Amb un dia esplèndid hem partit cap a Caimari per fer una excursió no molt llarga, però que ha resultat forta per alguns de noltros. Volem pujar al mirador de Caimari per després agafar el camí vell de Lluc i pujar al Puig dels Albellons de 585 metres.
Dit i fet hem deixat els cotxes a l’aparcament devora la plaça de Caimari i pel carrer de “Sa Volta” hem començat la ruta.
Poc a poc sortim del poble per ficar-nos per un botador en un bosc de pins i alzines, per després seguir una sendera per terres comunals en direcció Nord.
En menys de 20 minuts hem arribat a una corba de la carretera de Lluc on parteix la sendera que porta al mirador.
Es una sendera que s’enfila en fort pendent entre el bosc, per agafar un camí de ferradura que en altres 20 minuts ten porta al mirador de la Penya d’en Pelluc.
Es una sendera que s’enfila en fort pendent entre el bosc, per agafar un camí de ferradura que en altres 20 minuts ten porta al mirador de la Penya d’en Pelluc.
Les vistes des de el mirador son espectaculars.
Avall, Caimari, i al front tot el Pla i el Raiguer de Mallorca.
En aquest lloc hem aprofitat per berenar gaudint de les vistes.
Avall, Caimari, i al front tot el Pla i el Raiguer de Mallorca.
En aquest lloc hem aprofitat per berenar gaudint de les vistes.
Ara tocava tornar a davallar pel mateix lloc i sortir a la carretera de Lluc per agafar l’antic camí al punt on es troba la Penya del Cavall Bernat.
A partir d’aquí una passejada pel camí vell de Lluc fins que sortim de nou a la carretera al lloc de la foto.
El tràfic de ciclistes estrangers que pugen cap a LLuc fa coió. Alguns pugen molt bé però altres ja van per aquest punt traient la freixura per sa boca. Tot sigui pel deport.
Travessem la carretera i pel botador ens fiquem al comellar dels Albellons o Coma Freda com també es coneix. Pasam per un abeurador i començam a pujar a través de la pista forestal.
La pendent es fa cada vegada més dura i començam a veure rotlles de sitja i alguns forns de calç. Continuam la pujada fins que el camí acaba en un rotlle de carboner.
El tràfic de ciclistes estrangers que pugen cap a LLuc fa coió. Alguns pugen molt bé però altres ja van per aquest punt traient la freixura per sa boca. Tot sigui pel deport.
Travessem la carretera i pel botador ens fiquem al comellar dels Albellons o Coma Freda com també es coneix. Pasam per un abeurador i començam a pujar a través de la pista forestal.
Hi ha un dels membres del grup que estava embromat i molt constipat que s’ha afluixat de pujar fins el cim. Ens ha dit que tornava enrere i que ens esperaria a Caimari a l’hora del cafetet. Bono, com el grup es democràtic i es permet les desinències, l’hem acomiadat no sense aconsellar-li que anés tira, tira i en cura, donat l’enorme tràfic de ciclistes. Els altres continuarem la marxa.
Anem pujant i en no res ja albiram el Coll dels Albellons. Ens queda encara pujar uns 15 minuts seguint unes fites esporàdiques per un pedregós i fort pendent -sense camí- per arribar a Sa Coma de Ses Ólibes, una clotada a on s’ha quedat part del grup gaudint de les vistes i descansant per agafar forces.
Mentre, un parell de companys han pujat el coster per dins el pinar fins arribar al vèrtex geodèsic i coronar el cim del Puig dels Albellons on han aprofitat per fer les fotografies corresponents.
Mentre, un parell de companys han pujat el coster per dins el pinar fins arribar al vèrtex geodèsic i coronar el cim del Puig dels Albellons on han aprofitat per fer les fotografies corresponents.
Aquí hem dinat i encara que la ruta continuava per la carena de la muntanya en direcció Sud cap a Caimari, hem acordat tornar enrere pel mateix camí de pujada.
Al bar de Caimari, on ens esperava el company fotut juntament amb un caramull de ciclistes alemanys, hem fet els gin tònics i cafetets pertinents i fixat la propera sortida de dijous que bé.
Una excursió de 5,950 quilòmetres que ha resultat forta, però molt bona per fer cames.
Fins dijous!.
(Fotografies: Miquel Barceló, Vicenç Trias i meves)
No hay comentarios:
Publicar un comentario