SÓLLER-BINIBASSÍ-SA CAPELLETA-FORNALUTX.

 

Aquesta vegada ens hem vist obligats a canviar l’excursió pel mal temps. Volíem fer el Camí de S’ Aladern al Torrent de Biniaraix i com que plovia, feia fred i el temps donava tempestes, quedarem en veure’ns a l’estació del bus a Sóller per decidir què fèiem (uns anaven en bus i el més comodons en dos cotxes).
 

Una vegada a Sóller, el cel estava completament ennigulat i els Cornadors, L’Ofre, el Puig Major... no es veien per la boira. Decisió: ajornar l’excursió prevista.
 

I com que el nostre grup té recursos per a tot, un dels membres que ja s’esperava aquesta decisió, ens va dir que portava les claus d'una casa que la seva germana té a Sóller. Ala idò, amb els cotxes cap allà per pensar que fem.

La casa és la clàssica del vall de Sóller, concretament a s’Alqueria d’es Comte, de dues plantes, bigues vistes, folrada de pedra, petita però encantadora, en una parcel·la sembrada de tarongers. N’hi va haver un que se’n va enamorar d’ella... però... amb aquelles vistes, és un tresor poder tenir una casa a la vall.

Les taronges encara estàvem verdes, però hi havia clementines que ja estaven a punt i aprofitarem, amb permís de l’amfitrió, per a menjar-ne algunes. Úniques les clementines de Sóller!
Una vegada dins la casa i en vista que el temps no millorava, dos companys que tenen arrels familiars a Sóller proposaren fer una excursió-passeig pels voltants, sense allunyar-nos molt, no fos cosa que ens caigués una barrumbada. Decidirem anar fins a les Cases de Binibassí, visitar el Monestir de Santa Maria de L’Olivar i Sa Capelleta i anar fins a Fornalutx per després tornar per Biniaraix a Sóller.
 


Dit i fet. Quan arriba el dijous tots tenim ganes de caminar i el mal temps ens pot fotre una excursió programada, com avui, però sempre trobam alternatives per caminar, fins i tot amb pluja perquè anam preparats, sempre evitant el perill. Un passeig baix una pluja suau contemplant la natura, té un encant especial difícil de narrar.
                     
A allò que anàvem. Començarem a caminar darrere el nostre guia d’avui, que amb el paraigua alçat, anava endavant fardant de professional turístic (és que avui érem l’equip complet: dotze) i dotze al·lots son mal de dur, perquè sempre has d’anar amb cura que ningú es despisti i segueixi sempre al grup.
    
Després de caminar una estona pels carrers dels afores de Sóller, arribarem al camí de Binibassí. Binibassí és un llogaret que es troba entre Sóller i Fornalutx, està format per un grupet de cases organitzades en torn a una antiga i bellíssima possessió mallorquina, amb una gran torre de defensa, que foren aixecades al segle XVI al mateix lloc on ja n'hi havia unes altres de major antiguitat. El camí tant cap a Fornalutx com per a Sóller passa pel mig de les cases, on es troba un molí d’aigua de cup circular, dels pocs que queden a l’illa. S’alimenta de la font de Binibassí a través d’una síquia que dona a un

rentador des del qual es pot contemplar una vista extraordinària de la Vall de Sóller.
     
Aprofitarem per berenar en aquest lloc a on parteix el camí cap a Fornalutx, just devora del rentador. Noltros, emperò, agafarem el camí de l'esquerra, un

bell camí que davalla altra vegada cap a Sóller fins que trobarem la desviació que puja cap a Sa Capelleta.
 
La pujada no és difícil perquè està molt ben senyalitzada, encara que hi ha trams que es fan un poquet durets per l’altura dels escalons de pedra que no tenen la “mida reglamentaria”, com va dir un de noltros.
                
El camí surt just davant del Monestir de Santa Maria de L’Olivar. Aquest Monestir que es va construir al 1943 devora “Sa Capelleta” que ara en parlarem, va ser inaugurat pel rector de Sóller mossèn Rafel Sitjar, el 7 de maig de 1944, encara que no fou habitat fins a l’any 1979, quan el bisbe de Mallorca Teodor Ubeda convidà a les Canonigenses Regulars Agustines Lateranenses a establir-s’hi, fet que no es dugué a terme fins a l’any 1980.

Una imatge de la Mare de Déu de L’Olivar presideix el recinte i ara ignoram si encara està habitat o no, però pensam que ja no.
  
Sa Capelleta està just a davant. Conta en Guillem Puig, que aquest temple data de 1917 degut a la intersecció de mossèn Pere-Lluc Ripoll Moragues,

capellà solleric pertanyent a la família benestant de Can Gordo, lligat a la possessió de Bàlitx, de la qual en foren propietaris durant anys ell i de la seva germana Maria Magdalena que fou qui oferí els terrenys coneguts amb el nom de S’Olivar des Fenàs perque s’hi edifiques el santuari.
    
El Capellà va manar la construcció d’aquest petit oratori, en commemoració de les aparicions de Maria Inmaculada a Lourdes.
 
Sa Capelleta -que roman tancada al públic- està construïda amb materials d’origen natural que es posen de manifest amb un simple cop d’ull tant a l’exterior com a l’interior, format per una sèrie de degotissos amb forma d’estalactita que recorden una cova, volent emular la cova on a Bernadette se li aparegué la Verge Maria (i un que pensava que els degotissos al sostre eren patrimoni d’en Miquel Barceló!).

Sa Capelleta està enrevoltada d’un espai d’oci, a on es pot descansar i contemplar aquesta peça única com vàrem fer noltros.

Després d'una estona, ens vàrem posar altra vegada en marxa cap a la carretera del Puig Major (volíem anar pel camí de Sa Figuera fins a trobar el camí de la “Alzina fumadora” per davallar a Fornalutx), però després de

caminar una bona estona, quan el degà va veure la carretera que davallava cap a Fornalutx, va dir d'anar cap allà i... tots arribarem a Fornalutx darrere dels seus passos.
 
Ens va sorprendre que a Fornalutx, uns dels pobles més carismàtics de l’illa, tot es ven, està ple de rètols “For sale” “Se vende” “En venda”... Llàstima de ser pobres, que si no!...

Era hora de tornar a la casa per menjar el pa amb butxaca que tots havíem deixat allà. Partim cap a Biniaraix i en uns trenta minuts arribam a la casa.
    
El temps s’havia estirat, el que ens va permetre dinar a la terrasseta gaudint de les vistes de la vall de Sóller. Unes clementines –obsequi de l'amfitrió- foren les postres generals de tots.

Després, havíem de fer el cafetet habitual i ens vàrem aturar a un café que hi havia a prop. Vatuadell!, hi havia la televisió IB3 que estava fent un reportatge perquè aquest bar havia venut la grossa del cupó de la ONCE i mira per on, sortirem tots per l’informatiu del vespre!
 
10,190 quilòmetres fou la distància que varem recórrer, el que no està gens malament per ser un passeig.

Fins a la propera sortida!  (Fotografíes: "Trigo", Miquel Barceló i meves)