Encara que el dia és clar, lluminós i
assolellat, realment fa fred, veiem neu al cim de les muntanyes, quin
espectacle mentre circulam per la carretera, tota la serra de Tramuntana a la
vista amb una gamma de colors que van del blanc immaculat de la neu al verd
argentí de les oliveres i al fosc dels garrofers tot amalgamat amb el gris de
la pedra i el contrast de les cases de les viles que anam deixant enrere.
Avui és un dia d’excursió atípic, la
primera intenció és fer una caminada pels voltants de Moscari, Binibona i
Campanet per gaudir d’un altre espectacle de la natura: els ametllers florits.
Però vet aquí que ens assabentam que una altra sorprenent i poc vista exhibició
natural es pot veure al bosc de Gabellí: han rebentat les Fonts Ufanes!, el
fenomen hidrològic més important i singular de Mallorca., afloracions d’aigua
que poden arribar a tenir un cabal excepcional de 100 m3 per segon.
Hem decidit canviar la ruta, partim
cap a l’ermita de Sant Miquel, prop de Campanet, hi ha prou gent per ser dia
feiner, fins i tot els alumnes d’una escola hi són de visita, això és
impressionant.
L’aigua brolla de forma imprevista i potent del subsòl després
de l’acumulació de les pluges a la zona del puig Tomir amb sortides
intermitents produïdes pel desbordament de l’aqüífer, forma una renouera i
cabalosa torrentera que va a parar al torrent de Sant Miquel que, després de
travessar el pla de Sa Pobla, desemboca a s’Albufera.
Per a garantir l’ús sostenible de l’aigua i conservar la singularitat i bellesa de ses Fonts Ufanes, el Govern de les Illes Balears va acordar declarar-les Monument Natural l’any 2001. La finca de Gabellí Petit acull un dels alzinars millor conservats de Mallorca, i va ser adquirida pel govern autonòmic l’any 2005.
Donam per acabada la contemplació
d’aquest fenomen natural i ens n’anam cap a Can Mavet, el nostre refugi
particular de Tramuntana, prop de Moscari, allà ens hi esperen amb el foc encès
i taula parada els companys que per un motiu o l’altre no han pogut venir a caminar,
han preparat un aperitiu ben clàssic, patatilla, cacauets i palo amb sifó, que
te pareix!
Xerram i compartim tot esperant que
comparegui l’heroi d’avui, el nostre company d’Inca que avui és el cuiner i que
ens sorprendrà amb un cuinat de fava pelada acompanyada de colzet de porc (cast.: codillo)
Només entrar pel portal amb les dues
olles dins la senalla, amb aquella oloreta, ja li hem fet un aplaudiment, com
que el cuiner ve de prop tot ha arribat ben calent o sigui que, tothom a taula
i a fer plat, mmmm!, que bo, no entrarem en detalls per no ferir sensibilitats
dels qui només poden llegir però si direm que un cuinat fet amb temps, sapiència,
paciència i amor i compartit com a bons germans entre els companys, regat amb
bon vi, acabat amb postres escollits i arrodonit amb cafè i copa és un plaer
reservat només als elegits!
I avui no hi ha hagut pràcticament res
més, una bona sobretaula amb les clàssiques discussions i tertúlies, una
jornada plena de natura i gastronomia local, un altre dia ja caminarem més.
Fins a una altra!
(Crónica: Embat. Fotografíes: "Trigo" i Miquel Barceló.)
No hay comentarios:
Publicar un comentario