Tanmateix som
gent de costums, ens trobam a l'hora de sempre al lloc habitual, hi han baixes
degudes a problemes de salut, llàstima.
Com sempre optimitzam l'ocupació dels cotxes i partim cap a Alaró.
Fa un temps
ideal per sortir d'excursió, bona temperatura, cel blau, lluminós i sense
núvols, visibilitat perfecta, no podem demanar res més.
Deixam els
cotxes a la petita i tranquil·la plaça dedicada als herois del castell, Cabrit
i Bassa, al barri de Los Damunt, primitiu nucli i origen d'Alaró i sortim del
poble cap al camí de ses Artigues.
Passam per davant can Corona, on ens crida
l'atenció el rètol de rajoles pintades que, després de la jaculatòria “Alabat
Sia Déu” amb una al·legoria de Sant Jordi, ens recomana: Per la vostra
pròpia dignitat i respecte als altres, PARLEU BÉ. El rètol està signat per
la “Lliga E. Contra el Mal Parlar” entitat sorgida de la Lliga del
Bon Mot a principis de segle XX per tal de combatre la blasfèmia i els mots
grollers i que va estar activa fins cap als anys 60 del segle passat.
Arribam a la
font de ses Artigues que, juntament amb la font de sa Bastida son les dues més
importants d'aquesta comarca.
L'us de la
font es remunta a l'època musulmana i està documentada al 1232.
La distribució
de l'aigua a la vila data des de 1595, però les construccions destinades a
emmagatzemar l'aigua, aljubs i cisternes, són obra del segle XIX.
Ara anam
pujant per s'Estret, el pendent cada vegada és més pronunciat i començam a
suar, ens ho prenem amb calma, el camí, a trams encimentat, va serpentejant
entre oliveres i, a mesura que assolim altura anam ampliant les bones vistes
sobre la zona d'Alaró i els seus puigs.
A l'hora que
toca ens aturam a berenar, com sempre, i com sempre és el moment de comentar la
pujada, explicar algun acudit i programar noves excursions, un company però,
està més pendent del mòbil que de la xerrada, espera que d'un moment a l'altre
li donin la bona nova del naixement d'un nou net, continuam.
Caminam per
un camí més estret que conserva en algun tram l'empedrat vell i va pujant fins
al pas de s'Escaleta. Aquest pas és un petit mur amb esglaons de pedra
adossats. Antigament era una petita presa que tenia la funció de retenir
l'aigua de pluja, abans hi havia escaleta als dos costats del mur però amb el
temps el torrent ha tapat de terra i pedres la part superior.
Ara ve una
zona més planera, hi han colls de caça i rotllos de sitges i hem d'estar atents
a les fites ja que hi han molts caminets.
Anam baixant i gaudint de la visió de
la vall d'Orient, les cases del llogaret es destaquen sobre el verd intens dels
sementers, la serra d'Alfàbia i el puig de l'Ofre tanquen com a teló de fons
aquest decorat natural increïble.
Ja som
gairebé a la carretera d'Alaró a Orient, sentim el renous dels cotxes i veim la
fluida circulació de grans grups ciclistes. Per no haver de caminar per
l'asfalt i anar esquivant les bicicletes optam per seguir un tirany de cabra
paral·lel a la carretera fins a trobar
el desviament cap al pas de s'Estaló.
I, ens toca
pujar de nou, ara el camí és més ample, son les antigues rutes del carbó, pujam
per un alzinar ombrívol, seguim veient restes de sitges i de cabanes de
carboners, ens acostam al gran penyal vertical de roca blanca que ens porta cap
al pas, el camí està defensat amb pedres o escopidors per a protegir els carros
de possibles caigudes a l'estimball.
Tenim el pas
de s'Estaló al davant, una gran obertura artificial a la roca, impressionant,
permet la comunicació entre el llogaret d'Orient i la vall de Coanegra pel comellar de sa Comuneta.
Un estaló és
un puntal, emprat per exemple a les obres o per sostenir les branques d'un
arbre. A la muntanya té però un significat específic ja que designa un tronc
d'arbre al que s'han deixat els banyons de les branques de manera que es pugui
emprar a mode d'escala per superar un pas dificultós.
En
realitat el pas deixà d'existir el 1905 any en què es dinamitaren les penyes
per obrir el camí de carro actual.
Comença la
baixada, el camí és ample i còmode, travessam parets i marges entre alzines i
pins.
Passam per una casa mig en runes amb restes de maquinaria agrícola
abandonada i rovellada, tenim de nou la vista del poble d'Alaró i el seu entorn
meravellós, el pla i la badia de Palma lluen esplendents, a cada banda oliveres
d'argent ens acompanyen fins que de sobte trobam el camí encimentat, ara s'ha
convertit en una pista dura que cada vegada té més pendent, aquesta forta
baixada ens costa molt i ens capola els genolls, però, hem d'arribar.
I arribam,
sempre arribam, ja som de nou a la placeta de Cabrit i Bassa al barri de los
Damunt, estam cansats de la baixada i recuperam forces asseguts a la terrassa
d'un cafè abans d'agafar el cotxe de tornada cap a ciutat.
Una bona
excursió segons podeu veure al track del nostre company "Trigo".
Fins a la propera!
(Crònica. "Embat". Fotografíes: Miquel Barceló, "Trigo" i Xim Fuster)
