El passat 16 de Juny celebrem l'acte de la fi de temporada de ses excursions 2010-2011.
Després de fer la darrera excursió al Cap Andritxol, ens varem reunir els deu integrants del grup per xerrar de ses experiències viscudes al llarg de totes ses excursions que hem realitzat, al temps que ens empassolàvem una “fideiber” (fideuà d'ibèrics) que un dels integrants la sap preparar collonuda.
La recepta és aquesta:
( Per 8 – 10 plats)
• 200 gr. de pernil
• 200 gr. de salchichón
• 200 gr. de xoriço
• Fideus nº 2 (100 gr. per persona)
• 2 Tomàquets rallats.
• 2 alls filetejats.
• 1 cullerada sopera de pebre bord.
• 2 pots grans de cigrons cuits.
• 1 esquitxada d’oli de oliva.
Tot l'ibèric ha de trossejar-se en petits tacs d'aproximadament ½ cm. i ser de bona qualitat, ja que d'aquesta manera el greix que desprèn és molt mes lleugera que la d'altres embotits i aporta el sabor i aroma adequats evitant tota sensació d’empatx.
- Se sofregeixen el tomàquet i els alls fins que aquests comencin a prendre una mica de color i evitant que s'arribin a cremar
- S'afegeixen els ibèrics i se sofregeixen bé.
- S'afegeixen els fideus amb el pebre bord i se sofregeixen també.
- S'afegeix el brou prèviament escalfat fins que tapi completament els fideus. Convé que sigui un brou molt lleuger. Basta 2’5 litres d'aigua sense sal i 2 ½ pastilles de brou de pollastre.
-S'afegeixen els cigrons repartint-los per tota la superfície.
- Es cou tot a foc viu fins que s'hagi begut tot el brou i els fideus comencin a redreçar-se (a treure les banyes, com se diu). I ja està.
Seguint aquesta recepta, surt perfecta la fideuà, com podeu veure.
Un altre company ens va preparar una amanida també amb el seu toc personal, fantàstica. Després com a darreria, el clàssic gelat d'ametlla, la coca i una ensaïmada d'albercocs. A l’hora dels cafès, varem ser perfectament atesos per un altre company -que deu ser un cambrer frustrat de professió-, per que agafa sa comanda i la serveix sense cometre cap errada. Els desgavells de tallats que solem demanar per tot on anem i que fa que sempre se'ns queden mirant els cambrers creient-se que anem de broma, els va servir perfectes, sense cap equivocació. I mira que es difícil!. Teniu en compte que sense fer-ho aposta, uns volen cafè sol, algun descafeïnat de màquina, altre descafeïnat de sobre, dos tallats normals, altre amb llet temperada, un amb sucre, altres amb sacarina, un tallat amb llet normal, un altre amb gel… En una paraula, que dels deu que som, casi tots demanem els tallats de diferent forma. Quan ens els porten, sempre ens quedem amb la sospita que els han portat tots iguals. En lo únic que va fallar al servir la comanda -i no va tenir la culpa ell-, es que li varen demanar una copa de “Suau”, un “Bayleis”, un “Cardú” i un whisky especial de una marca que no més la coneix qui ho beu, que com no teníem, no va poder servir-les. Els va dur unes herbes dolces de les nostres i... ala venja!.. No va protestar ningú
Però seguim. Mentre preníem els cafetets, un dels caps d'itineraris ens va lliurar una estadística de ses excursions que ha realitzat el grup aquesta temporada, amb ses dades de cada excursió, el lloc, els quilòmetres fets i el temps efectiu de caminada. Són 30 exactament ses excursions que en fet. Sa més llarga de 25,502 quilòmetres va ser sa de “Pollença-Castell del Rei” i sa més curta sa que varem fer abans d'aquest dinar: “Cap Andritxol-Caló d’en Monjo” de 3,519. quilòmetres. Sumant totes ses dades ha resultat que el total de quilòmetres que en potejat aquesta temporada han estat 327,420 i el temps efectiu que hem emprat per recórrer-los, 106 hores i 26 minuts. No està gens malament. Hem col•locat més a baix un clip de vídeo recordatori de sa temporada i una fotografia de cada una de elles, amb una breu ressenya del nom i els quilòmetres emprats.
A principi de temporada, el grup es va fixar sa meta de realitzar tota sa ruta de “Pedra en sec” (el GR 221). Aquesta meta s'ha vist feliçment realitzada amb ses vuit etapes que la conformen. El GR travessa la Serra de Tramuntana des del Port d’Andratx fins a Pollença durant 135 quilòmetres. Durant aquest recorregut el Consell ha anat condicionant els camins i reformant algunes construccions antigues per utilitzar-les com a refugis de muntanya, com en el que varem dormir noltros en Tossals Verds, quan varem fer l’excursió de Sóller a LLuc.
Aquesta ruta a través de la Serra, està perfectament guiada per dos tipus de senyalitzacions: els balises i els pals direccionals. Els balises són pals de fusta amb fletxes d'adreça i amb els colors distintius d'un GR (blanc i vermell). Els pals direccionals tenen un indicador que assenyala el tipus de sendera i el seu nom, el punt de destinació i, quan és considera convenient, el temps aproximat de recorregut.
A un company del grup li encanta l'ebenisteria. Tant, que ell i dos amics més s’han muntant, ja fa estona, un talleret on realitzen qualsevol tipus de moble. Son uns artistes. Doncs bé. Com a record a sa meta que ens tracem i que a Déu gràcies l'hem culminat de travessar tota la Serra de Tramuntada pel GR 221 sense cap contratemps digne de ressenyar, ens va lliurar a cadascun de nosaltres una miniatura de sa balisa característica del GR 221 que tantes vegades hem vist aquest any per l'alt de ses muntanyes, realitzades totes elles a mà pel mateix amb fustes reciclades.
Després, algú va llançar la idea de posar un nom al nostre grup i varem començar a donar possibles noms: Ses “Cuques Molles”, “jubilats en botes”, el “SEU”, son noms que varen sortir, però a la fi va guanyar el de “Ses Rates Pinyades”. Doncs a partir d'avui, pertanyem al grup excursionista de “Ses Rates Pinyades”.
Però no va quedar aquí la cosa. Es va aprovar per unanimitat que de tot el tractat en aquest dinar s'aixequés un acta, que haurà de ser aprovada i signada per tots els membres. Un de noltros va quedar encarregat de redactar l'esborrany. Quan l’acta constitutiva sigui aprovada per majoria (no creiem que s’aprovi per unanimitat per que tenim un company molt crític que sol posar pegues a tot lo que es decidim ), es lliurarà un exemplar en pergamí (imitació, eh!) a cada un, que li acreditarà com a membre del grup excursionista i d’esplai “Ses Rates Pinyades”.
I després de contemplar el DVD de les 4 darreres excursions que realitzem i de repartir-nos una borsa de peretes de Sant Joan que un de noltros ens va portar, ens acomiadem fins a l’iniciï del proper curs, que fixem per a l'últim dijous del mes de Setembre, amb una visita urbana cultural i molt interessant, com la que varem realitzar el 9 d'aquest mes al “Castell de San Carlos” de Palma i a un hostal antiquíssim a von varem dinar.
Fins llavors, feliç estiuuuuu!.
Imatges d'algunes excursions
(clicau d'amun d'elles si voleu veurer-les millor)
No hay comentarios:
Publicar un comentario