Fotografíes: "Trigo", Miquel Barceló i meves)