Una excursió circular, molt maca, gens
difícil, de 12,500 quilòmetres de caminada.
El dia estava estirat i feia un bon
soleiet, un bon dia per anar a passejar pels voltants de Na Fàtima
Una vegada deixat els cotxes al Poliesportiu
de Puigpunyent, partirem totduna cap Es Coll des Grau. La pujada es fotuda, uns
4 quilòmetres de pujada entre boscos de pins, alzines i garriga, però serveix
per encalentir els motors i desondir ses
frontisses i com les vistes es fan cada vegada mes maques, no te’n dones conta
i en no res arribes d’alt.
Ara no mes es tracta de seguir l’ample
pista que ens portarà a la possessió de Campaneta.
En no res, a la dreta d’amunt uns bancals
ja veiem la Possessió i en crida l’atenció uns enormes lledoners (es troben
catalogats pel Govern com arbres singulars) a l’entrada de la casa ara
convertida en agroturisme.
Ens trobam a 560 metres d’alçada en
ple cor de la Serra de Tramuntana, a 4 quilòmetres d’Esporles, en la zona
anomenada “Vall de Superna”.
Aquestes cases van ser construïdes al principi del
segle XVII i encara conserven tot el caràcter arquitectònic d’aquell temps: la
clastra, la capella i la seva tafona.
La Casa, amb el terrà de ceràmica i el
sostre amb bigues de fusta, consta de tres plantes.
Ara, aquest agroturisme
ofereix cinc habitacions totalment reformades
amb bany privat i uns salons amb llar de foc que fan l’estància en
aquest indret summament plaent.
Llàstima que no en poguéssim quedar-nos
a dinar perque encara no havíem ni berenat, però el menú que oferien de cuina
mallorquina ens va donar que pensar.
Una vegada aquí, val la pena visitar
“Sa Font des Pí” i “Sa Font de So na Jaume” amb el seu aljub.
Després de descansar i parlar amb els
propietaris del agroturisme, hem tornat agafar el camí vell que porta fins d’Estellencs,
que per cert, hi ha qualque tram de pedra en sec que es una obra d’art.
Caminant pel alzinar ens desviarem un
poquet per veure les restes de l’antiga
Ermita de Sant Nofre que es troba en el
predi de Son Forteza, possessió per les cases de la qual passarem d’aquí un
moment.
Aquesta Ermita va ser fundada l’any 1660 per l’ermità Jaume Català,
natural de Selva. Aquest anacoreta havia començat la seva vida solitària a
l’Ermita Mayor de Trinidad i els seus superiors li varen enviar a construir-la.
Va ser restaurada a l’any 1811 pel propietari de Son Forteza, el canonge Príam
de Villalonga i ara es troba totalment esbucada. Les vistes des de aquest recó son
fantàstiques amb el mar al fons.
Tornant enrere per la sendera que ens
ha portat fins aquí, pasam també per “Sa Taulera” unes cases en roïnes a on se
feien teules en l’antiguitat.
Ara ja no més ens queda agafar de nou
el camí que puja de Puigpunyent fins arribar al “Trescollat”, un encreuament que
enllaça pel camí vell d’Estellencs.
La davallada pel camí cap el predi de
Son Forteza fins a Puigpunyent a on havíem deixat els cotxes, ha estat un
plaer.
Una excursió fàcil i tranqui-la que ens ha servit per oblidar-nos, per uns
moments, dels problemes que tenim tots els espanyols pel mal cap dels nostres
polítics.
Amén.
(Fotografíes: Vicenç Trias).
No hay comentarios:
Publicar un comentario