viernes, 13 de mayo de 2011

EXCURSIÓ A S’ARENALET DES VERGER.-AUBARCA.


Aquesta vegada ens ha donat per fer una excursió llarga, molt llarga: des de les Cases de s’Alqueria   Vella fins a la platja de S’Arenalet de Aubarca, o millor dit s’Arenalet des Verger. En total hem recorregut 15,700 Quilòmetres després de 4 hores i 57 minuts de caminada efectiva.

Sabíem que era una excursió llarga, però alguns dels novençans hem anat enganyats perquè si bé els veterans ens havien advertit que es tractava d'una excursió de llarga caminada, ens havien dit que no tenia pujades… je!. Han transcorregut 48 hores i encara alguns continuem patint les seqüeles de l'esforç.
Hem deixat els cotxes en l'aparcament de les Cases de s’Alqueria Vella, per enfilar el camí que condueix al Campament dels soldats. Després de començar a caminar per un camí de carro, ens hem desviat a la dreta per agafar una sendera per un bosc d'alzines que ens ha portat al que va ser una presó de la Guerra Civil. Es poden veure, encara que semi derruídes, totes les instal•lacions d’aquella presó.
Després de llegir detingudament tots nosaltres els rètols que el Consell té instal•lats allí (ho podeu veure a la fotografia d’en Miquel), hem berenat aprofitant l'ombra d'una magnífica alzina que està situada al costat de les ruïnes dels barracons. Allí asseguts observant aquelles ruïnes i el paisatge que les envolta, un es pot traslladar amb el temps als anys 40, una època no tant llunyana, e intentar pensar com varen passar els 900 soldats republicans que varen estar ficats allí dedins tots aquells anys treballant en la construcció de la carretera (Camí dels Presos) que devia arribar fins a la Torre Moreia. Dona escalfrets pensar-hi. El camí, el llarg camí que van construir els presos d'aquell penal, és fidel reflex de l'enorme treball que varen realitzar per redimir la seva condemna. Però bé. Una vegada ens varem despertar d’aquell somni, ens posarem a berenar mentre alguns companys aprofitaren per posar-se els pantalons curts que portaven en la motxilla, perquè la calor que feia amb aquell Sol que ens va acompanyar tot lo dia, començaven a deixar-se notar.
Continuem la nostra marxa pel esmentat Camí dels Presos contemplant les vistes excepcionals que des de aquelles muntanyes es veuen. Però en lloc de continuar pel camí fins al cim de Sa Tudossa, els caps d’itineraris van decidir agafar una drecera que ens portaria directament als refugis de la Caseta dels Oguers i després al de S’Arenalet des Verger que es troba al costat de la platja. No es tractava d'un camí complicat, però la distància a recórrer era molt llarga. Després de caminar un poc més de dues horetes, podíem contemplar des de aquella muntanya, la platja d'Aubarca. Ara solament es tractava de cobrir aquells quilòmetres que ens
faltaven d'una manera còmoda, ja que tot el recorregut era un pendent cap avall. A l'alt d’aquelles muntanyes, personal del Consell Insular estava realitzant labors de neteja de rostolls i matolls. En la Caseta del Oguers varem fer un alt per beure aigua i treure algunes imatges d'aquell lloc. Alguns van aprofitar també per refrescar-se els peus amb l'aigua gelada d'una mànega que allí hi havia. Altres es varen refrescar el cap. Després arribem al refugi de S’Arenalet des Verger. Estava tancat. Però els porxos que té i la seva terrassa exterior ens van convidar a quedar-nos allí per menjar. Un company va descobrir una dutxa exterior d'aigua fresqueta que ens convidava a donar-nos un capbussó a la platja i després dutxar-nos allí. Va haver-hi quatre que no ho dubtem. Agafarem les nostres tovalloles i varem anar cap a la platja. La resta es va quedar allí en l'ombra, a descansar.
La platja estava gairebé deserta. Solament tres excursionistes i una parella que va arribar mes tard estaven allí amb nosaltres. Sense pensar-ho, ens varem ficar en aquelles aigües cristalines. Al principi, estava bastant freda l’aigua, però a l'estona ja estàvem els quatre nedant. Què plaure!. No pot haver-hi res al món millor que aquella platja verge. Inigualable. Després de romandre un ratet gaudint d'aquell bany, ens dirigim a donar-nos una dutxa d'aigua dolça. Com a nous!. Varem menjar allí tots i quan ens estava entrant el “xubec”, algú va dir que ens quedaven encara unes tres hores de camí de retorn. 3 hores!. Això ens va deshondir. Dit i fet, agafarem els tapins i comencem a enfilar el retorn vorejant aquelles aigües transparents para enfilar el camí de S’esquena Llarga. No sabíem el que ens esperava. Quina passada. S’Esquena llarga és un camí de muntanya que uneix la platja de S’Arenalet des Verger amb la carretera de Puig de Tudossa.
Té unes costes considerables, també algunes baixades, però tot el que baixes ho has de tornar a pujar. Amb un Sol que ens pegava de ple, albiràvem al lluny a von ens dirigíem, al lluny, al lluny... Aquell caminet mai s’acabava i això desanima a qualsevol. Si damunt vas traient la freixura per la boca, molt més.
Quan giràvem la vista cap a enrere, podíem veure, allí al lluny, l'Illa de Menorca. Després de diverses parades obligatòries per reposar líquids i una mica de sucre i potassi per que no ens adonés cap atac de molló, continuem el nostre retorn cada vegada ja amb menys força fins que arribem a una fonteta. Allí ens varem seure i ens refresquem amb l'aigua gelada que sortia d'aquell broll. Bevem o no bevem?. Ens preguntàvem. El nostre cap de centúria ens deia que no beguéssim, però la temptació i la set van poder més i alguns ho van fer. Fins i tot el més maniós va beure. No s'ha mort, que sapiguem, a D.g. Des d'aquell lloc fins a les cases on havíem deixat els cotxes ja va ser cosir i cantar, perquè després d'una forta pujadeta ara tot el camí era un suau descens fins a les Cases de s’Alqueria Vella.

En definitiva, una estupenda excursió molt apta per practicar el Nòrdic Walkin, amb unes panoràmiques excepcionals que t'ofereix com a premi poder banyar-te a una de les platges millors de Mallorca. Que més es pot demanar.

Fins a la propera!.

                                                         Fotografíes Miquel Barceló
                                             (Si voleu veurer-les millor, clicau d'amunt d'elles)

                                                                   (Fotos Trigo)







video

No hay comentarios:

Publicar un comentario