Aquesta excursió és una de les clàssiques per a Lluc. Fàcil i no molt llarga, 8 quilòmetres.
 |
Una vegada deixats els cotxes a l'aparcament de Lluc, hem anat a la recepció de l'hostatgeria per demanar el tiquet de resident (arribarem a pagar fins i tot per poder anar al lloc comú). Uns minuts d’espera que alguns han aprofitat per visitar la basílica, altres per comprar cocarrois i altres per badocar per aquest lloc tan emblemàtic.
 |
| Després hem partit cap al camp de futbol aq la recerca "des Camell". |
 | |
El dia és molt bo, no fa fred i el Sol ens acompanya. Caminant pel camp de futbol, encara hi ha alguns que pegarien “4 xuts” en aquest lloc privilegiat, un campet que, amb una bona gespa, seria perfecte per fer un “estatge” de qualsevol equip professional. O no?
Sortim per l’esquerra del camp i travessam un pontet de fusta. Els rètols indican la ruta que al principi és una sendera que puja de valent, però que tot duna es converteix en un ample camí rodejat d'alzines i roques calcàries característiques d’aquest lloc.
Un rètol ens indica que ens hem de desviar cap a la dreta per anar a veure “Es Camell”. Tots ho fem, i en 5 minutets arribam al peu d’aquesta emblemàtica roca que és coneguda per tot el món. Aprofitam per berenar en aquest indret i tornam a partir cap enrere per agafar el camí que ens portarà a Sa Cometa dels Morts.
El camí ara és de suau pujada però que arriba a ser pesadeta, encara que en no res arribam a una bifurcació, ben senyalitzada, que ens indica que hem d'agafar cap a la dreta.
Així ho fem. Ara el camí és pla, molt agradable i va transcorrent entre un bosc d’alzines i pins.
Un rètol ens indica que a l’esquerra està la cova que ha agafat el topònim del títol i cap allà anem. La cova és un estret forat que està situat entre les roques i que se’n va cap endins.
Un rètol ens indica que a l’esquerra està la cova que ha agafat el topònim del títol i cap allà anem. La cova és un estret forat que està situat entre les roques i que se’n va cap endins.
El nostre espeleòleg davalla i quan surt ens indica que no val la pena visitar-la pel que tornam a partir per continuar cap a les Cases de Binifaldó.
El camí per on anàvem surt a la carretera de Lluc.
Hem caminat uns 200 metres per l’asfalt per ficar-nos cap a la finca pública de“MENUT“ i “BINIFALDÓ”.
Un camí molt ben conservat ens porta cap a les cases del CEFOR (Centre Forestal de les Illes Balears), on fan feina un grup d’operaris al taller d’ocupació “MENUT” cuidant dels vivers d’espècies forestals autòctones que s’empren en la reforestació de la Serra de Tramuntana.
Hem visitat el pati del Casal a on hi ha “el burro”, un carro especial que data de 1935 que era propietat de l’amo de la possessió bunyolina de S’Alqueria d’Avall, i que servia per traginar troncs de molta grandària (més de 4 tones) amb un sistema molt pràctic que s’enganxava a un carro o un tractor per portar-ho fins al moll de Palma on se’n feien grans peces de fusta per construir vaixells.
Molt curiós.
Hem estat una estoneta per aquest lloc xerrant amb diversos operaris i una vegada visitats els vivers, hem continuat la nostra marxa pel camí que parteix d’aquest indret.
Quan hem arribat a una cruïlla, a on el camí continua en ascens cap a l’esquerra, hem agafat el de la dreta que davallant s’endinsava dins un frondós bosc d’alzines, perquè uns del grup volien veure si trobàvem esclata-sangs.
La veritat és que bolets n'hem vist moltíssims però esclata-sangs ni un.
En tornat enrere fins a la bifurcació que havíem deixat i tira tira, perquè el pendent ara és molt fort, hem començat la pujada fins al cim que, gràcies a Déu, no està gaire enfora, però…
En tornat enrere fins a la bifurcació que havíem deixat i tira tira, perquè el pendent ara és molt fort, hem començat la pujada fins al cim que, gràcies a Déu, no està gaire enfora, però…
Una vegada a dalt, enllaça’m amb el camí antic de Lluc a Pollença del GR. 221 i hem pogut veure que ens faltava 1 hora i 5 minuts per arribar a Lluc. Una petita aturada per agafar aire i continuem.
Tot el que havíem pujat, ara l'haurem de davallar i la veritat és que la davallada ha estat tot un plaer fins sortir al vall de Lluc.
Des de Son Amer a Lluc a estat un passeig.
Una excursió molt maca que recomanem. Fins a la propera!
(Fotografíes: Miquel Barceló, "Trigo" i meves).
No hay comentarios:
Publicar un comentario