Una de les moltes llegendes mallorquines que se coneixen es la de “Sa Bruixa
Joana” que vivia en una cova dels bosc de la Bonanova, prop del Torrent del Mal
Pas anant cap a Bellver.
Na Joana de Peguera (com se la coneixia) tenia una
cisterna i una figuera devora la cova amb la que preparava el temut “mal bocí”.
Diu la llegenda que no gaire enfora de sa cova vivia un nin geperut i un
dia la seva mare li envià a cercar un poquet de llenya per fer foc a la
xemeneia.
El nin, que era molt bon al·lot,
va sortir cap el bosc a cercar la llenya i en la seva caminada va veure sa cova.
La seva curiositat li va fer entrar a veure que hi havia à dins perque sentia
un soroll que li va intrigar.
Allà, va
trobar a na Joana, una bruixa que vivia dins la cova i que estava ballant i
botant fent un corro agafada de les mans amb dues amigues seves mentre
cantaven i cantaven:
Dilluns, dimarts, dimecres, tres;
Dijous, divendres, dissabte, sis...
El nin les estava mirant bocabadat fins que na Joana el va veure i li va
dir: “Que fas aquí? vine i ballaràs amb
noltros!” I el nin en lloc de fugir va anar cap elles i agafant les mans de
na Joana se va afeixir al corro i va començar a cantar també amb aquelles dones:
Dilluns, dimarts, dimecres, tres;
Dijous, divendres, dissabte, sis...
Na Joana es va aturar i va dir: “Atureu-vos
una mica que aquet ninet es mereix que li faci una gràcia!
Mentre les
altres dones li deien que si, que s’ho mereixia, i li digueren a na Joana “lleva-li el gep pobret!”. Na Joana li va fregar les seves mans al seu
gep i aquest va anar desapareixent fins en quedar en no res.
S’al·lotet va
quedar estorat i tot sorprès i molt content se’n va anar cap a na Joana per donar-li una forta abraçada per després donar
un petó a les demés i agafar la llenya que havia portat anant-se tot content
cap a sa mare.
Sa mare no podia creure lo que veia i va escoltar fil per randa tot lo que
el seu fillet li va contar. Aquell fet, que va ser conegut per tothom, va
arribar a les orelles de una veïna que també tenia un fill geperut, encara que
era conegut pels veïnats pel seu mal caràcter...era un malcarat: “Ves-te’n a sa cova de na Joana a veure si te
lleva el teu gep també! li va dir la mare, no molt convençuda.
I cop i no
et moguis el seu fill se’n va anar cap a la cova però remugant com sempre
perque tampoc s’acabava de creure-ho.
Quan va arribar a la cova, va trobar a na
Joana ballant a corro cantant amb les seves amigues aquella cançoneta:
Dilluns, dimarts, dimecres, tres;
Dijous, divendres, dissabte, sis...
Na Joana li va dir també: “Que vols
ballar amb noltros? i ell li contestà tot remolest: “no tinc res de ballera i menys amb voltros”!. Les dones continuaren
ballant i cantant mentre aquell al·lot els feia befa dient-les: “Sou bruixes, veies, feies i feu por a la
gent”!. Na Joana, tota cremada, es va aturar de ballar i li va dir: “Uep! fins aquí em arribat, ja que ets tan
malcarat i caparrut, en duràs un altra de gep”!. Na Joana li va tocar
l’esquena i totduna li va sortir un altre gep.”Ala parteix”!.
I aquell al·lotot quan se’n va donar conta que tenia
dos geps en lloc d’un va partir cap a ca seva mes emprenyat que un misto.
Així aquell al·lot va aprendre que si ets un malcarat i mal educat amb
la gent, a la fi resultes mal parat.
Aquesta llegenda es també una rondalla recopilada per en Jordi des Racó
(Aplec de rondaies mallorquines. Ed.Moll).
No hay comentarios:
Publicar un comentario