Havíem
quedat amb el Rector de Sant Miquel perquè ens mostrés la presó que encara es
conserva a l’antic campanar.
Molt amablement el Pare Toni ens va
parlar un poc primerament de l’historia d’aquesta Iglesia que és la més antiga
de Mallorca.
De fet, el Rei en Jaume quan va poder
entrar amb les seves tropes al recinte emmurallat de la ciutat una vegada
vençuts els moros que l’habitaven, va fer dir la segona Missa a Mallorca
precisament en aquest lloc on estava edificada la mesquita major de la “Madina
Mayurqa” (la primera va ser a Calvià a on es troba la capella de la Pedra
Sagrada).
Aquesta mesquita, després de realitzar
unes petites reformes, va ser utilitzada al segle XIII con temple cristià fins
que un segle després es va esbucar per edificar una l’església d’estil gòtic
que va ser reformada gairebé per complet tres segles després amb els cànons de
l’art barroc.
D’aquella reforma portada a terme
l’any 1632, quan la Ciutat de Mallorca vivia unes de les seves èpoques més
convulses amb les baralles entre els Canamunts i Canavalls i els crims, duels i
cruels execucions exemplars quotidianes, només queda la planta de l’església,
la portalada barroca i el campanar.
Precisament al campanar encara es
conserva una càmera que va servir en aquella època de presó de contenció pels
reus a qui es disputava la vàlida de l’església i romanien allí fins que el
jutge pronunciava el “gaudeat” o no “gaudeat”.
Tots sabem també que els
Comissaris Reials no tenien jurisdicció a l’església i per això molts que
sofrien persecució s’amagaven cercant
l’empara eclesiàstica.
Així sabem que en aquest lloc va estar confinat el Bisbe
Pere Pont quan precisament els comuners el perseguien atroçment.
Però no obstant amb l’empara eclesiàstica, no
vol dir que algú desitgés prendre’s la justícia per la seva mà, com va ocórrer
amb un Miquelet que es trobava en
aquesta presó engrillonat per donar mort a un Dameto i va morir acoltellat per
uns individus que entraren per la força per matar-ho.
Aquesta càmera d’uns 3x3 metres es
conserva perfectament.
Encara hi ha les argolles per fermar als empresonats, el
forat per on els passaven el menjar i les inscripcions que els presos varen fer
per les parets durant la seva reclusió.
Unes al·ludint al còmput del temps
passat entre reixes mitjançant les clàssiques línies horitzontals. Altres, amb
signes i dibuixos tant religiosos com simbòlics.
El Rector Gómez amb una pila
en la mà, ens en va mostrar moltes d’elles.
N’hi ha una molt curiosa d’un italià que es llegeix perfectament perquè
està feta amb lletres majúscules cursives que diu: “PAZIENZIA, O MÍA SORTE SE IL CIEL MI PERMETTE/CHE IO PATISSCHA
DESDICCE Og MI GIORNO PIV FORTE/ FILIPPO ANTONINI/1619”.
Uns investigadors de la UIB estan fent
ara un estudi de totes les inscripcions i dibuixos que es troben en aquests
murs, ens va dir el Pare Toni, ens sembla que el seu resultat serà molt
interessant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario