Després de l’excursió de dijous passat que va ser forteta, aquest dijous tocava una excursió-passeig i dinar peus baix taula.
Hem pensat idò pujar al Puig de Santa Eugènia, un putxet de 243 metres amb unes vistes extraordinàries i també al Puig de Son Seguí, que es troba devora, per davallar per Ses Olleries, visitar sa “Cova de Lourdes” i acabar de nou a Santa Eugènia, agafar els cotxes i anar fins a Sineu a dinar.
Dit i fet, hem deixat els vehicles devora l’església i per davant l’Ajuntament, pujarem cap al Puig precisament pel “Camí des Puig”, seguint un fort rost encimentat que ens ha deixondit de bon de matí les frontisses dels genolls.
Continuant pel camí asfaltat, arriba un punt que s’acaba, i has d'agafar després la sendera que hi ha entre dues marjades a l’esquerra, que et porta en 10 minuts al cim del Puig de “Son Mascaró”, o de Santa Eugènia com se'l coneix.
El company que ens guiava ens ha dit que anéssim vorejant el penya-segat cap a l’esquerra, per contemplar les vistes que s’albiraven des d'aquell lloc, encara que després havíem de tornar enrere per arribar al monument del Sagrat Cor, que està mig esbucat.
Així ho hem fet i hem passat per davant d’una espècie de barcassa, o millor dit, el que al seu dia havia estat una planejadora, que un descerebrat va pujar fins aquell lloc des de S’Arenal.
Un veïnat de Santa Eugènia ens ha dit que es tracta d'un del poble que volia edificar allà dalt i com que no li varen donar permís, en venjança, va pujar amb un tractor aquest trasto. No comprenem com continua allí, i més sabent qui és qui va cometre aquest atemptat contra la natura. Vertaderament incomprensible.
Efectivament des del punt on ens trobàvem es podia albirar tot el Pla fins a Cura i més al Sud fins a l’aeroport.
Unes vistes magnífiques i després de prendre les degudes fotografies hem tornat enrere cap al monument.
Seguint la sendera passem per un collet que després el davallarem per anar al Puig de Son Segui que tenim just davant, i en un parell de minuts hem arribat al peu del Sagrat Cor on ens hem aturat per berenar.
A devora, hi ha un aljub petit en roïnes i també unes petites pedreres de marès que conserven les peces, ben col·locades, que qualcú va tallar vés a saber quan.
Des del peu del monument s’albiren unes vistes fantàstiques de tot el Pla de Mallorca i més en un dia clar com avui.
Allà, mentre berenàvem, anàvem localitzant els distints pobles i muntanyes que al lluny albiràvem.
En acabar, trobarem que havíem de fer un poquet més llarga l’excursió, i davallant pel “Portell Estret” que es troba fitat i ben definit, hem arribat en no res (seguint una sendera molt trepitjada) al “Camí de Ses Coves”, una carretera asfaltada que recorrerem uns minuts fins a arribar a una barrera de ferro que es troba a l’esquerra per on s’enfila un camí, també asfaltat, que puja cap al “Puig de Son Seguí”.
Puja que te puja (el camí s’enfila cada vegada més entre un bosc de pins, alzines i garrovers) hem vist una cova a la dreta i una font molt antiga a l’esquerra.
Més amunt, a l’esquerra, està la barraca de pedra seca -molt ben conservada- coneguda per “Can Loi” que hem observat detingudament i tret fotografies.
Deu minuts més de pujada i arribam a l’esplanada del Puig, on es troba una torre de vigilància contra incendis i un punt geodèsic que ja visitarem fa un parell d’anys quan anàrem des de Pòrtol a l’ermita que hi ha allà devora.
Ara han posat una reixeta damunt la paret seca que delimita la finca de Son Seguí que impedeix anar-hi des d'aquest lloc.
I com que no poguérem arribar fins a l’ermita, es tractava ara de tornar un poquet enrere per agafar el camí asfaltat que amb fort rost davalla cap “Ses Olleries”, llogaret a on es troba “Sa Cova d’en Pelleringo” (un bandejat que va fer maig al segle XVII a Mallorca).
Però noltros anàvem a cercar una altra cova, sa cova la “Dels Coloms” més popularment coneguda com de “Lourdes” que està a la carretera que uneix “Ses Olleries” i “Santa Eugènia”.
Hi ha un banc de fusta a la carretera que t’avisa de l'entrada. Una llarga però còmoda escala (per l’amplària dels seus escalons) et porta a Sa Cova.
Molt ben cuidat aquest indret, estan les imatges de la Mare de Déu i Bernadeta a l’entrada.
A dins de la cova, es troben recordatoris, espelmes i figures religioses que els fidels han dipositat allà dins.
Des de la esplanada de la cova, on hi ha una cisterna amb un poalet per beure aigua, les vistes cap als colorits camps de cultius són espectaculars.
Una vegada visitada Sa Cova de “Lourdes”, ja sols ens quedava fer una cerveseta a Santa Eugènia i partir cap a Sineu on teníem reservada taula amb unes racions de peus de porc, frits i altres cosetes que va ser la cloenda d’un magnífic dia d’excursió i companyonia.
En total una caminada de 7,520 quilòmetres (Santa Eugènia-Puig de Son Mascaró-Puig de Son Seguí-Ses Olleries-Santa Eugènia) que ens va fer perdre un poquet de pes momentani per que el tornarem a recuperar tot d'una a Sineu.
Fins a la que ve!
Dit i fet, hem deixat els vehicles devora l’església i per davant l’Ajuntament, pujarem cap al Puig precisament pel “Camí des Puig”, seguint un fort rost encimentat que ens ha deixondit de bon de matí les frontisses dels genolls.
Continuant pel camí asfaltat, arriba un punt que s’acaba, i has d'agafar després la sendera que hi ha entre dues marjades a l’esquerra, que et porta en 10 minuts al cim del Puig de “Son Mascaró”, o de Santa Eugènia com se'l coneix.
El company que ens guiava ens ha dit que anéssim vorejant el penya-segat cap a l’esquerra, per contemplar les vistes que s’albiraven des d'aquell lloc, encara que després havíem de tornar enrere per arribar al monument del Sagrat Cor, que està mig esbucat.
Així ho hem fet i hem passat per davant d’una espècie de barcassa, o millor dit, el que al seu dia havia estat una planejadora, que un descerebrat va pujar fins aquell lloc des de S’Arenal.
Un veïnat de Santa Eugènia ens ha dit que es tracta d'un del poble que volia edificar allà dalt i com que no li varen donar permís, en venjança, va pujar amb un tractor aquest trasto. No comprenem com continua allí, i més sabent qui és qui va cometre aquest atemptat contra la natura. Vertaderament incomprensible.
Efectivament des del punt on ens trobàvem es podia albirar tot el Pla fins a Cura i més al Sud fins a l’aeroport.
Unes vistes magnífiques i després de prendre les degudes fotografies hem tornat enrere cap al monument.
A devora, hi ha un aljub petit en roïnes i també unes petites pedreres de marès que conserven les peces, ben col·locades, que qualcú va tallar vés a saber quan.
Allà, mentre berenàvem, anàvem localitzant els distints pobles i muntanyes que al lluny albiràvem.
En acabar, trobarem que havíem de fer un poquet més llarga l’excursió, i davallant pel “Portell Estret” que es troba fitat i ben definit, hem arribat en no res (seguint una sendera molt trepitjada) al “Camí de Ses Coves”, una carretera asfaltada que recorrerem uns minuts fins a arribar a una barrera de ferro que es troba a l’esquerra per on s’enfila un camí, també asfaltat, que puja cap al “Puig de Son Seguí”.
Puja que te puja (el camí s’enfila cada vegada més entre un bosc de pins, alzines i garrovers) hem vist una cova a la dreta i una font molt antiga a l’esquerra.
Més amunt, a l’esquerra, està la barraca de pedra seca -molt ben conservada- coneguda per “Can Loi” que hem observat detingudament i tret fotografies.
Deu minuts més de pujada i arribam a l’esplanada del Puig, on es troba una torre de vigilància contra incendis i un punt geodèsic que ja visitarem fa un parell d’anys quan anàrem des de Pòrtol a l’ermita que hi ha allà devora.
Ara han posat una reixeta damunt la paret seca que delimita la finca de Son Seguí que impedeix anar-hi des d'aquest lloc.
I com que no poguérem arribar fins a l’ermita, es tractava ara de tornar un poquet enrere per agafar el camí asfaltat que amb fort rost davalla cap “Ses Olleries”, llogaret a on es troba “Sa Cova d’en Pelleringo” (un bandejat que va fer maig al segle XVII a Mallorca).
Però noltros anàvem a cercar una altra cova, sa cova la “Dels Coloms” més popularment coneguda com de “Lourdes” que està a la carretera que uneix “Ses Olleries” i “Santa Eugènia”.
Hi ha un banc de fusta a la carretera que t’avisa de l'entrada. Una llarga però còmoda escala (per l’amplària dels seus escalons) et porta a Sa Cova.
Molt ben cuidat aquest indret, estan les imatges de la Mare de Déu i Bernadeta a l’entrada.
A dins de la cova, es troben recordatoris, espelmes i figures religioses que els fidels han dipositat allà dins.
Des de la esplanada de la cova, on hi ha una cisterna amb un poalet per beure aigua, les vistes cap als colorits camps de cultius són espectaculars.
Una vegada visitada Sa Cova de “Lourdes”, ja sols ens quedava fer una cerveseta a Santa Eugènia i partir cap a Sineu on teníem reservada taula amb unes racions de peus de porc, frits i altres cosetes que va ser la cloenda d’un magnífic dia d’excursió i companyonia.
En total una caminada de 7,520 quilòmetres (Santa Eugènia-Puig de Son Mascaró-Puig de Son Seguí-Ses Olleries-Santa Eugènia) que ens va fer perdre un poquet de pes momentani per que el tornarem a recuperar tot d'una a Sineu.
 |
| Santa Eugènia |
(Fotografíes: Miquel Barceló, "Trigo" i meves).
