LA LLAMPUGA.

La Llampuga, nom que li ve per la velocitat que pot arribar aconseguir dins l’aigua (llamp), es un peix blau molt apreciat a la cuina de les illes.

 

 

Els exemplars mascles presenten un cap alt i potent paraescuts als delfins I les femelles o tenen allargat acabat en punta. El seu color verd blavenc característic, es torna grog i blau una vegada morta.

Es un peix oceànic que es reprodueix a aigües càlides durant tot l’any entre 20º i 30º, encara que se fica al Mediterrani normalment al mes de setembre quan les tempestes comencen a refermar.

 

 

Te un creixement extraordinari que pot arribar, aquí al Mediterrani, als 20 kgs i 1,26 de llargària, si be a les aigües oceàniques s’han vist exemplars de 2,10 metres i 40 kgs .  El seu cicle vital es molt curt perque no més viu de 3 a 4 anys.

A la llampuga li agrada posar-se  baix d’objectes flotants per menjar petits peixets que viatgen a la sembra ombra i aguaitar  des de allí  altres preses. Es increïble la quantitat de llampugues que poden viatjar al voltant d’un tronc flotant.

Els pescadors professionals aprofiten aquest hàbitat per posar branques de pi o planxes de suro (capsers) i calant després al seu voltant xarxes per agafar-les.

La pesca esportiva es fa amb “currican” amb esquers artificials, encara que també s’empren esquers naturals de pops vermells petits, per exemple.

Durant els dies que dura la temporada de la llampuga, que sol ser des de Setembre a principis de desembre, els pescadors  professionals tenen fitxat un topall d’exemplars que poden agafar cada dia (uns 200 kgs), per garantir una uniformitat al preu que fitxen les llotges i donat la gran quantitat d’exemplars que amb les xarxes poden agafar.

 

 

De carn dura sense gaire espines, la llampuga ha estat des de sempre un peix molt estimat a la gastronomía mallorquina.

 

 

Molt coneguts son els plats de llampuga amb pebres, llampuga amb escabetxo, arròs de llampuga i multitud de  varietats que fan la delícia dels illencs.