sábado, 18 de junio de 2011

EXCURSIÓ: TORRE DES CAP ANDRITXOL I CALÓ D’EN MONJO.


Torre des Cap Andritxol
Doncs avui no hem anat al far de Cala Figuera, on teníem previst anar, ja que la calor que comença a fer i la “fideiber” (fideuá amb ibèrics) que havíem de preparar, ens va fer triar una altra excursió més curteta i també estiuenca com aquella.

Decidim doncs anar fins a la Torre des Cap Andritxol per després arribar-nos fins al Caló d’en Monjo i nedar allí fins a l'hora de anar a preparar el tiberi.

És una excursió molt curta de no més 3,519 quilòmetres, encara que l'últim tram fins a la Torre, és molt feixuc pels artrósics, perquè ascendeixes en poc més de mitja hora uns 180 metres des de el nivell del mar. Ara, val la pena veure la vista que s'albira des d'allà dalt. Però comencem des del principi.

Hem deixat els cotxes en una explanadeta que hi ha a la pineda on comença la sendera, després d'haver pujat la costa asfaltada de Cala Fornells, al costat de l'hotel. Allí hi ha un rètol que t'informa de les rutes que pots seguir, bé cap al Caló, bé cap a la Torre o bé fins al Cap Andritxol, a través de una sèrie de camins que es comuniquen entre si. Noltros hem decidit fer la ruta cap a la Torre per després baixar pels penya-segats a banyar-nos al Caló. I dit i fet. Amb un Sol de cullons de mico i una calor sufocant, hem iniciat la ruta per un camí de carro que transcorre entre la pineda i garriga. Camina que te camina, et trobes varies vegades amb altres camins que te creuen i te despisten i has d'endevinar per el sentit de l'orientació quin és el que et pot portar cap a la Torre, encara que potser tots porten allí mateix, no ho sabem, però noltros ho hem endevinat, gràcies al cap de centúria que sap del que va. Al Principi l'ascens és suau, però quan arribes a l'últim terç de l'ascensió i ja pots albirar la Torre, el camí ample es tradueix en un caminet molt estret, no mes per a persones, i es fa pesat, molt pesat, per les rampes de gairebé un 20% que has de pujar. Encara sort que és curt, per que si no!. Hi ha una reixeta al llarg del recorregut que curiosament la vas creuant de un costat a l’altre a través d’uns portells. Un company ens va dir que era allí a von volia fer-se una casa na Clàudia Schiffer fa uns parell d’anys... Quan hem arribat a la Torre, la vista que des d'allà dalt s'albira, tant cap a la part d'Andratx com a la de Calvià, és espectacular. Ho podeu veure en les fotos d’en Miguel i en Vicenç. Aquest lloc fa de frontera natural entre els dos municipis. La Torre, que es troba en el terme de Calvià, va ser construïda entre 1580 i 1582. És una Torre de defensa cilíndrica d'una sola càmera amb una volta des d'on surt l'escala que porta a la terrassa superior. El seu portal adintellat està situat a 4 metres del nivell del sòl, segons hem pogut llegir. En quant al seu estat de conservació, podeu veure-ho voltros mateixos en les fotos o el clip de vídeo, és relativament bo.
La Torre

Hem decidit berenar just sota la Torre aprofitant la seva ombra, perquè allà dalt, a dalt de tot, no hi ha cap arbre, tots són mates i la calor, com hem dit, era sufocant. Un dels nostres fotògrafs s'ha anat fins al Cap Andritxol, a la punta, fins a von la terra s’acaba, per fer unes quantes instantànies. Volia saber si se veu Sa Dragonera des de aquell lloc. Els altres ens hem quedat allí en aquella ombra. Quan ha tornat, hem iniciat tots plegats el descens fins al Caló per la part que dóna a Calvià a través de un caminoi que hi ha pels penya-segats . No fa falta dir que les vistes, continuen sent fantàstiques: Paguera, Santa Ponça, les Illes Malgrats, Refeubetx, el Toro.... El descens és també duret pels genolls, per mor de sa pendent que hi ha i pels macs i grava que et fan estar tot el temps alerta per no pegar una relliscada i deixar-te allí el cul i qualque cosa més. Però bé, hem arribat de nou al camí de carro sense novetat i ara no mes s’avia de seguir-ho quinze minutets més fins a arribar al Caló d’en Monjo.

El Caló, com la mateixa paraula ja ho diu, es una cala petitona molt maca on desemboca un torrent.
Caló d'en Monjo

Els pins arriben fins a la riba. En un costat hi ha un embarcador i en l'altre la platgeta de pedres. En els dos costats hi havia uns quants nudistes que es banyaven o prenien el Sol. Noltros hem decidit anar cap a la platgeta. El lloc és molt agradable i havia un corb marí que apareixia i desapareixia en aquella aigua transparent. Sense pensar-ho dues vegades, no més em arribat, la majoria de noltros s'ha ficat a l’aigua a gaudir d’aquell moment. Els altres es hem quedat a l’ombra des pinaret prenent la fresca i gaudint d’aquell relax.

Resumint: una excursió curteta, gairebé forta per lo curta que es, però que val la pena realitzar per les vistes que s'albiren i l'aigua cristal•lina del Caló d’en Monjo.

Després de l'excursió ens hem anat a celebrar la “fi de temporada de les excursions 2010-2011” amb un dinar consistent en una “fideiber” . Però tot això ho comentarem en una entrada especial que penjarem d’aquí uns dies.

Fins a llavors, adéu estimats!.

video



Vistes que s'albiren des de la Torre

Camp de Mar

Badia de Camp de Mar

Les Illes Malgrats i El Toro al fons

La Torre i al fons el Galatzó

Badia de Camp de Mar

Cap Andritxol

La Torre des  Cap Andritxol. El Galatzó vigila.

El Caló d'en Monjo


No hay comentarios:

Publicar un comentario