Dijous passat, el grup excursionista “Ses Rates Pinyades” varen fer una excursió llarga: Es Capdellà a Estellencs passant pel Galatzó (que esperam ens remetin la crònica per penjar-la al Uep!). Aquesta ratapinyada que encara rosega una lesió al turmell, no es va atrevir a anar-hi, per que es tractava de una excursió de muntanya de uns 16 quilòmetres i com havia comprovat que la predicció del temps donava pel dia següent un sol esplèndid, va pensar en fer una cursa curta i fàcil, encara que fos en solitari, per provar com anava la pota.
I es així com vaig pensar en anar fins al Mirador d’en Alzamora, en una variant molt fàcil i gens cansada: Des de es Coll de Sa Creu. Aquesta excursió, jo la recomano per fer-la en família i per qualsevol que li agradi el senderisme sense gairebé pujades fortes.
Es molt maca, amb unes vistes extraordinàries des de el refugi, tant a la part nord-oest amb la Serra de Tramuntana a on destaca El Galatzó i la Mola de d’Esclop, com al sud-est amb tota la costa de Calvià. Després a la tornada quan passam per Na Burguesa, les vistes de Palma i la Badia son espectaculars.
He tardat dues hores i 45 minuts (contant els 15 minuts que he estat a les roïnes del refugi contemplant les vistes) i com el turmell m’ha respost fenomenal amb el l’antiflamatori habitual que me he pres i la empastissada de gel pel dolor que me he posat, crec que aquesta ratapinyada ja està en condicions de tornar amb la bandada.
Aquesta excursió se pot fer partint des de molts indrets, encara que la meva ruta crec que es de les més fàcils. Jo he deixat el cotxe al Coll des Vent, just al quilòmetre 6,400 a on es troba una barrera que es l’inici del camí.
A 100 metres cap a munt, hi ha una petita endinsada a la carretera a on se poden deixar aparcats dos o tres vehicles. Allà ho he deixat i traspassada la barrera, he començat a caminar per una pista forestal amb un sol esplèndid i una temperatura ideal.
En no res pases devora un dipòsit d’aigua verd per emmagatzemar-la pels incendis i cinc minuts més endavant has de botar una cadena que crua el camí per evitar el pas de vehicles.
Deu minuts més endavant arribes a una bifurcació a on la pista gira cap a l’esquerra i una sendera se fica dins el pinar a la dreta.
Hem d’agafar la sendera de la dreta encara que a la tornada sortirem a aquest mateix encreuament venint per la pista forestal de la esquerra.
La sendera, al principi va pujant suaument, i a mida que vas caminant el camí se va tornant estret convertint-se en un tiranyó però fàcil de pujar (teniu en compte que si jo dic que es fàcil, es que es fàcil, per que els meus genolls que suporten els 30 quilos de greix que duc amunt, son els primers que es queixen i ara pujava com si rés… encara que...podria ser el Ibuprofeno?…)
Bé, la qüestió es que aquella sendera entre matolls, arboceres, càrritxs, pins, ginebró, albons, llentiscos… va bordetjant el “Puig d’en Bou” fins que arribes a un punt des de on albires en un pinaret al front, el refugi.
Encara te falta passar per una altra bifurcació amb una fita en mix.
Ara anirem cap a la dreta que ja tenim el refugi prop i quan davallem agafarem l’altra direcció.
Uns cinc minutets més caminant pel llom des “Puig de s’Aliga” a 440 metres d’altura, i ja estam a les roïnes del refugi. El rellotge marca 45 minuts des de que he partit.
Aquest refugi es va construir a l’any 1931 i cedit al Foment de Turisme de Mallorca per l’empresari Fernando Alzamora i Gomà, que havia estat president de l’Entitat i germà del primer President Enrique Alzamora.
Era una nau feta de pedra de uns 25 metres, amb una fogaina i un banc de pedra que la enrevoltillaba.
El refugi te, o tenia, una Terrassa per gaudir de les vistes. Ara no més s’aguanten uns troços de les quatre parets… i encara.
Amb totes les pedres que hi ha, una colla de margers aixecarien la nau en un parell de dies, estem segurs, però els nostres polítics estan més interessats en recalificar terrenys rústics i edificar hotels de luxe en zones protegides. Que fàstic!.
Una berenadeta de unes quantes galetes d’Inca amb un boci de sobrassada i uns glops d’aigua, i per avall.
Ara hem de tenir en compte que a la bifurcació que em trobat fa cinc minuts, hem de agafar el camí de la dreta i no davallar per on hem pujat.
Aquest caminet es converteix en una sendera per a persones i va davallant i davallant cap els fons del tàlveg de la muntanya lo que ens tenia un tant preocupats per veure a on arribaríem.
Però no, després de una davallada de uns vint minuts i passant una petita torrentera comença de nou la pujadeta, ara ja per un camí un poquet més ample.
Cal dir que anar tot sol d’excursió per la muntanya ja no es problema, per que estiguis a on estiguis, sempre et trobes a joves corrent o fent MT (això en el nostre temps no es feia i ara existeix una autentica febre). Be, continuem.
Arribam a un altra encreuament de camins. Estem al “Coll des Pastors” a 443 metres d’altura. Ara girarem a l’esquerra.
En quinze minuts arribam a un altra: un camí que ve de front es el camí de Na Burguesa, el de la dreta porta a sa Cova des Màrmols i altre camí al “Puig Gros de Bendinat” i a l’esquerra es la pista forestal que havien deixat al principi i es la que hem de agafar per arribar al “Coll des Vent” a on tenim el cotxe.
Uns vint minuts de davallada i te trobes de nou a la bifurcació del lloc de partida, que ara agafarem a la dreta per que si no tornaríem a fer la altra vegada l’excursió. En deu minuts arribam (fins ara sempre hem arribat a D.g.) a la cadena, després bé el dipòsit verd d’aigua i la barrera devora la carretera.
Be anat. El turmell no ha molestat, els genolls no s’han queixat i tot anat com una seda. Una excursió/passeig que recomanam per a tothom.
Fins la propera!.
