COLL DE FARTÀRITX.

Encara que aquesta temporada ja portam un parell de setmanes sortint d’excursió, no més anirem afegint a aquest blog les noves que no tenim fitxades a l’etiqueta “excursións”, i omitirem les que repetim.

Així doncs, aquesta des “Coll de Fartàritx” no l’havíem fet, i aquí va el reportatge que ha preparat el nostre company “EMBAT”.

---------

Dijous, 22-10-2015
En principi el dia no sembla bo, pluja i fresqueta, però som agosarats res no ens atura, partim en direcció a Campanet, el punt de trobada l'ermita de Sant Miquel.

Vora l’ermita optimitzam la gent als cotxes i seguim pel camí vell d'Inca a Pollença, davant El Fangar pujam pel camí de Miner, alguna vegada degué estar asfaltat però ara està molt fet malbé, desnivells, clots, bassiots i fang ens obliguen a anar a poc a poc i amb seny, el camí passa per un espès i ombrívol pinar que, segons els entesos deu tenir bons agres d’esclata-sangs.

Arribam a les cases de Miner Petit (408 m.) altres temps plenes de gent i en producció i ara abandonades i deteriorades, quina llàstima.

Aquí deixam els cotxes i començam la ruta a peu. Ara hem de seguir un camí ascendent amb unes rampes ben pronunciades que, entre un esbufec i un altre ens deixa veure unes panoràmiques espectaculars. 

La natura aquí és tan salvatge i abrupta com bella i atractiva, roques nues i vegetació escassa, matolls de càrritx, romaní i llentrisca, no hi ha arbres llevat d’algun ullastre. 

Hem trobat basses plenes de les darreres pluges i més amunt un refugi de caçadors on hem aprofitat per berenar.

Seguim pujant, el camí conserva alguns trams d’asfalt i ciment que la naturalesa intenta retornar al seu estat primitiu i allà dalt ja podem veure les cases de Miner Gran (625 m.) per arribar-hi hem fet un poc de drecera passant per la part privada de la finca pública passant pel pont del torrent de sa Mina.

L’any 1984, la finca de Miner Gran, amb la qualificació jurídica de domini públic, es va transferir des de l'Estat/ICONA a la comunitat autònoma de les Illes Balears. 

La finca actualment està adscrita a la Conselleria de Medi Ambient, a la que correspon la seva gestió i administració.

Míner Gran es localitza a l'extrem més oriental del municipi d'Escorca, amb una petita part dins els municipis de Pollença i Campanet, al sector nord de la serra de Tramuntana. La superfície registral de la finca és de 536,31 hectàrees. Aquest espai, considerat uns dels més grans i valuosos de les Balears, avui dia es troba en ple debat en relació amb la possibilitat de declarar-lo parc natural.

Les cases de Miner Gran estan en procés de restauració, hem descansat una estona a la seva clastra al costat del coll de cisterna que hi ha al bell mig, seguim ara per una pista forestal flanquejada per altes roques. 

A mà esquerra el puig Tomir (1.104 m.) espectacular des d’aquest angle i a la dreta el puig de Ca (876 m.) imponent el seu cim.

Anam pujant cap al nostre destí, el coll de Fartàritx (800 m.) hi trobam una bona esplanada on ens posam a recer del vent fresc que ara bufa pel coll.

Just a l’altra banda del coll hi trobam la casa de neu de “lo Avenc” única de Mallorca que encara conserva el seu sostre i teulada.

Els més agosarats del grup han baixat pel fort pendent per veure-la i fer fotos. 

Des d’aquí podem contemplar estesa cap a Pollença la bella i verda Vall d’En Marc i ben davant nostre el puig Gros de Ternelles (838 m.) a llevant la Cuculla de Fartàritx (711 m.). 

Tot gaudint d’aquestes vistes hem vist volar una mitja dotzena de voltors, no ens hem posat d’acord de si eren negres o lleonats, eren voltors!

Hem dinat al coll asseguts còmodament a les mates de càrritx, hem aprofitat per fer un poc de tertúlia i alguna becadeta, com sempre trobam senderistes alemanys, els d’avui baixaven del Tomir.

Carregam les motxilles ara més buides i iniciam la tornada pel camí públic que passa arran del Pla de Sa Vaca, han desaparegut els niguls, la visibilitat és perfecta, distingim perfectament les badies de Pollença i d'Alcúdia, s’Albufera i les viles de Sa Pobla i Muro, ens criden l’atenció les formacions rocoses que ens recorden les de Lluc. Baixam per una pista restaurada amb ciment que no ens agrada molt, ja es veuen més a baix les cases de Miner Petit on tenim els cotxes.

En arribar-hi hem de desfer el mal camí (pels cotxes) que travessa el bosc ombrívol fins a l’ermita de Sant Miquel.

Acabam el recorregut fent un cafè a la plaça de Moscari per complaure al degà del grup que és nadiu del poble, no ens costa gens tenir-lo content, s’ho mereix!

(Segons el GPS del xerpa hem fet 773 m. de desnivell positiu) Mira per on!!!!!

(Fotografíes: Miquel Barceló i "Trigo")