viernes, 13 de enero de 2012

CASTELL D’ALARÓ.


Avui, dijous 12 de gener, em volgut fer la mítica excursió del Castell d’Alaró. Hem recorregut 12,310 quilòmetres  de pujada  i devallada (el Puig té 822 metres d’alçada)  i hem tardat 4,35 hores. Encara que l’excursió no se pot considerar difícil, es bastant fotuda i em arribat la majoría de noltros esclatats.
                                 video
Ja sabeu que aquí no trobareu explicacións técniques sobre l’excursió. Per averiguar aquestes dades heu d’entrar a blogs especialiçats que hi ha i molt bons, per exemple, el Blog d’en Antonio Sureda “Senderismo de Socay” o “Tresques per Tramuntana” o “Mis días de Montaña”…a qualsevol d’aquestes págines que están resenyades al costat d’aquest blog, hi trobareu explicacións técniques e informatives molt completes sobre totes les excursións de la nostra terra.  Noltros contam altres coses. Som un grup de jubilats (per tant  ja som tots granats),  que ens agrada caminar i trescar (si porem) per contemplar el tresors que tenim en la nostra illa, i aquí en aquestes línies ens limitam a contar les nostres experiències, lo que trovam i ens passa en les nostres sortides. No tenim cap altra aspiració. I a més, les volem comentar en la llengua de la nostra terra, malgrat hi hagi qualque falta d'ortografía (que ja vos demanam disculpes), per que l'estimam i no volem que es perdi. Al meyns noltros col·laborarem amb aquest sentit, sempre que poguem i com poguem.

Com hem dit, doncs, avui ens hem decidit a pujar al Castell desde Alaró (perque ja sabeu que també se pot pujar des de Orient), un dels tres castells “roquers” que tenim a l’illa, a més del  de Santueri a Felanitx i el des Rei a Pollença.
Hem deixat el cotxes just a la vorera del camí que va cap el Castell,  i ens hem possat a caminar. Després de passar per les possessións de “Son Curt”  (per cert, em lletgit que aquí se guarda una biblioteca molt voluminosa, però encara sense catalogar) y per la de “Penyaflor”, ens hem dirigit cap les Cases des Verger, al Restaurant, finca que perteneix a la familia Ordines i que desde fa temps manté una serie de pleits amb la propietat del Castell (les finques son colindants), per les obres que es fan allà dalt, per les restauracións dels camíns e inclós per les someretes que tenía el donat del Castell pasturant per la muntanya…
En aquesta excursió tot es pujada i després devallada, no hi ha res pla. No es una excursió difícil però es fotuda. Ho diem per que els genolls abans de arribar-hi al restaurant, ja ens anaven avisant.  A més, avui duiem a un expert excursionista amb noltros que ens feia agafar les dreçeres i, si bé s‘acortan distàncies, les pujades es fan més feixugues. 

Abans de arribar-hi a “Es Verger”, ens hem turat a berenar. Adalt del penyal estava el Castell. El miravem i compreníem tot lo que conta l’historia per els que han intentat  conquistar-ho. Allà dalt, com ja vorem, hi había tota una infraestructura per poder sobreviure un assetjament,  perfectament organitzada. Sabem que els Cristians resistiren allà dalt 8 anys i 6 mesos l’assetjament mulsulmà I la veritat que no ens extranya.
Després de berenar, hem agafat la sendera i en començat a pujar de valent, sempre tenin la vista fixada en el castell que poc a poc s’anava apropant.  Ens hem trobat amb una colla de marjers del Consell que estaven reparant el camí empedregat . Després de recórrer tot el Camí de pedra, hem arribat a la porta forana del Castell, i ens hem aturat com tothom en aquell lloc per fer-nos unes fotos. Aquest lloc li diuen el “constipador”, perque tothom s’atura allí suat i amb el vent que hi pega es fácil agafar una pipida.
El Castell d’Alaró está regit per una Fundació que forma part l’Ajuntament, el Consell i l’Isglésia. Aquesta Fundació ha rehabilitat lo que sirá l’hostatgería i hara volen arreglar també les murades del Castell que es troben molt deteriorades.

Allà dalt, em parlat amb Xisco Fernández, el donat, un anarquista confesat membre de la CNT, que ens ha explicat que du allà dalt 14 anys. Viu allí i l’agrada la feina que fa. Hem lletgit que el Ajuntament d’Alaró te obert un concurs que acaba el próxim mes de febrer per dur l’hostatgería. Malgrat això, creim que en Xisco té la feina asegurada, perque no deu haber-hi molta gent interessada en fer  lo que ell fa, viure allí tot sol, i pujar el material amb la somereta que té allà dalt.
Aquest Castell es una construcció militar del qual hi ha constància histórica des de l’any 902 i va ser construït pels habitants cristians de Mallorca per defensar-se dels atacs dels pirates. L’any 1285, quan les tropes de l’Infant Alfons ocuparen Mallorca, el Castell va ser defensat per un grup afins al Rey en Jaume II, entre ells, Cabrit i Bassa, que tots sabem com varen morir un any després.

A les portes del Castell se poden veure perfectament conservades “les pollegueres” que s’empleaven per tancar-les  i els forats per passar la post per embarrar-les.

Noltros hem arribar a la explanada que hi ha devant  la capella (una petita ermita que data del any 1622) i un parell de noltros ens hem anat a veure la Cova de Sant Antoni, que es troba en la “Torre de Sa Cova “ o “Presó dels Moros”, que está a l’altra costat del penyal, a la part Sud de la Mola del Castell. Abans de anar-hí, hem contemplat una de les millors vistes que hi ha de Mallorca.
Per la part de darrera de la Mola, el Puig de l‘Alcadena, Sollerich, el Puig de Sant Miquel, Es Tossals…verdaderament  impressionant. Per la part de davant, a més de la Serra, la finca d’es Verger, abaix, i després una bona part del Pla de Mallorca i una part important de la franja marítima de l’illa fins la badía de Palma. Unes vistes inmillorables, que ens dies de bona visibilidad (avui no ho hera malgrat el día expléndit que feia), es poren veure Eivissa i Menorca, ens han dit.

De camí cap a la Cova, en trobat una parell d’aljubs de l’era musulmana, sitjes per fer carbó, forns de calç… Allà dalt tenían tot lo suficient per sobreviure el temps que volguessin. Els nostres avantpassats s’ho varen montar molt bé allà dalt.
Després de caminar un bon troç seguint unes fites, hem trobat les ruines de la Torre de Sa Cova. Per definir aquesta Cova que dona al abisme del Cingle d’en Cladera, copiarem lo que va escriure d’ella L’Arxiduc Lluís Salvador a 1897, que a pesar dels anys transcorreguts, aquesta definició s’adapta perfectament encara a l’actualitat: “De l’oratori un sender devalla entre pins i alzines fins a la cova, passa vora aljubs ambvolta fins que arriba a l’avançada torre de sa cova. A la vora s’ha practicat un artistic tall a la roca perqué la cona de Sant Antoni tengui la llum suficient. En aquesta cova no més s’hi pot entrar acotant el cap, ja que es molt baixa; davall té un fondal pregon. A qualsevol banda que es miri, l’aigua regalima de les roques.

El sól es esquerp i relliscadís. Si algú escriu sobre el mur de roca, l’escriptura es recobreix pe una mena de vernís clar de manera que es manté legible durant anys”.  Com diem, no pot estar definida millor encara ara.

La tornada cap l’oratori es fa pesadeta perque hem baixat bastant per arribar-hi. La sensació de dinar de “pa amb butxaca” asseguts en aquella explanadeta contemplat aquelles vistes, no es pot definir. A més, que hem tingut la sort de topar amb un día molt bó, com hem dit. 
Com “l’anarco” tenía la cafetera rompuda, no em pogut fer el cafetet i em comenzat la davallada, aquest pic pel camí natural de la ruta de la pedra en sec (un trancagenolls).

Peró, malgrat que ens queixem, ningú "ens lleva lo ballat", com diuen es forasters. A valgut la pena pujar de nou al Castell i disfrutar d'un día de natura que ha estat inoblidable. El “ibuprofeno” farà miracles, com sempre, amb els genolls i ja estem preparats per la propera.

Salut i sort!.
                         Les fotos son den Miquel Barceló, Trigo i meves
                                                      La partida
                                           Camí que hem agafat
                                                Camí de Pujada
                               Restaurant des Verger a mitad de camí
                                           El Castell vist d'abaix
                                            Cada vegada més a prop
                                          Inici del camí empedregat
                                                      L'arribada
                                                 Entrada al recinte
                                                           Interior
                                                          L'Oratori
                          Interior de la Capella. Al costats Cabrit i Bassa
                          Part de darrera. Sollerich...Puig de Sant Miquel
                                                   Vistes del Pla
                                                         Aljub
                                           Interior de un aljub
                                                    Altra aljub
                                   Cercant Sa Cova de Sant Antoni
                                                       Sa Cova
                                            Sa somereta portadora
                                                       Ens anem
                                         Començam la baixada
                                 La mare blanca i tots el fills marrons
                                    Aquesta vadella ens va despedir
                                                               La ruta de pedra en sec
                                                                   La foto ja ho diu  
                                                                    GPS de la volta
                                 


3 comentarios:

  1. Es una excursión que hice hace años. Pero la próxima vez voy en moto hasta donde me deje. La verdad es que se hace cansada.

    PD: Gracias por el PPS de las murallas ;-)

    ResponderEliminar
  2. Muchas gracias por recomendar Senderismo de Socay desde tu Blog, que por cierto es muy bueno en cuanto a datos hisóricos y otras muchas cosas mas, lo sigo asiduamente y me encata leeros.

    ResponderEliminar
  3. Aixó és moolt guapo i trob que si i e de anar i aniré.

    ResponderEliminar