CASTELL DE SANTUERI- SANT SALVADOR.

Aquesta és una excursió curta (no arriba a 10 quilòmetres) amb dues pujades bastant fotudes tant al castell de Santueri com al Puig de Sant Salvador.

Una vegada a Felanitx hem agafat el camí que indica “Castell de Santueri” i quan veiem a l’esquerra un pi marcat amb una taca vermella devora un caminet de carro que puja cap al pinar, és per aquí que comença la volta. Justa allà mateix es poden aparcar dos cotxes, i si no un poquet més amunt a la dreta hi ha una endinsada a on es pot aparcar.

Els tres GPS’s en marxa i 10 membres del grup (n'han faltat dos, un que es recupera d’una intervenció al peu i un altre que s’està escalfant a Santo Domingo), hem començat a pujar suaument per aquest caminet fins que trobem una sendera a l’esquerra que és la que hem d’agafar per sortir al camí que, anant cap a la dreta va al castell de Santueri, i cap a l’esquerra a Sant Salvador.

Una mitja hora de caminada per aquest bosc de pins a on ja podem albirar el castell de Santueri allà dalt i ens topam amb el camí que enllaça els dos monticles. Uep!, les 11, hora de berenar. I mentre ho fem, que anam primer a Sant Salvador o a Santueri?, al castell! Ala dit i fet.

Les vistes que s’albiren cap a Porto Colom són fenomenals, encara que el dia està un poc com emboirat. Anem pujant suaument per la sendera fins que trobam un camí que travessem sense fer-li cas i aquí comença una pujadeta bona a través d’un frondós pinar ple de càrritxs i mates.

A mesura que anem pujant al castell per la part del darrere, el pendent es fa més fort, la vegetació està tota humida amb el perill de fotre relliscada i aturar-nos no sabem on, perquè anem pujant ara trescant i posant les mans, guanyant en un moment una altura considerable.

Les vistes es fan cada vegada més maques, ara per tots els voltants. És feixuga aquesta pujada seguint la sendera que a vegades es perd, però a la fi ens trobam just a baix del gran penyal a on s’assenta el castell.

Ara es tracta d'anar vorejant el penyal cap a l’esquerra per anar a trobar la porta d’entrada i anar molt alerta per segons quins llocs perquè l’altura és considerable.

Anam voltant la gran roca i contemplant les magnífiques vistes. Hem vist un parell de coves, o endinsades en la roca, a on hi ha restes d'haver-hi acampat gent allà dalt.

Voltant, voltant, voltant, arribam a una gran endinsada a on pengen de la roca vertical que sosté el castell, anelles, mosquetons i arnesos per fer escalada. Buff! Ens contempla guaitant a dalt de tot una figuera de moro que surt de la roca mirant al buit, ai si cau!

Un poquet de descans i continuam la voltera fins que arribam a l’esplanada de l'entrada principal del castell.

El castell de Santueri, un dels tres castells roquers que tenim a l’illa, és el millor conservat gràcies a les restauracions que s’han fet per part de la propietat. No obstant això, restaurar el castell per tenir-lo tancat i que els mallorquins i no mallorquins no puguin veure’l, no té molt de sentit, però així és, estava tancat amb pany i clau.

Férem les clàssiques fotografies i allà, al peu del castell, vàrem prendre una decisió transcendental pel grup (per alguns membres del grup hem de dir) i és que vàrem convèncer a un company que fa una “fava parada” extraordinària, que ens en preparés una per dijous que ve. Va acceptar i quedarem (per fer contents als obsessos “caminaires” del grup) que faríem una volta pels camps d’ametlers que hi ha al voltant de Moscari per contemplar, com cada any, aquest bell i únic espectacle dels ametlers en flor. Així tots contens, els “gourmets” i els “caminaires”.

Una vegada presa aquesta important decisió i amb la impossibilitat de tornar pel camí de pujada pel perillós que era, començarem a davallar per la carretera asfaltada del castell a la recerca del camí que ens portarà fins a Sant Salvador i que tot d’una trobam.

Hem passat per la cruïlla de camins a on havíem berenat i dos dels companys, sabent el que els esperava en la pujada al puig, han dit que anirien a agafar els cotxes i esperarien al grup a dalt.

Així ho han fet i han esperat que arribessin el gruix del grup. Després, tots plegats, hem dinat de pa en butxaca a una taula de pedra que hi ha a l’esplanada del Puig que, per cert, estava ben animada, excursionistes a peu i en cotxe, els imprescindibles ciclistes, fins i tot un autocar de turistes.

En acabar, i com que feia un poc de fresca per tenir una còmoda sobretaula i tertúlia, hem entrat a la cafeteria del santuari per a seure i xerrar una estona, ganes i temes no en falten, la polèmica entre els caminaires a favor del “pa en butxaca” i els gourmets que cada dijous posarien “peus baix taula” la inevitable crisi econòmica, la situació política davant les eleccions que vénen, etc., etc.

Ens ha cridat l’atenció el bon ambient i temperatura de la cafeteria i hem vist que era deguda a una moderna estufa de pèl·lets, aquest nou tipus de combustible granulat aglomerat a base de biomassa, produït a partir de residus forestals, o de la indústria de la fusta, fins i tot hi ha hagut companys que han demanat informació sobre el seu funcionament i rendiment, molt interessant.

Hem fet una altra excursió molt bona, curteta però fotuda en les pujades tant al Castell com al Puig, la resta un plaer.

Fins a la propera!

                                          (Fotografíes: Miquel Barceló, "Trigo" y meves)