El dijous passat el nostre grup
excursionista celebrarem la cloenda de la temporada 2014-2015 amb un sopar de
companyonia. El degà del grup ens va dirigir unes paraules i després el cap
dels caps ens va oferir el discurs que més avall s’acompanya. Es costum que el
nostre company “Embat” (escultor, pintor, artista de teatre, escriptor, glossador
i gran xerrador) ens faci un obsequi a final de temporada a cada membre com a
record. Son cosetes que ell fa a mà, amb paciència i més imaginació, i que per això no hi ha cap d’igual (“pongos”
que diu ell, per això de “¿dónde lo pongo?) . “Pongos” que tots esperam cada
any perque sempre ens sorprèn. Ell s’encarrega de agafar fustetes, còdols o
qualsevol cosa que la seva imaginació li diu que pot quedar bé per fer...una
obra d’art.
Enguany ha estat aquesta figureta que modela, amb no sabem quin aliatge, totes diferents, amb fustes de romaní, pi,
ullastre o qualsevol tros de suro o
garrotí que troba per la muntanya o platja. Ja tenim una bona col·lecció.
Va ser un sopar agradable y tranquil,
però amb un sobresalt que ens va desondir a tots quan un que volia fer de
cambrer per fer més, va fotre el carro amb el segon plat per a terra. Va haver-hi cristalls, gambes, pasta d’advocat per tot
arreu i ens varen quedar sense segon plat. No el varem tirar a la piscina
perque es tracta d’un home ja major, perque si no...
******************************************************************************
Estimats
germans, amics i companys tots!
Aplegats
en
una jornada vespertina i albergats sota la protecció de Selene per
arrecerar-nos de l’onada malèfica d’Helios, acollits amb l’habitual hospitalitat
del nostre company, a qui donam les més expressives gràcies, en aquesta casa dins
el marc incomparable de la natura del ponent de la nostra illa, ens disposam a
gaudir d’una nit inoblidable, tant per la companyia dels presents com per
l’exquisit àpat que, autoritària i sorpressivament, ens ha preparat l’amfitrió.
Avui, en aquesta
nit memorable, ens reunim aquí per a celebrar junts, la jornada de cloenda de
la temporada d’excursions 2014/2015.
No
seré llarg
en el meu parlament però seria injust no comentar l’exercici d’excursions,
sortides i viatges que avui tancam.
Hem
visitat
cales i muntanyes, trescat el pla els seus pobles i possessions, pujat a
torres, ermites i santuaris, hem pernoctat a albergs i refugis, entrat a les
esglésies, conegut rellotges de sol, escalat puigs i pujols, travessat passos
estrets, viatjat en vaixell i avió a illes i illots, ens hem banyat a les
aigües més cristal·lines sota el sol i la lluna plena, hem trepitjat la terra,
la pedra i la neu, suportat vent, pluja i fred, hem patit sol i calor.
Han
estat
molts els destins, i variats, i ningú ha pres mal!
I
hi hem
arribat, sempre arribam. Ens hem cansat! De vegades molt, però sempre... sempre
ha valgut la pena!
Ha
valgut la pena compartir totes i cadascuna de les jornades viscudes,
compartint els valors que ens ajuden a defensar i créixer en la nostra dignitat
i cultura, l’amistat, el respecte, la gratitud, la solidaritat.
Quantes
discussions,
debats i tertúlies haurem encetat, amb èmfasi i acalorament, som mediterranis,
així ha de ser, i gairebé sempre amb resultats positius. Gosam tocar tots els
temes, socials, polítics, futbolístics, artístics i literaris, ens atrevim a
tot, qui en dona més?
Enguany m’he perdut
les darreres excursions a causa d’un viatge ultramarí per terres caribenyes,
per això no he pogut fer un sumatori exacte dels quilòmetres caminats però
llevat de les omissions i sense valor
científic he sumat 343,37 quilòmetres. Així mateix si que he pogut fer els
habituals i clàssics “pongos” que després repartirem.
Ara
per a molts
vénen mesos d’alta concentració familiar, a altres els toca descansar, n’hi ha
d’agosarats que encara volen trescar cales verges, si és que en queden, que hi
hagi sort per a tots.
I
ja n’hi ha prou de xerrameca i sermó, ara rendirem els paladars a les
delícies que ens ha preparat aquest xef afrancesat que ens convoca amb un
comunicat que no ha passat pel departament de correcció i està escrit amb un
teclat que no té barra espaiadora.
Que
sigui
per molts d’anys, fins a la temporada qui ve i que no en falti cap.
SALUT!
