sábado, 14 de septiembre de 2013

LA LLAMPUGA.




La Llampuga, nom que li ve per la velocitat que pot arribar aconseguir dins l’aigua (llamp), es un peix blau molt apreciat a la cuina de les illes.
 
 
Els exemplars mascles presenten un cap alt i potent paraescuts als delfins I les femelles o tenen allargat acabat en punta. El seu color verd blavenc característic, es torna grog i blau una vegada morta.

Es un peix oceànic que es reprodueix a aigües càlides durant tot l’any entre 20º i 30º, encara que se fica al Mediterrani normalment al mes de setembre quan les tempestes comencen a refermar.
 
 
Te un creixement extraordinari que pot arribar, aquí al Mediterrani, als 20 kgs i 1,26 de llargària, si be a les aigües oceàniques s’han vist exemplars de 2,10 metres i 40 kgs .  El seu cicle vital es molt curt perque no més viu de 3 a 4 anys.

A la llampuga li agrada posar-se  baix d’objectes flotants per menjar petits peixets que viatgen a la sembra ombra i aguaitar  des de allí  altres preses. Es increïble la quantitat de llampugues que poden viatjar al voltant d’un tronc flotant.

Els pescadors professionals aprofiten aquest hàbitat per posar branques de pi o planxes de suro (capsers) i calant després al seu voltant xarxes per agafar-les.

La pesca esportiva es fa amb “currican” amb esquers artificials, encara que també s’empren esquers naturals de pops vermells petits, per exemple.

Durant els dies que dura la temporada de la llampuga, que sol ser des de Setembre a principis de desembre, els pescadors  professionals tenen fitxat un topall d’exemplars que poden agafar cada dia (uns 200 kgs), per garantir una uniformitat al preu que fitxen les llotges i donat la gran quantitat d’exemplars que amb les xarxes poden agafar.
 
 
De carn dura sense gaire espines, la llampuga ha estat des de sempre un peix molt estimat a la gastronomía mallorquina.
 
 
Molt coneguts son els plats de llampuga amb pebres, llampuga amb escabetxo, arròs de llampuga i multitud de  varietats que fan la delícia dels illencs.
 

jueves, 12 de septiembre de 2013

DAVID ANTONY CLARK.


 

Este músico de Nueva Zelanda editó una recopilación de lo mejor de su repertorio musical en el año 2000. Cuántas veces hemos escuchado su música de “relajación” que nos transporta con nuestra imaginación por distintos lugares del planeta.

En su página http://www.davidantonyclark.com/ leemos que “continúa viajando por el mundo en su búsqueda de experiencias musicales y culturales y grabando los sonidos de la naturaleza y culturas para generaciones futuras. Ha explorado el Pacífico, el lejano Oriente y el continente americano aunque su mayor inspiración continúa siendo la belleza del mundo natural”.


Este video con imágenes excelentes, es una gozada contemplarlo escuchando esa música especial que te envuelve y relaja transportándote a esos lugares exóticos y lejanos… 

martes, 10 de septiembre de 2013

BERENJENAS RELLENAS FRITAS.

La base para hacer este tipo de berenjenas es el queso en polvo. A partir de ahí, el relleno se puede hacer de cualquier cosa.
INGREDIENTES (4 personas):
 
4 berenjenas
1 vaso de queso en polvo
jamón serrano
pechuga de pollo
1 huevo
harina para rebozar
especies (las que se quiera)
3 patatas grandes
aceite
Desmenuzamos el jamón serrano y la pechuga y lo mezclamos todo con el queso.
Cortamos las berenjenas por la mitad y las hervimos en agua con sal.
Una vez hechas las sacamos del fuego, las dejamos enfriar y con una cuchara retiramos su pulpa que condimentaremos con sal, pimienta y las especies que queramos (canela, hierba buena, perejil, nuez moscada, etc.).
Colocamos el jamón, el pollo, el queso rallado y la pulpa de las berenjenas con un huevo batido en un bol y trituramos bien.
Rellenamos las berenjenas, las enharinamos y freímos en aceite bien caliente.
Cuando estén doradas por un costado les daremos la vuelta.
Las vamos colocando en una fuente y ya están.
Colocaremos las patatas fritas a tiras y una salsa de tomate frito por encima y ¡listo!.
 

sábado, 7 de septiembre de 2013

SOLOMILLO DE ANGUS CON FOIE AL "PEDRO XIMÉNEZ".

INGREDIENTES (3 personas):
3 solomillos de reses "Angus"
3 trozos de foie
4 patatas
1 cucharada de mantequilla
1/2 vaso de azúcar
1 vaso de "Pedro Ximénez"
1/2 vaso de agua
 
En una sartén al fuego pondremos a caramelizar el azúcar.
 
Cuando esté derretido retiramos del fuego y echamos el agua llevándolo de nuevo a ebullición removiendo bien. Reservamos.
En otra sartén ponemos a derretir la mantequilla.
Vertemos el vino y el caramelo de la otra sartén. Ahora se trata de llevar esta salsa a reducción. Pondremos un fuego muy suave y dejaremos que vaya reduciendo poco a poco removiendo de vez en cuando.
Ahora pondremos a freír las patatas cortadas a dados. Cuando estén hechas las retiramos en una fuente con papel absorbente y vaciamos el aceite. En la misma sartén colocamos  los solomillos y los haremos según el gusto de cada comensal (muy hechos, poco hechos, etc.).
Con el foie hacemos lo mismo con mucho cuidado porque enseguida sueltan su grasa y se tuestan en un  periquete. Vuelta y vuelta que se doren y ya está.
Ahora montamos cada plato según el comensal. Ponemos patatas, el solomillo y lo espolvoreamos con sal marina (sin  miedo porque esta sal no "sala").
Ahora lo regamos con un poco de la salsa "Pedro Ximénez" que hemos reducido.
Colocamos un trozo de foie encima, lo espolvoreamos también con sal marina y vertemos otro poquito de salsa hasta impregnar todo el solomillo.
Y montamos igual cada plato.

jueves, 5 de septiembre de 2013

PA AMB FONTETA.

Este es un plato muy sencillo utilizado antiguamente en Mallorca en las zonas rurales para aprovechar el pan duro.
 
INGREDIENTES:
Pan duro
2 tomates de "ramallet"
2 cucharadas de alcaparras
aceite de oliva virgen extra
agua y sal
 
 
Primero pondremos en un bol el pan duro en remojo con agua.
Ahora pelaremos los tomates y los cortaremos a trocitos pequeños.
 
Cuando el pan está bien blandujo, lo exprimimos muy bien sacándole todo el agua.
 
Ponemos las migas en un bol y le añadimos el tomate, las alcaparras, sal y un buen chorro de aceite.
 
 
Lo mezclamos bien y ¡listo!.Hasta aquí la receta tradicional.
 
 
A mi me ha gustado teniendo en cuenta la sencillez de los ingredientes. Aunque se me ocurre que añadiendo una latita de atún, algunas aceitunas rellenas cortadas y algún pepinillo en vinagre en trocitos, no estaría nada mal.



lunes, 2 de septiembre de 2013

R.C.D. MALLORCA S.A.D. MONEY, MONEY, MONEY…


  

Deixant la qüestió esportiva al marge i girant la vista cap enrere, un se n’adona que el dirigents esportius que ha tingut el Mallorca darrerament som com es polítics que, amb l’excusa de defendre un ideal, lo que cerquen en realitat son doblers, doblers i no més que doblers per ells.

Després de passar algunes temporades amb penúries esportives, en la temporada 1996/97 el Mallorca va aconseguir de nou l’ascens a 1ª Divisió sent President en Bartomeu Beltran.
L’eufòria dels aficionats va tornar al Lluis Sitjar aconseguint el Mallorca  dotze mil abonats. A l’estadi Lluis Sitjar, que va ser inaugurat a l’any 1945, hi cabien 18.000 espectadors després de la darrera reforma efectuada. El Mallorca vivia unes temporades de gloria i en Bartomeu Beltrán va fitxar a Hèctor Cúper, un entrenador argentí que havia triomfat com entrenador al Lanús, un equip modest del seu país.

El Mallorca es fa reforçar amb un parell de jugadors que el València de Valdano havia descartat: Moya, Eskurza, Romero, Engonga, Ivàn Campo i Gàlvez. Aquets jugadors, amb  el porter argentí Roa, Amato i Mena que Cúper es va portar des de el Lanús, amb  Valerón, Stankovic i altres jugadores que ara no record, varen aconseguir que el Mallorca fou l’equip revelació en 1ª Divisió, jugant la final de la Copa que no varen poder guanyar-la davant el Barcelona en Mestalla, per pura mala sort.

Però mentre l’equip funcionava molt bé i l’afició estava distreta i eufòrica amb el seus colors, els dirigents mallorquinistes, mancats d’amor als colors mallorquinistes, movien fitxes per aconseguir aprofitar-se d’aquesta situació i embutxacar-se molts de doblers. Així, en Bartomeu Beltran firmava el 15 de desembre de 1997 un Conveni de cessió amb en Joan Fageda, batle de Palma,  del us exclusiu del Estadi d’atletisme de Son Moix, que amb la direcció tècnica del arquitecte Guiem Reynés Corbellà i altres arquitectes s’estava construint per mor de l’ Universíada que es tenia que celebrar a Palma a l’any 1999.
 Mesos després, no sabem lo que va passar, però en Bartomeu Beltràn que ja havia venut les seves accions a Antonio Asensio amb la condició que el deixes com a President del Club, va ser cessat pel propietari i en Setembre de 1998 va ser anomenat per substituir-ho precisament  en Guiem Reynés Corbellà.  En Guiem Reynés havia estat membre d’algunes Juntes Directives del Mallorca amb en Miquel Contestí de President.
La temporada 1998/99 va ser gloriosa pel equip que va guanyar la Supercopa d’Espanya, va quedar finalista de la Recopa d’Europa i tercer classificat en la Lliga.  El propietari del Club, Antonio Asensio, havia comprat l’any anterior un solar de 66.547 metres per fer una ciutat esportiva i va encarregar el projecte de construcció al  President Guiem Reynés, que va ser qui va dissenyar la ciutat esportiva “Antonio Asensio”, més coneguda pels aficionats com  Son Bibiloni a on els aficionats mallorquins es varen traslladar al mes de Juny de 1999 per acomiadar a l’entrenador Hèctor Cúper que havia estat fitxat pel Valencia.

Al mateix temps, del 3 al 13 de juliol d’aquest any de 1999, l’estadi de Son Moix, de 24.262 espectadors, va ser la seu de la Universíada. Deu dies de competició en que l’estadi no més se va omplir el dia de la inauguració. Les instal·lacions que va fer l’Ajuntament de Palma per la Universíada varen costar al herald públic 12.000 milions, una inversió que a judici dels expertes resultà ser tot un fracàs.

Que farem amb el monstruós Son Moix una vegada acabada la Universíada? degueren pensar els polítics de torn amb els tècnics que construïren l’estadi, i pensaren que l’única forma de donar utilitat a Son Moix era que el Mallorca traslladés la seva seu allà. S’havien d’assegurar doncs que el Mallorca deixes el Lluís Sitjar i que se fes el traspàs.

I vet aquí que l’arquitecte de Son Moix va sortir de nou a primera plana del mallorquinisme com el President del Mallorca que va traslladar la seu del Club des de Es Fortí a Son Moix. Amb aquesta operació, segons el conveni firmat, es garantia que l’estadi de Son Moix no quedés sense ús, però en detriment del Lluís Sitjar.

Així, el 21 d’agost de 1999. el Mallorca jugava el seu primer partit oficial en el camp d’atletisme de Son Moix, mentre el Lluís Sitjar  continuava següent la seu del Mallorca B fins a l’any 2007, any que el Mallorca va abandonar definitivament les instal·lacions des Fortí.  A reu d’això tots ja coneixem l’agonia del nostre estimat Lluis Sitjar.

Perquè no es va condicionar el Lluís Sitjar amb els doblers que la federació aportava per fer-ho?. Evidentment els interessos que es varen crear amb la construcció del estadi de Son Moix degueren ser  els responsables de que els dirigents polítics locals i del Reial Mallorca, empressin el Club per donar sortida a la situació creada per la construcció de Son Moix.
Quedar-se el Mallorca al Lluís Sitjar representava pels propietaris del Club desembutxacar molts de doblers per condicionar-ho, mentre el demés copropietaris dels terrenys se desentenien i no volien saber res. Una cosa semblant passa ara amb el At. Balears.

L’afició, aliena a aquest conflicte econòmic, veia amb mal ull es trasllat de la seu del Mallorca a Son Moix, però aquesta  mai va contar pels propietaris del Mallorca. L’arquitecte de Son Moix, un any després d’haver-se portat al Club cap allà, va deixar la Presidència del Mallorca i en Mateu Alemany el va substituir.

L’equip va continuar la seva línea esportiva amb unes campanyes espectaculars, a pesar de la febre venedora dels propietaris que cada temporada desmuntaven la plantilla venent als millors jugadors. Però, havia un cos tècnic que encertava en els fitxatges dels nous jugadors, no com ara, arribant el Mallorca a ser campió de la Copa del Rei baix la Presidència d’en Alemany.

Després d’en Alemany varen venir en Cursach, en Grande... i ja coneixem l’historia actual.

Els terrenys des Fortí han estat sempre l’objectiu prioritari dels propietaris del Club (el Mallorca té 200 participacions de les 666 que consten els títols de propietat del Lluís Sitjar) i evidentment el que sigui propietari del Club té majoria per “mullar” lo que es pugui treure d’aquets terrenys, ara que el Mallorca es propietat privada.

Aquesta guerra per treure-li un profit econòmic al Fortí, ha portat a la situació actual de roïna de lo que va ser l’emblema mallorquinista de tota la vida: l’estadi Lluis Sitjar. Els interessos dels propietaris per treure tallada ha suposat que es presentessin projectes de un nou estadi i zones d’oci i comercials al Ajuntament de Palma, que pareix a ser no pot autoritzar aquets projectes perque significaria cedir 32.000 m2 de terrenys d’ús públic al Mallorca, una empresa privada.
 No obstant això, el Mallorca, va comanar un projecte de construcció de un nou estadi als terrenys del Lluís Sitjar a Guiem Reynés, el qual en una entrevista de Jordi Jiménez el 23 de desembre de 2008, va dir, i copiem literalment:

“Usted fue presidente y el arquitecto de Son Moix. ¿Perjudica jugar en un estadio con pista de atletismo?

Absolutamente sí, sigo pensando que en Es Fortí (Luis Sitjar) se podría hacer un extraordinario campo de fútbol.

Coincide con Grande...

No hay nada malo en hacer allí un campo como el Amsterdam Arena, pero no para más de 25.000 espectadores”.

No farem cap comentari...

Els despropòsits dels nostre polítics i directius esportius del Mallorca SAD, continuen produint-se.  Llegim en un article publicat el 24 de desembre de 2009 en la premsa de Palma, que el IME (Institut Municipal de l’Esport del Ajuntament de Palma) projectava construir als voltants del Palau d’esports de Son Moix i aprofitant uns terrenys annexes al ONO Estadi, una instal·lació de referència a escala nacional destinada al atletisme, dotada de tot lo necessari para la pràctica de l’atletisme, amb una pista de 8 carrers que envoltaran un camp d’herba natural per practicar el fútbol, amb una grada per 5.000 espectadors…I que pensaven fer els polítics amb l’estadi de Son Moix i el Lluis Sitjar en roïnes?. Ah!. Això era al 2009, ara ja pensen altre cosa.
 Per  altra  banda,  Mateu  Alemany  va  encarregar a Guiem Reynés (com no) un projecte també per eliminar les pistes del Ono Estadi ampliant les grades, projecte que es va presentar a la anterior batllessa de Palma Aina Calvo i que suposem va tombar amb una sola pregunta: Com presenteu un projecte d’ampliació del número d’espectadors de Son Moix, si els 24.000  que hi ha ara no s’han omplert quasi mai?.
 
Evidentment ampliar la capacitat de Son Moix no te ni cap ni peus i més ara que el equip esta en Segona Divisió pèssimament gestionat.

 

No acaba aquí la cosa, perque el copropietaris dels terrenys des Fortí, també varen presentar al Ajuntament un projecte per fer una zona comercial, esportiva i de oci en els seus terrenys. Evidentment el Mallorca i la Associació de copropietaris no combreguen amb la mateixa roda, perque cadascú vol treure profit d’aquesta zona privilegiada de Palma com es Es Fortí.

No parlarem del projecte de les Torrers d’en Grande, perque això ja seria també de rialles i es que els propietaris del Mallorca darrerament  s’ho haurien de fer mirar.

La qüestió es que el Mallorca va tenir que entrar en Concurs de Creditors i la part esportiva del Club, la que interessa de veres als aficionats, ha estat tan mal gestionada que els dos equips han descendit de categoria.

L’actual propietari majoritari no vol compartir amb ningú dels demés membres del consell d’administració, la seva parcel·la de poder que te com a director esportiu i fa y desfà l’equip com li sembla. O pot fer, perque el Mallorca es seu, però els que paguem les conseqüències i també paguem els nostres doblers per anar a veure l’espectacle futbolístic que la seva empresa ens ofereix amb el nom del “Mallorca”, som els pocs aficionats que quedem que sofrim tot aquest desgavell. Primer ens treuen del Lluís Sitjar i ara l’equip, amb aquesta propietat, ens temem que es vagi a fer punyetes. 

La darrera boionada dels dos propietaris que manen ara al Club, ens ha sorprès de nou a tots els aficionats amb la nova proposta que presentaran  al Ajuntament: La permuta dels terrenys des Fortí pels de Son Moix i derrocar l’actual estadi d’atletisme per construir un autèntic camp de fútbol.  Idò!.


No sabem com acabarà tot això però una cosa es ben certa, sabeu qui estarà fregant-se les mans per aquest nou projecte?. No cal ser endeví.

Visca el Mallorca!.