viernes, 18 de abril de 2014

ES PAS DE S'ESCALETA (Alaró).



Tanmateix som gent de costums, ens trobam a l'hora de sempre al lloc habitual, hi han baixes degudes a problemes de salut,  llàstima. Com sempre optimitzam l'ocupació dels cotxes i partim cap a Alaró.

Fa un temps ideal per sortir d'excursió, bona temperatura, cel blau, lluminós i sense núvols, visibilitat perfecta, no podem demanar res més.


Deixam els cotxes a la petita i tranquil·la plaça dedicada als herois del castell, Cabrit i Bassa, al barri de Los Damunt, primitiu nucli i origen d'Alaró i sortim del poble cap al camí de ses Artigues.

Passam per davant can Corona, on ens crida l'atenció el rètol de rajoles pintades que, després de la jaculatòria “Alabat Sia Déu” amb una al·legoria de Sant Jordi, ens recomana: Per la vostra pròpia dignitat i respecte als altres, PARLEU BÉ. El rètol està signat per la “Lliga E. Contra el Mal Parlar” entitat sorgida de la Lliga del Bon Mot a principis de segle XX per tal de combatre la blasfèmia i els mots grollers i que va estar activa fins cap als anys 60 del segle passat.



Arribam a la font de ses Artigues que, juntament amb la font de sa Bastida son les dues més importants d'aquesta comarca.  
L'us de la font es remunta a l'època musulmana i està documentada al 1232.

La distribució de l'aigua a la vila data des de 1595, però les construccions destinades a emmagatzemar l'aigua, aljubs i cisternes, són obra del segle XIX.


Ara anam pujant per s'Estret, el pendent cada vegada és més pronunciat i començam a suar, ens ho prenem amb calma, el camí, a trams encimentat, va serpentejant entre oliveres i, a mesura que assolim altura anam ampliant les bones vistes sobre la zona d'Alaró i els seus puigs.


A l'hora que toca ens aturam a berenar, com sempre, i com sempre és el moment de comentar la pujada, explicar algun acudit i programar noves excursions, un company però, està més pendent del mòbil que de la xerrada, espera que d'un moment a l'altre li donin la bona nova del naixement d'un nou net, continuam.


Caminam per un camí més estret que conserva en algun tram l'empedrat vell i va pujant fins al pas de s'Escaleta. Aquest pas és un petit mur amb esglaons de pedra adossats. Antigament era una petita presa que tenia la funció de retenir l'aigua de pluja, abans hi havia escaleta als dos costats del mur però amb el temps el torrent ha tapat de terra i pedres la part superior.


Ara ve una zona més planera, hi han colls de caça i rotllos de sitges i hem d'estar atents a les fites ja que hi han molts caminets. 

Anam baixant i gaudint de la visió de la vall d'Orient, les cases del llogaret es destaquen sobre el verd intens dels sementers, la serra d'Alfàbia i el puig de l'Ofre tanquen com a teló de fons aquest decorat natural increïble.

Ja som gairebé a la carretera d'Alaró a Orient, sentim el renous dels cotxes i veim la fluida circulació de grans grups ciclistes. Per no haver de caminar per l'asfalt i anar esquivant les bicicletes optam per seguir un tirany de cabra paral·lel  a la carretera fins a trobar el desviament cap al pas de s'Estaló.


I, ens toca pujar de nou, ara el camí és més ample, son les antigues rutes del carbó, pujam per un alzinar ombrívol, seguim veient restes de sitges i de cabanes de carboners, ens acostam al gran penyal vertical de roca blanca que ens porta cap al pas, el camí està defensat amb pedres o escopidors per a protegir els carros de possibles caigudes a l'estimball.


Tenim el pas de s'Estaló al davant, una gran obertura artificial a la roca, impressionant, permet la comunicació entre el llogaret d'Orient i la vall de Coanegra pel comellar de sa Comuneta.


Un estaló és un puntal, emprat per exemple a les obres o per sostenir les branques d'un arbre. A la muntanya té però un significat específic ja que designa un tronc d'arbre al que s'han deixat els banyons de les branques de manera que es pugui emprar a mode d'escala per superar un pas dificultós.

En realitat el pas deixà d'existir el 1905 any en què es dinamitaren les penyes per obrir el camí de carro actual.



Comença la baixada, el camí és ample i còmode, travessam parets i marges entre alzines i pins.

Passam per una casa mig en runes amb restes de maquinaria agrícola abandonada i rovellada, tenim de nou la vista del poble d'Alaró i el seu entorn meravellós, el pla i la badia de Palma lluen esplendents, a cada banda oliveres d'argent ens acompanyen fins que de sobte trobam el camí encimentat, ara s'ha convertit en una pista dura que cada vegada té més pendent, aquesta forta baixada ens costa molt i ens capola els genolls, però, hem d'arribar.

I arribam, sempre arribam, ja som de nou a la placeta de Cabrit i Bassa al barri de los Damunt, estam cansats de la baixada i recuperam forces asseguts a la terrassa d'un cafè abans d'agafar el cotxe de tornada cap a ciutat.



Una bona excursió segons podeu veure al track del nostre company "Trigo". 

Fins a la propera!
(Crònica. "Embat". Fotografíes: Miquel Barceló, "Trigo" i Xim Fuster)

martes, 15 de abril de 2014

RAIXA.


Al fin, después de tantos años de reformas y también de ¿abandono?, el Consell Insular de Mallorca ha vuelto a abrir al público la posesión de Raixa, que se puede visitar de forma gratuita durante este mes de abril, los martes y jueves.


La restauración tanto de la casa como de los jardines superiores ha sido excelente. Raixa se encuentra en la carretera de Palma/Sóller apenas un kilómetro después de pasar Palmanyola en dirección al túnel, a la izquierda de la carretera. Un cartel indica el camino.

Desde la época islámica, cuando debió ser una alquería, Raixa ya figuraba datada en los escritos que se conservan. 

A finales del siglo XV sus propietarios eran los Saforteza-Tagamanent y en 1660 la compró Ramón Despuig y Rocaberti, conde de Montenegro.

Pero el propietario más destacado fue su descendiente (hijo del III Conde de Montenegro) el cardenal Antoni Despuig y Dameto.

El Cardenal hizo reformar las casas al estilo italiano, construyendo una loggia de diez arcos y encargando al escultor Lazzarini los jardines que rodeaban la casa.


Es sabido que el Cardenal Despuig había comprado en 1787 un terreno en Arricia donde se encontraron gran cantidad de esculturas romanas, y que ordenó que esas esculturas fueran llevadas a Raixa para formar parte de un museo que pensaba legar a todos los mallorquines.


Así lo hizo y en Raixa estuvo ubicado el museo romano hasta 1918 en que el empresario mallorquín Antonio Jaume Nadal, que había comprado la posesión en 1906, lo cedió al Museo de Mallorca pasando posteriormente al Castillo de Bellver donde permanece en la actualidad. Un año más tarde Antonio Jaume construyó en los jardines de Raixa la “Casa de las Muñecas”, una casita en miniatura que inspiró a Llorenç Villalonga para escribir su novela “Bearn o La Sala de las muñecas” y que también fue llevada al cine por Jaime Chávarri utilizando Raixa como escenario.


Ya en 2002 la posesión se vendió al Ministerio de Medio Ambiente y al Consell de Mallorca.


Dada la historia que encierra Raixa, aconsejamos la visita para dejarnos llevar por la excelente restauración llevada a cabo por el Consell del Mallorca, que nos transporta a la época en que el cardenal Despuig habitaba estas dependencias.

A las casas se entra por un portal de arco de medio punto entre dos torretas con almenas de estilo neogótico, coronado por el escudo de las armas del conde de Montenegro. 

Entre esta puerta y la casa hay una amplia explanada con una alberca donde se encuentra una estatua del Cardenal Despuig, igual a la que figura a la entrada de la Iglesia de Santa Magdalena, sepulcro de Santa Catalina Thomás, en Palma.


El enorme casal consta de tres plantas. Una entrada con el suelo empedrado nos conduce hacia el gran patio de la casa, de forma rectangular, que tiene un almez en el centro. 


La parte que da al Oeste acoge las dependencias de los señores y al fondo y a la derecha se encuentra la zona de trabajo con la enorme almazara “Tafona” donde se hacía el aceite.

También las dependencias agrícolas y un molino movido por agua para hacer harina.


La capilla se encuentra en el lateral Norte del patio, junto a la escalera que conduce a la planta noble, y junto a ella, la habitación donde, según la tradición, estuvo hospedada la Beata Catalina Thomás.


La segunda planta tiene una inmensa galería coronada con diez arcos de medio punto, con columnas toscanas, cerrada por una balaustrada en la parte inferior. 

Dos torres salientes interrumpen el muro y flanquean la arcada y en los extremos de la tercera planta, que acoge las estancias de los señores, hay dos pequeñas galerías sostenidas por cuatro columnas. 

El desván o “porxo” muestra doce ventanitas, donde se situaban las habitaciones del servicio.


La famosa escalera neoclásica, obra del Cardenal Despuig, se encuentra en el acceso a los jardines superiores. Consta de siete tramos con diferentes esculturas y ornamentos, además de canales por donde discurre el agua. La preside en lo alto el dios Apolo y antiguamente estaba flanqueada por altos cipreses que le daban un carácter excepcional.


Los marjales de los jardines de la parte alta, han sido restaurados también, así como el camino que sube hasta lo alto de la loma.


El inmenso estanque o “safareig” que mide 98 metros de largo por 18 de ancho y 7 de profundidad es uno de los mayores de Mallorca.

está presidido por un pequeño mirador, al final de una señorial escalera, desde donde uno se puede imaginar el remanso de paz y tranquilidad que desde aquél lugar se respiraba. 

Las carpas, nadan tranquilas por sus limpias aguas que lo nutren y renuevan constantemente de las fuentes del Coster (Raixeta) y  Dels Polls (Pastoritx).


La casa de las muñecas y la casa de baños dan acceso al camino que nos conduce hacia la parte más elevada, llamada “Sa Muntanyeta”.

Subiendo pasamos por una gruta natural.

Después llegamos a un minarete neoárabe desde donde se contemplan unas vistas extraordinarias. 

Después de una rotondita que sirve de banco y también de mirador, aparece una pequeña ermita coronada por una espadaña y un portal de medio punto. 

El tramo final de la subida se hace más duro y se llega a un templete, que no ha sido restaurado, desde donde se ve todo el término de Bunyola y las montañas de Alfabia, hasta la bahía de Palma.  Unas vistas espectaculares.


Visitar la posesión de Raixa y pasear por sus jardines, es realmente una gozada.


sábado, 12 de abril de 2014

RAPE CON GUISANTES.

INGREDIENTES:
1 Rape
200 grs.guisantes congelados
1 paquete de pimientos cortados congelados
2 cebollas tiernas
3 dientes de ajo
1 brik  pequeño de tomate tamizado
1 vaso vino tinto
1 vaso del caldo de cocción de la cabeza del rape.
1 cucharada de Maizena
sal, pimienta, pimentón dulce,aceite de oliva v.e.
Prepararemos el clásico sofrito con las cebollas y los dientes de ajo trinchados no muy pequeños.
En un cazo aparte herviremos los guisantes y pimientos en agua con sal. En otro cazo haremos lo mismo con la cabeza del rape.
Cuando la verdura esté cocida la escurriremos y luego la echaremos en la sartén con el sofrito. Lo freiremos unos cuantos minutos y echaremos el vaso de vino. Al cabo de unos minutos añadiremos el tomate tamizado y dejaremos cocer 5 minutos.
Por último añadiremos un vaso del caldo del rape y los lomos de la cola que habremos cortado a trozos grandecitos. Salpimentamos, tapamos y dejamos cocer 5 minutos.
Añadiremos la cucharada de Maizena diluida en medio vaso de leche fría  y mantenemos la sartén en el fuego por espacio de 3/4 minutos más, removiendo suavemente de vez en cuando para que no se pegue.
Y ya está. Sale exquisito y después se me ha ocurrido que con unas almejas hubiera salido mejor. La próxima vez.