(Crònica: Vicenç Trias) Per pujar al Galatzó (1.027 metres) es
pot fer desde Estellencs (més fàcil) o Puigpunyent (mes curta) i no més es necessita
una cosa: decisió i avui hem decidit fer el cim partint de Puigpunyent (8,500
quilòmetres).
Fa un dia ventós, assolellat amb molts
de niguls i amb una participació del 50% del grup hem partit cap Puigpunyent
per agafar la carretera amb direcció a la Reserva del Galatzó.
Una vegada arribat a la reserva,
encara se pot pujar més amunt amb el cotxe, si be, ho has de fer amb molta cura
per la gran quantitat de sots. Però et permet gairebé arribar amb el cotxe fins
la Font des Pi. Es una carretera amb un fort rost i convé fer el que se pugui motoritzat.
Una vegada aparcat el cotxe devora Sa
Font des Pi, a les 10 h. arrenquem d’una altura d’uns 400 metres començan la
pujada dels 600 metres que ens falta per un espés alzinar, primer per una
torrentera i després per una sendera amb una forta pendent que te’n porta devora
una torre de vigilància contra incendis.
Just devora Sa Torre berenam al Sol,
com les sargantanes, i a sotavent, ja que el vent bufaba cada vegada més fort a
mesura que preníem altura.
Seguint la sendera arriba un moment
que t’has de desviar a la dreta per anar cap es penyal des Bisbe que ja apareix
vigilant devora la muntanya.
Cap allà hem anat cercant el Nord de
la Muntanya seguint la sendera que es troba ben definida i que cada vegada més
es va estrenyent sient més agresta. Cal dir que l’excursió no te pèrdua per lo
trepitjat que està la ruta i perque està molt bé indicada i fitada.
En passar per la penya del “Bisbe” viem
a dos valents escaladors grimpant i col·locant una via per accedir al cim.
Esperam un poc per veure’ls com pugen
fins coronar la penya i fa por veure-ls allà dalt sense vertigen. Uns valents
esportistes.
Continuam la nostra ruta fins arribar
a l’encreuament de camins: cap el cim o cap Estellencs.
Amb les vistes que s’albiren desde aquest
lloc, es el moment de fer una petita pausa per contemplar-les: el mar, els
niguls i els colors verds, grisos, vermellosos i blaus que ens proporciona el
fort vent al crear clarianes i ombres es una gaudida.
Tenim el cim prop però sabem que ara
es quan la marxa es fa mes dura. El
vent no ens ajuda gaire en absolut però
anem pujant fins arribar a l’estret pas de pedres on mans, peus i culs han
estat els protagonistes fins coronar el cim.
Devora l’índex geodèsic que separa les
finques de Son Fortuny (Estellencs) Son Nét (Puigpunyent) i Galatzó (Calvià) si
que bufava el vent de bon de veres.
Encara així i tot hem estat una estona
contemplant pràcticament tota l’illa amb els niguls que reforçaven la profunditat.
La Mola del Ram, Planícia, La Moleta Rassa, la Mola del Port d’Andratx,
l’Esclop, la Serra dels Pinotells, els pobles d’Estellencs, Galilea,
Puigpunyent, Es Capdellà, Calvià, Palma...) Unes vistes fantàstiques.
El retorn pel mateix camí ha estat una
mica més complicat i lent fins que hem trobat un lloc assolellat i al resguard
del vent per dinar i fer una mini tertúlia amb temes que van sortint de
política, l’església, el fútbol i alguna que altra malaltia.
Al passar per davall del “Bisbe” hem
conversat i felicitat als dos escaladors que ja havien descendit de la penya i
cansats i amb ganes de arribar, hem continuat el nostre camí fins al cotxe que
teníem aparcat.
Un altra recés a un café del poble i
cap a casa amb la satisfacció
d’haver fet una excursió clàssica de la Serra de
Tramuntana: El cim del Puig de Galatzó i fent nostra la frase que empra sempre
uns dels companys: sense “cap problema”, a Déu gràcies.
Salut per a tots!.
(Fotografies: Miquel Barceló, Vicenç Trias i meves)
No hay comentarios:
Publicar un comentario