Disposats a trobar la “Balma dels Degotadors”, hem partit des de Palma cap a Andratx a la recerca de l'aparcament que hi ha al km.106 de la carretera d'Andratx a Estellencs, al lloc d'on parteix el camí que condueix a “Sa Trapa”.
Circulant per aquest indret, comprovem que la muntanya es va regenerant a poc a poc del terrible incendi que es va produir ja fa un parell d’anys, encara que les seqüeles que hi queden són escruixidores.
Avui fa un dia esplèndid, i encara que tres companys no han pogut venir, entre ells l’expert que habitualment ens acompanya i fa de guia, el que avui ens guiarà és un dels nostres fotògrafs habituals que porta la ruta en el seu GPS.
Una vegada deixat els cotxes ben aparcats, hem començat a caminar pel camí de “Ses Basses” que condueix al “Cap des Fabioler”; un agradable passeig que hem començat a recórrer fins que el nostre company ens ha avisat que tocava desviar-nos ja cap a la dreta del camí, en direcció al mar.
No hi havia cap sendera ni fita que indiqués per on havíem d'anar, per la qual cosa hem començat a pujar per les roques i matolls fent cas al seu GPS.
El desnivell no era, de moment, important, però anàvem pujant i pujant, fent-se les vistes cada vegada més espectaculars.
Tots anàvem darrere del nostre company que no llevava ull al seu GPS que assenyalava que anàvem bé, com ens ho han demostrat unes primeres fites que hem descobert, malgrat no haver-hi cap sendera.
En plena pujada ens han tocat les 11’-, hora de berenar, i allà mateix ens hem assegut aprofitant el magnífic panorama que teníem davant.
Després, a continuar la marxa cap amunt, fins a arribar gairebé a la cornisa d’aquell penyal, per després desplaçar-nos cap a l'esquerra en diagonal. Des d'aquell lloc, podíem albirar al fravant fins a l’Illa del Toro, a Calvià. Sota nosaltres teníem el camí que havíem abandonat fa una bona estona, per on passaven de tant en tant alguns estrangers.
Circulant per aquest indret, comprovem que la muntanya es va regenerant a poc a poc del terrible incendi que es va produir ja fa un parell d’anys, encara que les seqüeles que hi queden són escruixidores.
Avui fa un dia esplèndid, i encara que tres companys no han pogut venir, entre ells l’expert que habitualment ens acompanya i fa de guia, el que avui ens guiarà és un dels nostres fotògrafs habituals que porta la ruta en el seu GPS.
Una vegada deixat els cotxes ben aparcats, hem començat a caminar pel camí de “Ses Basses” que condueix al “Cap des Fabioler”; un agradable passeig que hem començat a recórrer fins que el nostre company ens ha avisat que tocava desviar-nos ja cap a la dreta del camí, en direcció al mar.
No hi havia cap sendera ni fita que indiqués per on havíem d'anar, per la qual cosa hem començat a pujar per les roques i matolls fent cas al seu GPS.
El desnivell no era, de moment, important, però anàvem pujant i pujant, fent-se les vistes cada vegada més espectaculars.
Tots anàvem darrere del nostre company que no llevava ull al seu GPS que assenyalava que anàvem bé, com ens ho han demostrat unes primeres fites que hem descobert, malgrat no haver-hi cap sendera.
En plena pujada ens han tocat les 11’-, hora de berenar, i allà mateix ens hem assegut aprofitant el magnífic panorama que teníem davant.
Després, a continuar la marxa cap amunt, fins a arribar gairebé a la cornisa d’aquell penyal, per després desplaçar-nos cap a l'esquerra en diagonal. Des d'aquell lloc, podíem albirar al fravant fins a l’Illa del Toro, a Calvià. Sota nosaltres teníem el camí que havíem abandonat fa una bona estona, per on passaven de tant en tant alguns estrangers.
El nostre GPS ens anava guiant, cada vegada més cap a llocs de difícil accés que anàvem sortejant com podíem, fins que hem arribat a un lloc bastant perillós pel desnivell que havíem aconseguit.
Unes cabres ens miraven com estranyades de veure'ns per aquells indrets.
Però a la fi, hem descobert el caminet que ens havia de conduir a la “Balma dels Degotadors”, vorejant un comellar amb un penya-segat de considerable altura.
A baix, el mar, quiet com una bassa d’oli, només es veia alterat a la llunyania pel pas d'algun veler o llanxa.
La sendera que ara seguíem, encara que molt estreta, està ben definida, però resulta angoixant pels que patim vertigen. En uns 20 minuts hem arribat a la nostra meta.
Estàvem damunt “El Fondal de Ses Basses”, amb el “Puntal de Sa Marina” que feia de fita natural allà baix de tot.
Davall del penyal, “La Balma dels Degotadors”, un lloc petit ombrívol i humit que ens ha sorprès molt agradablement en comprovar que havien florit “Peònies” i “Palònies bordes” que donaven un colorit espectacular a aquell racó.
Estant allí, hem pogut comprovar el perquè del nom “Els Degotadors”.
Les estranyes formes que l'aigua lliscant per aquelles roques han donat a aquesta Balma, van ser motiu de rialles per que alguns de noltros varen trobar algunes figures curioses.
A baix del precipici, el mar, blau intens però transparent a la riba, convidava al fet que intentéssim baixar per aquella llarga i perillosa pendent, per descobrir aquell camí que alguns han descrit i que antigament existia vora el fondal.
Evidentment allò pel nostre grup era impossible, perquè la sendera que ens havia portat fins aquí, acabava just a la Balma on ens trobàvem.
Enormes penyals tallen el pas.
Ara ens veiem obligats a tornar per on hem vingut fins al camí que condueix a “Sa Trapa”.
Unes cabres ens miraven com estranyades de veure'ns per aquells indrets.
Però a la fi, hem descobert el caminet que ens havia de conduir a la “Balma dels Degotadors”, vorejant un comellar amb un penya-segat de considerable altura.
A baix, el mar, quiet com una bassa d’oli, només es veia alterat a la llunyania pel pas d'algun veler o llanxa.
La sendera que ara seguíem, encara que molt estreta, està ben definida, però resulta angoixant pels que patim vertigen. En uns 20 minuts hem arribat a la nostra meta.
Estàvem damunt “El Fondal de Ses Basses”, amb el “Puntal de Sa Marina” que feia de fita natural allà baix de tot.
Davall del penyal, “La Balma dels Degotadors”, un lloc petit ombrívol i humit que ens ha sorprès molt agradablement en comprovar que havien florit “Peònies” i “Palònies bordes” que donaven un colorit espectacular a aquell racó.
Estant allí, hem pogut comprovar el perquè del nom “Els Degotadors”.
Les estranyes formes que l'aigua lliscant per aquelles roques han donat a aquesta Balma, van ser motiu de rialles per que alguns de noltros varen trobar algunes figures curioses.
A baix del precipici, el mar, blau intens però transparent a la riba, convidava al fet que intentéssim baixar per aquella llarga i perillosa pendent, per descobrir aquell camí que alguns han descrit i que antigament existia vora el fondal.
Evidentment allò pel nostre grup era impossible, perquè la sendera que ens havia portat fins aquí, acabava just a la Balma on ens trobàvem.
Enormes penyals tallen el pas.
Ara ens veiem obligats a tornar per on hem vingut fins al camí que condueix a “Sa Trapa”.
Satisfets amb el nostre guia per haver trobat aquest raconet tan peculiar, amb unes vistes excepcionals, hem volgut arribar fins al “Mirador de Cap Fabioler”, enfront de “Sa Dragonera”, on hem arribat en 30 minuts més de marxa.
Allà, al mirador, amb aquelles vistes tan privilegiades sobre Sa Dragonera, que avui tenia la seva freqüent coberta de núvols sobre el far de Na Pòpia, hem dinat del que cadascun portava, i descansat prou per gaudir d'aquell moment, abans d’emprendre el retorn.
Un retorn que han aprofitat els especialistes en “Nordic Walking” del grup per fer el recorregut a tota pastilla fins a l'aparcament, mentre la resta ha baixat còmodament a la seva marxa.
Una maca excursió, 11,940 quilòmetres, fàcil, amb excepció de la pujada i baixada per les roques fins que hem trobat la sendera que ens ha portat a la “Balma dels Degotadors”.
Salut!.
Allà, al mirador, amb aquelles vistes tan privilegiades sobre Sa Dragonera, que avui tenia la seva freqüent coberta de núvols sobre el far de Na Pòpia, hem dinat del que cadascun portava, i descansat prou per gaudir d'aquell moment, abans d’emprendre el retorn.
Un retorn que han aprofitat els especialistes en “Nordic Walking” del grup per fer el recorregut a tota pastilla fins a l'aparcament, mentre la resta ha baixat còmodament a la seva marxa.
Salut!.
(Fotografíes: Miquel Barceló, "Trigo", Xim Fuster i meves)
No hay comentarios:
Publicar un comentario