Com la predicció del temps ens havia acollonat, hem decidit fer una excursió a salvaguarda de les possibles inclemències del temps. Un company del grup té una casa en Moscari i des d'allí, si el temps ens ho permet, iniciarem l'ascens fins a les Cases de "Ses Figueroles", i si no ens ho permet, tornarem cap a la casa a escalfar-nos. De totes maneres hem portat material cadascun per fer una torrada, plogui o no plogui, caigui neu o no caigui.
Hem vist una presa d'aquestes que es construïen per evitar que el torrent arrossegués troncs i fustes cap al poble i que mantenia l'aigua allí aturada fins a la seva filtració. Són preses de contenció, no per aprofitar l'aigua.
Durant el camí per aquell bosc d'alzines, garrovers i pins, hem vist fins a tres forns de calç, que es troben en un estat acceptable encara que naturalment abandonats. També hem trobat una sitja de carboner, senyal inequívoc que els nostres avantpassats aprofitaven aquell bosc al màxim.
Arriba un moment en què el camí es confon amb el jaç d'un torrent. No saps si vas pel que era el camí o per un torrent. I ara sí se sent el so de l'aigua com a baixa no gaire lluny d'allí.
Els pendents ara són pronunciades i comencen a fer-se pesadetes. Això no és res amb el que t'espera quan la sendera es tradueix en un camí empedrat de ferradura. Ara l'ascens es fa molt pesat, perquè a la pendent, bastant pronunciada, s'afegeixen les pedres soltes que has d'anar contínuament trepitjant. Aquest camí és un trenca genolls, trenca turmells i si tens la mala sort de caure, et pots trencar tot el cos. Fotut, fotut, fotut!. Aquesta pujada -que tardes més de 45 minuts a fer-la- , ha estat la culpable que dos dels nostres companys decidissin donar-se la volta i anar a preparar el foc per fer la torrada (ja saben lo que fan els bergants). La resta hem continuat. I com tota pujada té la seva fi, a la seva fi hem arribat. Rebentats, però en arribat. Les vistes no són gairebé espectaculars, perquè vas entre dos comellars tot el temps, però ara el camí de ferradura es fa més suportable perquè ja no has d'ascendir més. Ara has d’anar baixant suaument cap a les cases.
Hem vist un enorme forat enmig del camí, una espècie d’avenc, que si caus allí, per descomptat no surts. Cal anar amb molta cura.
Complert el nostre objectiu i pensant que els dos companys que s'havien tornat per enrere eren capaços de fer-nos alguna putada amb la torrada, hem iniciat el retorn pel mateix camí. No fa falta dir que si la pujada ha estat dura, ara la baixada gairebé ho ha estat més. Però després de caminar durant gairebé una hora i mitja, hem arribat de nou fins a la casa del nostre company, la veritat molts cansats.
Aquesta excursió no la recomanem a ningú. Així com hi ha excursions clàssiques magnífiques que s'han de fer forçosament donada la seva bellesa, aquesta, ni fu ni fa. No passa res si no es fa, perquè hi ha molt poc que veure i és bastant fotuda. Aquesta és la nostra opinió. Són en total 7,100 quilòmetres que els hem fet en 3,30 hores efectives, dos terços d'elles pujant i baixant per un camí de ferradura que Deu mos do.
Aquesta nit hi haurà sessió de bany, voltaren gel i Antalgin per a alguns, no cap dubte.
Encara sort que la torrada ha sortit perfecta i ens ha deshondit.
Hi ha hagut llom, "secret", costelles, botifarrons, llonganissa, panseta, xampinyons i... vi. Per a postres unes ensaïmades de tallades i després cafè i copa. Què més es pot demanar!.
Fins la propera. Adéu siau!.
Al principi el camí es bonet
Després se fa més emprenyós
I acaba per ser fotut, però fotut
Les vistes pujant, ni fú ni fà
El Tomir nevat
Sitja de carboner
L'entrada a Ses Figueroles
Les cases
Les estàn reformant
No hay comentarios:
Publicar un comentario