L’ESVÀSTICA. Una mica d’història.

Segons el pensador francès Jean Michel Angebert, “l’origen de l’Esvàstica es perd en la nit dels temps, tant és així que cap considerar-la com el més vell símbol utilitzat per l’humanitat. La més antiga significació que és dona de ella es la del Simbolisme Solar. La seva tradició es remunta a l’Índia Vèdica, però les ensenyances bramàniques ens diuen que el seu origen es mol més arcaic (Les Mystiques du Solei, 1971)”.

No parlarem doncs de la esvàstica que varen adoptar el nazis a l’Alemanya Nacionalista  quan el 7 d’agost de 1920, en el Congrés de Salzburg, el símbol de la esvàstica es va convertir en l’emblema oficial alemany, afirmant que l’ascendència Ària provenia de la Ìndia, i que de les seves tradicions vèdiques sorgí aquest símbol que dibuixaren la creu negra dins un cercle blanc sobre un fons vermell, per tot el que va significar.

Avui en dia l’ús de l’esvàstica com a símbol polític està prohibit a Alemanya, i pels occidentals l’esvàstica s’associa al nazisme en particular i al feixisme en general.

Cultura "Vinca". Sur d'Europa

Noltros parlarem un poquet d’aquest símbol de caràcter religiós o filosòfic que res te a veure amb això i sembla ben interessant pel fascinant que ha estat sempre al llarg de l’historia per moltes  civilitzacions.

Imperi "Elam" (Iràn) 4.000 a.C.

La paraula “esvàstica” prové dels sànscrit “svastika”, que significa “bona fortuna” o “benestar”, però també pot significar: bé, feliçment, amb èxit, salut!, adéu!, així sigui, etc.

Aquest símbol  ha adoptat diferents noms d’acord al lloc i moment. 

“Creu Gamada” perque cada braç es pareix a la lletra grega gamma.

“Fylfot” que significa quatre cantons i apareix en elements i artefactes precristians al Nord d’Europa, dibuixat dins un cercle o en forma de remolí.

“Sonnenrad” coneguda així pels pobles germanics per representar al Sol.

“Tetraskelion”, o quatre cames, com la coneixien el grecs i la col·locaven com adorn en ceràmiques, mosaics i dissenys arquitectònics.

“Martell de Thor”, per la seva associació amb el déu nòrdic Thor i apareix en un grimori del segle octau a Islàndia.

“Wan” en xinés es relaciona amb el número 10.000 per analogia lèxica i l’utilitzen com un caràcter xinés més de les respectives adaptacions de “wanzi”.

Creu germànica

Si bé apareixen artefactes en la antiga Europa de cultures anteriors al cristianisme, en l’actualitat es un símbol sagrat pel hinduisme, el budisme, el jainisme i l'odinisme. Tant en la I'ndia com a Indonèsia està per tot arreu.

Moneda tracia

Segons la majoria d’historiadors, aquest símbol data aproximadament del segle V a C, quan comença a aparèixer en algunes monedes, encara que no es sap el seu origen perque es perd en la memòria. 

Cultura Vall del Indo. 3.000 a.C.

La primera menció escrita apareix en els denominats “Vedas”, escriptures sagrades del hinduisme més primitiu i posteriorment se adopta per altres religions de I'Índia.

"Suria" déu del Sol hindú.

Al hinduisme representa tant la evolució del univers representada por el déu creador “Brahmà” (el concepte impersonal de déu) com la seva involució, representada pel déu destructor “Shivà” segons la direcció a la que apunten els braços, i també com a símbol solar com es pot veure en la representació de “Suria”, déu del Sol pels hindús. 

l'esvàstica era l'instrument original que utilitzaven els "brahmanes" per a la cerimònia del Foc Sagrat. Burnouf, el savi indianista, sosté que l'esvàstica representa els fenòmens del Foc.

L’esvàstica es troba per tot arreu als temples de la religió hindú, podent apreciar de que forma el símbol apunta als quatre punts cardinals, simbolitzant així estabilitat, bona sort i poder.

Existeixen tesis antropològiques que expliquen l’orígen d'aquest símbol, així com una hipòtesi astronòmica com un cometa en rotació o gairebé representant el moviment del Sol al Univers.

Es solen distingir dos tipus d’esvàstiques: una en sentit dextrogir (quan gira en el sentit de les agulles del rellotge, estant el braç superior doblegat cap a la dreta) i en sentit levogir (quan gira en sentit contrari a las agulles del rellotge el braç superior doblegat cap a l’esquerra).

Cultura Jainista

Els jainistes classifiquen els tipus de éssers segons distints criteris (alliberats, encarnats...) sent les més habituals les 4 categories d’encarnacions o renaixements. 

Un pot renàixer com un ser diví, como un ser humà, com un ser infernal o com un animal o planta. D’aquí el significat de l’esvàstica que representaria els quatre possibles destins en cada una de les aspes.

Al budisme, l’esvàstica s’usa en posició horitzontal i des de la dinastía Liao forma part de la escriptura xinesa simbolitzant el caràcter (wan4) que vol dir tot i eternitat.

Les esvàstiques girant cap a l’esquerra o dreta apareixen sobre el pit de algunes estàtues de Buda, encara que des de mitjan del segle XX les esvàstiques budistes son levogires per no coincidir amb la dextrogira del nazisme. 

Pel budistes l’esvàstica també significa els 4 elements: foc, aigua, vent i terra. 

Aquest tipus d’esvàstica  es troben sovint als envasos i envoltoris de menjar xinés per indicar que el producte es vegetarià i poden ser consumits per budistes estrictes.

També algunes esglésies cristianes, tant romàniques com gòtiques, contenen certa decoració esvàstiques, reminiscències de motius romans anteriors, ja que el cristians les usaven per dissimular una creu i evitar la persecució. També hi ha evidencies de que grups cristians utilitzaren esvàstiques dextrogires que col·locaven en tombes i monuments, com es pot apreciar encara en la Basílica de Santa Eulalia (Mérida) o la catedral de Notre Dame en París.

L’esvàstica també es troba en la religió antiga jueva. El trespol de la sinagoga de Engedi, construït durant la dominació romana de Judea, es va decorar amb un mosaic d’esvàstiques.

Lauburu vasc.

Cal dir que el Lauburu o creu basca (“quatre caps” en euskera) es un símbol antiquíssim i comú a moltes cultures que segons els historiadors el varen importar els legionaris vascons de l'exèrcit romà després de les campanyes en països cèltics, encara que també es creu que sigui un símbol originat en un ritu solar. 

O diem, perque tradicionalment s’usava tant aquest símbol com el “Euskal Orratza”, que no era altra cosa que la esvàstica que simbolitza més o menys el mateix, emperò després de l’adopció pels nazis de la creu gamada ha deixat d’usar-se i ha quedat el Lauburu.

Seguint amb la nostra recerca, ens trobem amb l’escriptor britànic Rudyard Kipling, molt influenciat per la cultura de l’Índia i on va prendre aquest símbol, que feia posar en totes les cobertes dels seus llibres.

Aquest costum el va haver de llevar quan el NSDAP (el partit nazi alemany) va arribar al poder i va aparèixer el nazisme.

Medalla bona sort boy scouts

Una altra curiositat la veiem de la mà de Robert Baden-Powell quan els Boy Scouts també la tenien com a símbol de la bona sort, i es feien medalles amb l’esvàstica i una flor de Lis que se donaven al mèrit, fins que en 1935 es va decidir canviar-lo.

La Medalla Escolta d’agraïment, la “Scout Thanks Badge”, pot sol·licitar-se per qualsevol Scout o cap per a qualsevol persona que fa una bona acció Escolta, sempre que en el moment de la bona acció, aquesta persona no sigui un escolta actiu o cap.

Els destinataris d’insígnies “Scout Thanks Badge” o Medalla Escolta d’agraïment, en els anys vint van ser informats de la importància de la insígnia i el deure dels escoltes als seus titulars, que s’explicava en una petita targeta que es presentava juntament amb la placa.

Per altra banda, ens trobem que la utilització del símbol com amulet de la bona sort, fou generalitzat arreu del món occidental. 

Existeixen nombrosos exemples abans de 1935, postals, llibres, amulets, monedes i medalles de la bona sort amb tot tipus de dissenys.

Tornat més anrere la tribu Navaja va aplicar l'esvàstica com a adorn en mantes, comptes, ceràmica i altres objectes.

L'esvàstica en els antics temples del Tibet.

Cultura Hitita (Turquia) 2.500 anys a.C.

Prerromana.

Balcànica.

Eslava.

Grega.

Mapuche (Chile).

Al Japó senyalant els temples budistes.

I acabarem la nostra petita cita d'un símbol que ha estat desvirtuat per un passatge negre de la història de la humanitat, però que no llevarà mai el veritable abast del que ha significat al llarg de les civilitzacions: un símbol de pau, bona sort, salut, benestar etc. 

El simbols per si mateixos no son positius o negatius, es l'autilització dels mateixos per part de personas o grups els que canvien el sentit dels mateixos.

(Eduard Mas &  LLuís Estelrich)

Font principal: http://reydekisch.com/2015/07/14/el-origen-de-la.swastika/