sábado, 18 de febrero de 2017

POEMES D'UN OBRER (I)




S’ASE DE SON CORCÓ

A Son Corcó hi ha un racó
amb cadires foradades
per que hi seguin ses senyores
adressades al forat.

Pensau que no hi ha més goig
que un forat ben tapat
per s’ase des senyor,
que té allò que minva i creix
i tapa forats quan l’amo ho diu.

Però no sigueu malpensat
per postures coincidents
no fos cosa que el cel us castigues
a s’entrefoc de ses dones,
on els homes s’hi perden
quan fa calor d’estiu.

Per que allò que tenen homes i ases
no s’estira sempre igual,
i si de gruix em de parlar,
val més deixar-ho anar.

Així que no us na rigueu dels ases amb pardal,
que quan el davantal ens posam,
tapam allò petit
que els ases saben fer créixer
i nosaltres mostrar-ho com un confit.


AL.LOTA ESTIMADA

Passen anys
passa el vent,
passen ocells
cantaires I cridaners,
com onades d’escuma blanca
que batetjan nostra terra,
i els vells miren
i troben a faltar,
força de jove que minva
i temps que passa de bades.

No hi ha mur però que aturi
la teva veu estimada,
ni tans sols un record de jovent
que els núvols han xuclat.

He encès una llàntia,
una nit de records,
i no trobo el que cerc,
per que ma vida no em deixa
sortir de la nit.

Tan em dona
per que llum de Sol puc veure
que reflexa el teu somriure,
i això vida meva
és com la gebre que la terra rega
per que broti una flor
que amb el cor et donaré.
                   
         
 (Miquel Sineu)


No hay comentarios:

Publicar un comentario