PUIG DE GARRAFA.

Port d'Andratx

Aquesta es una excursió mes bé curta (8,310 quilòmetres) i un poquet exigent en segons quins trams, però amb unes vistes extraordinàries cap la zona de Ponent.

 

Dijous, 13 de febrer, les ratapinyades ens hem trobat a Palma al lloc habitual però ens han faltat quatre membres del grup, un per tema de feines, un altre per tema de balustrades, un que està de viatge i el darrer perque no ha vingut. Cercar més explicacions no val la pena.

 

Puig de Garrafa

La qüestió més preocupant per fer aquesta excursió, perque tots sabíem allà on anàvem, era el nostre guia per avui (es el company que tresca més del grup però el menys fiable  perque sol confondre sovint els camins i les fites). Però tenint en compte que havia fet aquesta mateixa excursió fa 15 dies amb el professor Valero... Bé idò, ja vorem pensàrem (a més avui el Degà no hi era i el cap suprem tampoc)  glub!.  

Deixarem els cotxes davant el poliesportiu d’Andratx i començarem a caminar  en direcció Palma per davant la benzinera a l’esquerra de la carretera. A uns dos-cents metres després de la benzinera, ens hem desviat per un camí que comença asfaltat i tot duna es fica en un camp de garrovers i ametlers. Ens dirigim cap els depòsits d’aigua potable que abasteixen als municipis de Calvià i Andratx  i en arribar, hem agafat un camí que surt pel mixt d’un garrover que ens fa de fita per enfilar la pujada per un coster a la dreta que passa entre pins, estepa joana, xipells i mata, francament difícil, que ens ha fet treure el fetge per la boca, però com el guia ens ha assegurat que era la ruta per on havien vingut, hem assumit la dura pujada amb alegria fins arribar a un pinar que es troba a una cota d’uns 460 metres d’altura.

 

Camp de Mar

La panoràmica es molt maca: Andratx, Cap Andritxol i la seva torre, el Port, Na Popia a l’illa Dragonera, les Illes Malgrats, el Toro i Camp de Mar. Si mires cap l’interior, el puig de Galatzó, Calvià, Na Bauçana, es Capdellà...unes vistes espectaculars que hem pogut gaudir gràcies al dia assolellat que ens ha fet. 

 

Illes Malgrats al fons

En aquest lloc a on ens trobem, venen molts d’escaladors per practicar l’escalada, i a la vorera d’aquest penyal en berenat.

 

Portàvem una hora i trenta minuts de caminada i tot duna ens hem posat de bell nou a continuar la ruta, una caminada que ara transcorria per un camí escabrós, però ben definit, sempre per la cresta de la muntanya.

Fins que hem arribat a una torre de vigilància contra incendis, prop del punt geodèsic del Puig de Garrafa, a on hi havia una caseta abandonada.

 

Segons ens hem assabentat, diuen les cròniques que el rei en Jaume quan arribà a Mallorca, va passar pels voltants d’aquets entorns.

 

Les vistes que s’albiren de lo més alt de Garrafa son extraordinàries: la Trapa, el Puig de S’Esclop, la Mola de Planícia, el Penyal d’Honor, la Badia de Palma, Cabrera i tota la costa des de el Cap de Figuera fins Sa Dragonera. 

 

Zoom del Port d'Andratx

Des de aquest lloc, segons el dia, se pot albirar també l’illa d’Eivissa, encara que avui no hem estat capaços de veure-la.

 

Ara bufava un bon vent i continuant el sender hem arribat fins unes marjades plenes d’oliveres i pins que, amb una pastura d’un verd intens, contrastava en l’entorn de una forma espectacular. De les oliveres penjaven unes ampolles de plàstic amb un líquid que estava ple de mosquits atrapats, una tècnica casolana molt útil segons hem pogut comprovar.

Hem continuat pel sender entre càrritx i garballons i encara que en ocasions se perdia, les fites feien molt difícil la desorientació. 

 

Això era lo que pensàvem perque aaaah!, hem arribat a un punt molt dificultós en que el guia ha perdut el “Kyrieleison” i s’ha quedat en blanc...no recordava per on havíem de tirar, si per aquí, si per allà, si aquesta fita, si aquella altra. 

 

Però de sobte s’ha recordat que van passar per un roquissam prou complicat, i encara que tots desconfiàvem, ens ha fet passar l’entrebanc amb gran perícia i seguretat. Tenia raó, que desconfiats som tots!.

Zoom de Camp de Mar

Hem dinat a un lloc assolellat de pa en butxaca en mixt d’un pinar, gaudint d’un dia d’hivern meravellós.

 

A la baixada hem passat per un tros de camí molt ben empedrat que pareixia romà, fins que hem arribat a una pista encimentada amb una pendent considerable cap avall . 

 

Al fons, el devastador incendi d'Andratx

Hem botat una barrera devora un xalet sense acabar de construir a l’esquerra, i agafant el camí de Son Simó hem enllaçat amb el de Son Xina que ens ha portat en no res devora l’ Institut d’Andratx.

 

Com sempre hem pres un cafetó a un bar del poble amb tota la colla ben satisfets d’haver compartit un dia de companyonia i gaudir de la nostra terra.

Fins la propera, que la comentarem sempre i quan no tornem a fer una excursió que ja la tinguem “fitxada” i comentada!. Adéu siau!.

(Crònica: Xim Fuster. Fotografíes: "Trigo", Miquel Barceló i Xim Fuster)

Planol de la ruta