Deixant
la qüestió esportiva al marge i girant la vista cap enrere, un se n’adona que
el dirigents esportius que ha tingut el Mallorca darrerament som com es
polítics que, amb l’excusa de defendre un ideal, lo que cerquen en realitat son
doblers, doblers i no més que doblers per ells.
Després
de passar algunes temporades amb penúries esportives, en la temporada 1996/97
el Mallorca va aconseguir de nou l’ascens a 1ª Divisió sent President en
Bartomeu Beltran.
L’eufòria dels aficionats va tornar al Lluis Sitjar
aconseguint el Mallorca dotze mil
abonats. A l’estadi Lluis Sitjar, que va ser inaugurat a l’any 1945, hi cabien
18.000 espectadors després de la darrera reforma efectuada. El Mallorca vivia
unes temporades de gloria i en Bartomeu Beltrán va fitxar a Hèctor Cúper, un
entrenador argentí que havia triomfat com entrenador al Lanús, un equip modest
del seu país.
El
Mallorca es fa reforçar amb un parell de jugadors que el València de Valdano havia
descartat: Moya, Eskurza, Romero, Engonga, Ivàn Campo i Gàlvez. Aquets
jugadors, amb el porter argentí Roa,
Amato i Mena que Cúper es va portar des de el Lanús, amb Valerón, Stankovic i altres jugadores que ara
no record, varen aconseguir que el Mallorca fou l’equip revelació en 1ª
Divisió, jugant la final de la Copa que no varen poder guanyar-la davant el Barcelona
en Mestalla, per pura mala sort.
Però
mentre l’equip funcionava molt bé i l’afició estava distreta i eufòrica amb el
seus colors, els dirigents mallorquinistes, mancats d’amor als colors
mallorquinistes, movien fitxes per aconseguir aprofitar-se d’aquesta situació i
embutxacar-se molts de doblers. Així, en Bartomeu Beltran firmava el 15 de desembre
de 1997 un Conveni de cessió amb en Joan Fageda, batle de Palma, del us exclusiu del Estadi d’atletisme de Son
Moix, que amb la direcció tècnica del arquitecte Guiem Reynés Corbellà i altres
arquitectes s’estava construint per mor de l’ Universíada que es tenia que
celebrar a Palma a l’any 1999.
Mesos
després, no sabem lo que va passar, però en Bartomeu Beltràn que ja havia venut
les seves accions a Antonio Asensio amb la condició que el deixes com a President
del Club, va ser cessat pel propietari i en Setembre de 1998 va ser anomenat per
substituir-ho precisament en Guiem
Reynés Corbellà. En Guiem Reynés havia
estat membre d’algunes Juntes Directives del Mallorca amb en Miquel Contestí de
President.
La
temporada 1998/99 va ser gloriosa pel equip que va guanyar la Supercopa
d’Espanya, va quedar finalista de la Recopa d’Europa i tercer classificat en la
Lliga. El propietari del Club, Antonio
Asensio, havia comprat l’any anterior un solar de 66.547 metres per fer una
ciutat esportiva i va encarregar el projecte de construcció al President Guiem Reynés, que va ser qui va dissenyar
la ciutat esportiva “Antonio Asensio”, més coneguda pels aficionats com Son Bibiloni a on els aficionats mallorquins
es varen traslladar al mes de Juny de 1999 per acomiadar a l’entrenador Hèctor
Cúper que havia estat fitxat pel Valencia.
Al
mateix temps, del 3 al 13 de juliol d’aquest any de 1999, l’estadi de Son Moix,
de 24.262 espectadors, va ser la seu de la Universíada. Deu dies de competició
en que l’estadi no més se va omplir el dia de la inauguració. Les instal·lacions
que va fer l’Ajuntament de Palma per la Universíada varen costar al herald
públic 12.000 milions, una inversió que a judici dels expertes resultà ser tot
un fracàs.
Que
farem amb el monstruós Son Moix una vegada acabada la Universíada? degueren
pensar els polítics de torn amb els tècnics que construïren l’estadi, i
pensaren que l’única forma de donar utilitat a Son Moix era que el Mallorca traslladés
la seva seu allà. S’havien d’assegurar doncs que el Mallorca deixes el Lluís Sitjar
i que se fes el traspàs.
I
vet aquí que l’arquitecte de Son Moix va sortir de nou a primera plana del
mallorquinisme com el President del Mallorca que va traslladar la seu del Club
des de Es Fortí a Son Moix. Amb aquesta operació, segons el conveni firmat, es
garantia que l’estadi de Son Moix no quedés sense ús, però en detriment del
Lluís Sitjar.
Així,
el 21 d’agost de 1999. el Mallorca jugava el seu primer partit oficial en el
camp d’atletisme de Son Moix, mentre el Lluís Sitjar continuava següent la seu del Mallorca B fins
a l’any 2007, any que el Mallorca va abandonar definitivament les instal·lacions
des Fortí. A reu d’això tots ja coneixem
l’agonia del nostre estimat Lluis Sitjar.
Perquè
no es va condicionar el Lluís Sitjar amb els doblers que la federació aportava
per fer-ho?. Evidentment els interessos que es varen crear amb la construcció
del estadi de Son Moix degueren ser els
responsables de que els dirigents polítics locals i del Reial Mallorca, empressin
el Club per donar sortida a la situació creada per la construcció de Son Moix.
Quedar-se el Mallorca al Lluís Sitjar representava pels propietaris del Club desembutxacar
molts de doblers per condicionar-ho, mentre el demés copropietaris dels
terrenys se desentenien i no volien saber res. Una cosa semblant passa ara amb
el At. Balears.
L’afició,
aliena a aquest conflicte econòmic, veia amb mal ull es trasllat de la seu del
Mallorca a Son Moix, però aquesta mai va
contar pels propietaris del Mallorca. L’arquitecte de Son Moix, un any després
d’haver-se portat al Club cap allà, va deixar la Presidència del Mallorca i en
Mateu Alemany el va substituir.
L’equip
va continuar la seva línea esportiva amb unes campanyes espectaculars, a pesar
de la febre venedora dels propietaris que cada temporada desmuntaven la
plantilla venent als millors jugadors. Però, havia un cos tècnic que encertava
en els fitxatges dels nous jugadors, no com ara, arribant el Mallorca a ser
campió de la Copa del Rei baix la Presidència d’en Alemany.
Després
d’en Alemany varen venir en Cursach, en Grande... i ja coneixem l’historia
actual.
Els
terrenys des Fortí han estat sempre l’objectiu prioritari dels propietaris del
Club (el Mallorca té 200 participacions de les 666 que consten els títols de
propietat del Lluís Sitjar) i evidentment el que sigui propietari del Club té majoria
per “mullar” lo que es pugui treure d’aquets terrenys, ara que el Mallorca es
propietat privada.
Aquesta
guerra per treure-li un profit econòmic al Fortí, ha portat a la situació
actual de roïna de lo que va ser l’emblema mallorquinista de tota la vida: l’estadi
Lluis Sitjar. Els interessos dels propietaris per treure tallada ha suposat que
es presentessin projectes de un nou estadi i zones d’oci i comercials al
Ajuntament de Palma, que pareix a ser no pot autoritzar aquets projectes perque
significaria cedir 32.000 m2 de terrenys d’ús públic al Mallorca, una empresa
privada.
No obstant això, el Mallorca, va comanar un projecte de construcció de
un nou estadi als terrenys del Lluís Sitjar a Guiem Reynés, el qual en una
entrevista de Jordi Jiménez el 23 de desembre de 2008, va dir, i copiem
literalment:
“Usted
fue presidente y el arquitecto de Son Moix. ¿Perjudica jugar en un estadio con
pista de atletismo?
Absolutamente
sí, sigo pensando que en Es Fortí (Luis Sitjar) se podría hacer un
extraordinario campo de fútbol.
Coincide
con Grande...
No
hay nada malo en hacer allí un campo como el Amsterdam Arena, pero no para más
de 25.000 espectadores”.
No
farem cap comentari...
Els
despropòsits dels nostre polítics i directius esportius del Mallorca SAD, continuen
produint-se. Llegim en un article
publicat el 24 de desembre de 2009 en la premsa de Palma, que el IME (Institut
Municipal de l’Esport del Ajuntament de Palma) projectava construir als voltants
del Palau d’esports de Son Moix i aprofitant uns terrenys annexes al ONO
Estadi, una instal·lació de referència a escala nacional destinada al atletisme,
dotada de tot lo necessari para la pràctica de l’atletisme, amb una pista de 8
carrers que envoltaran un camp d’herba natural per practicar el fútbol, amb una
grada per 5.000 espectadors…I que pensaven fer els polítics amb l’estadi de Son
Moix i el Lluis Sitjar en roïnes?. Ah!. Això era al 2009, ara ja pensen altre
cosa.
Per
altra banda, Mateu
Alemany va encarregar a Guiem Reynés (com
no) un projecte també per eliminar les pistes del Ono Estadi ampliant les
grades, projecte que es va presentar a la anterior batllessa de Palma Aina
Calvo i que suposem va tombar amb una sola pregunta: Com presenteu un projecte
d’ampliació del número d’espectadors de Son Moix, si els 24.000 que hi ha ara no s’han omplert quasi mai?.
Evidentment
ampliar la capacitat de Son Moix no te ni cap ni peus i més ara que el equip esta
en Segona Divisió pèssimament gestionat.
No
acaba aquí la cosa, perque el copropietaris dels terrenys des Fortí, també
varen presentar al Ajuntament un projecte per fer una zona comercial, esportiva
i de oci en els seus terrenys. Evidentment el Mallorca i la Associació de
copropietaris no combreguen amb la mateixa roda, perque cadascú vol treure
profit d’aquesta zona privilegiada de Palma com es Es Fortí.
No
parlarem del projecte de les Torrers d’en Grande, perque això ja seria també de
rialles i es que els propietaris del Mallorca darrerament s’ho haurien de fer mirar.
La qüestió
es que el Mallorca va tenir que entrar en Concurs de Creditors i la part
esportiva del Club, la que interessa de veres als aficionats, ha estat tan mal
gestionada que els dos equips han descendit de categoria.
L’actual
propietari majoritari no vol compartir amb ningú dels demés membres del consell
d’administració, la seva parcel·la de poder que te com a director esportiu i fa
y desfà l’equip com li sembla. O pot fer, perque el Mallorca es seu, però els
que paguem les conseqüències i també paguem els nostres doblers per anar a
veure l’espectacle futbolístic que la seva empresa ens ofereix amb el nom del
“Mallorca”, som els pocs aficionats que quedem que sofrim tot aquest desgavell.
Primer ens treuen del Lluís Sitjar i ara l’equip, amb aquesta propietat, ens temem
que es vagi a fer punyetes.
La
darrera boionada dels dos propietaris que manen ara al Club, ens ha sorprès de
nou a tots els aficionats amb la nova proposta que presentaran al Ajuntament: La permuta dels terrenys des
Fortí pels de Son Moix i derrocar l’actual estadi d’atletisme per construir un
autèntic camp de fútbol. Idò!.
No
sabem com acabarà tot això però una cosa es ben certa, sabeu qui estarà fregant-se
les mans per aquest nou projecte?. No cal ser endeví.
Visca
el Mallorca!.
