sábado, 28 de enero de 2012

ERMITA DE BETLEM.


Dijous, 26 de Gener. Avui em partit a l’hora habitual del lloc habitual cap Artà. Volem anar per la Serra de Llevant i pujar a l’ermita de Betlem des de la Colònia de Sant Pere, per després continuar pujant fins... allà von arribem. A Palma esta ennigulat però cap a l’Est de l’illa la previsió del temps ens dona que farà bo. Ja ho vorem.

video

Després de recórrer tota l’illa, hem passat per la Colònia de Sant Pere i uns 300 metres abans d’arribar a Betlem, em aparcat els cotxes davant el lletrero que indica la pujada a l’ermita.
Ens hem posat les motxilles en condicions i després de buidar el canari, em començat a pujar per aquell camí que ens indicava 5 minuts fins a les “Cases de Betlem” i 50 minuts fins a l’ermita. El dia esplèndid. En tingut sort.

Gairebé iniciar la pujada ja ens trobem amb una antiga caserna de soldats que el varen reconvertir en una base de helicòpters contra incendis. Tots recordareu que aquestes muntanyes es varen prendre foc fa un parell d’anys. Tot d’una ens trobem amb unes cases en ruïnes. Els diuen les “Cases de Betlem” que daten del segle XIX. La primera era la Casa des Garriguers y devora hi ha un altra que era la Casa des pagès. Per un moment ens imaginem allò amb vida i de seguida continuem el nostre camí. Des de les Cases hi ha un altra lletrero del GR  que posa 45 minuts fins a l’ermita.

El camí va paral·lel al torrent de Betlem i a mida que vas caminat i vas guanyant altura,  les vistes cap a darrera, cap a  la mar, es fan  cada vegada més espectaculars. Al altre costat de la Badia se divisa molt bé Cap el Pinar i tota la Serra  fins a Formentor. A la nostra vorera, Es Caló des Corb Marí, Sa Punta de S’aigua dolça...

Hi ha una presa al torrent per aguantar s’aigua quan plou i evitar que es vagi cap a la mar arrastrant la brutor de la muntanya.

Aquest tipus de preses es construïen per això. Després l’aigua que recullen se’n va filtrant al terreny i per això romandre sec quasi sempre. A la muntanya de la dreta hi ha una zona de coves a les roques que es diuen “Els ulls d’en Midó”. Son unes coves naturals, refugi de cabres, que en l’antiguitat servien també com a refugis de contrabandistes.

La vegetació es majoritari de mates i garriga. Hi ha molts de garballons, l’única palmera autòctona de les Balears. Aquesta planta els nostres avantpassats l’usaven pe fer graneretes de emblanquinar, capells, ventadors pes foc, senalles i també s’emprava per cordar cadires.

El camí no es fa pesadet, encara que tot es pujada. Però es una pujada suau que no fot els genolls, ni per pujar ni per davallar. En un moment ja albirem s’ermita i arribem a l’hort de s’ermità, un ample terreny tancat de paret de pedres, amb uns bancals, molt bé conservats.
Passant un portell ens trobem amb una cova petita a von hi ha una capelleta amb una verge i una pastoreta que rememora a na Bernardeta. A devora està la font de s’ermità, que mana contínuament un aigua boníssima, a von arriben cotxes des de Artà per carregar bidons. Serà miraculosa?. Per si cas varem veure i també varem carregar les nostres ampolles.

En l’època musulmana aquesta possessió va pertànyer a s’Alqueria de Binialgorfa i després es va integrar a la Devesa de Ferrutx . El 1302, Jaume II la va comprar per poder caçar-hi. La va omplir de senglars, cérvols i faisans. Els se degué carregar a tots, per que, a Déu gràcies, no ha quedat ni un.

Caminant cap s’ermita, hi ha una olivera mil·lenari amb un lletreret que posa : Antiga olivera de Binialgorfa...

S’ermita es va construir sobre les ruïnes de la antiga Alqueria de Binialgorfa. Quan el seu propietari, Jaume Morei Andreu, va cedir dues quarterades a von havia una torre i una tafona en ruïnes, ho va fer amb la condició que se edifiqués una ermita que se dediqués al betlem. Així, el 29 de Juliol de 1805, varen arribar 5 ermitans : en Sebastià, d’Artà; en Pau, de Sant Joan; en Ramón, de Montuiri y en Francesc y Manuel de Ciutat.
Hi ha un monument que diu que quan varen arribar a aquest desert, varen dormir davall un ullastre que es troba en aquest mateix lloc. Aquest ermitans varen ser els que varen aixecar l’actual edifici. En Sebastià  Sampol, que era el Superior, l’any 1820 quan la pesta va assolar el poble d’Artà, va davallar a consolar als malats i ell també es va contagiar. Quan va tornar a l’ermita i els seus companys van sortir a rebre-ho, no els va deixar apropar-se. Es va quedar a la porta del jardí i allà va romandre tot sol fins que la mort li va sobrevenir. Un mosaic explica el lloc.


Quan varem entrar a la Capella, ens va cridar l’atenció les pintures que hi ha a la Cúpula.

El seu autor en Francesc Parietti i la va pintar al 1863. El Altar Major es de mabre amb escultures esculpides per Adrià Ferrà. Aquesta Església es germana a la que hi ha a Valldemossa.

Però resulta que fa dos anys, al 2010, el darrer ermità se’n va anar a Valldemossa i la ermita ha quedat ara buida. Uep!  Han dit els actuals propietaris. Si el nostre avantpassat va cedir aquests terrenys per fer una ermita i ara ja no s’empra com a tal, tot això a de tornar a les nostres mans... Idò amb això estan, segons varem llegir a la premsa.

Després de visitar la capella varem sortir per la part de darrera i varem pujar cap l’observatori  d’en Coassa, des de von s’albiren unes vistes impressionants de tot l’Est de l’illa.
Aquest observatori el varen construir els militars per controlar els vols dels avions que volaven aquest espai. A les parets encara es poder veure uns dibuixos d’avions amb el seu nom, per poder-les identificar segons la seva figura. Ara aquest casal està en ruïnes. Una llàstima.

Varem estar una estoneta allà dalt contemplant, Sa Colònia de Sant Pere, C’an Picafort,  Son Serra de Marina i tota la badia d’Alcúdia. Es impressionant.
Després varen tornar a davallar cap s’ermita per agafar el camí de S’Atalaia  i pujar  pel puig de la Mare de Déu fins que varen arribar a dalt de tot. Allà varem dinar i després de descansar una estoneta varem tornar a descendir pel mateix camí que havíem pujat.

En total han estat 10,430 quilòmetres i 3,51 hores de caminada efectiva. Es una excursió molt maca, fàcil i que te permet fer moltes variants, ja que per s’altra banda se pot arribar fins a S’Arenalet d’Albarca, S’Alqueria Vella, etc.etc.

A més, se pot arribar amb cotxe a s’ermita des de Artà i fer la variant que trobeu més convenient.

Rés més. Fins la propera. Adéu siau!.
                                 (Les fotos son de Miquel Barceló i meves)
                                        Les cases de Betlem
                                             Cases des Garrigué
                                             Al fons Cap es Pinar
                                               El camí de ferradura
                                        La capelleta davora la font
                                               La font de l'ermità
                                          L'arribada a l'ermita
                                   Olivera milenaria de Binialgorfa
                                              l'entrada a l'ermita
                                            Fou construida a 1805
                                   Germana de la Cartoixa de Valldemossa
                                               Vistes esplèndides
                                          Tota la Badia d'Alcudia



No hay comentarios:

Publicar un comentario