GLOSES, DITES I COVERBOS PICANTS BEN NOSTRES.

Una vegada, uns escolanets captaven per fer el betlem i li demanaren a una dona:

-Madona! Teniu res pes betlem?

-Quatre pèls clars, fillets! Quatre pèls clars!.

Un  homo que no té dona

sempre el veuràs mal sofrit,

perquè quan ve mitjanit

s’aucellet no vol fer nona.

Es boixar d’esquena dret

fa molt de mal pes ronyons;

sobre tot si un té es coions

que li fan sa campaneta.

 

Sa poma de na Maria

està dins un comellar;

da sabonera que fa,

un barco hi navegaría.

Vaia una cosa mes bona

que Deu del Cel mos possà;

es pardal d’un Cristià

i es foradell d’una dona.

Una parella de civils preguntaren a l’amo del café:

-Oye: juegan, ahí dentro?

-No! Ca! Pots pensar!, va dir el taberner, sense perdre la calma. No juegan, van

en serio!

 

Demana-li a n’es fradí

què es lo que li fa més ganes;

si agafar-te bé ses mames

o encalçar-te es coni.

Quan jo veig aquestes cuixes

quan es vent t’alça el vestit,

em fas possar de moment

coses fortes que estaven fluixes.

-Joan, vés alerta amb so menjar.

-Ja hi vaig. No me’n cau gens.

Ai roseta vine aquí

a fer amb mi una volteta,

li obriràs bè sa porteta

a s’ocell que vol sortir?.

Jo tenc una pistola d’or

que tira pólvora blanca,

en sentir olor d’anca

dispara sense fer tró.

L’amo, que em podeu fer un café tot sol?

-Sí, no he de menester nin gú, per fer-lo.

Hi ha un lloc en es teu cos

que crema més que sa lava;

si jo hi atrac sa meva fava

mai més estarà en repòs.

Aiii Marieta,

quant te veig asegudeta al portal,

me fas possar un pardal

com un mànec de xapeta.

Tu encara no en sabies,

Jo te n’he hagut d’ensenyar:

per fer-ho bé t’has d’eixancar

quan jo arribi, tots el dies.

-Ja pots partir a cercar ses bledes i es juevert.

-Que és igual si hi vaig jo o si hi envii a qualcú?

-A jo, m’es ben igual. Sa questió és que arribin aviat!.

-Idò, vés-hi tu

Com si fossis una cabreta

no et tapis es braguer,

que amb ses mans te munyiré,

no siguis caparrudeta.

 

S’altre dia l’amo en Canta Grins

m’en va contar una de bona;

que no em fiés de cap dona,

fins que no la tingui  dins.

Sa trutja de son Dalmau

no és de s’espècie porcina;

i com que no ès dona molt fina

alerta per on li ficau. 

Ai! garrida que vas de curta,

te veig tot es plomissó;

si me dones es teu bessó

jo et daré sa meva murta.

Un que es queixà del preus de la funeraria:

-Vaja quin porro que m’ha pegat sa funeraria!. Tanta sort que al mort, l’he

 pòsat jo.

Tu i jo anirem a la mar

i amb volantí agafarem es peix;

però quan vegis que això me creix

no pensis que és un cuc de pescar.

Mu mareta avui tenc febre,

sa meva dona m’ho ha dit,

després de ficar-li es dit

pes coni i pe sa llebre.

Ai Maria Saníssimeta i Sant Josep escagassat,

perqué quan veig un pardal ben abrinat,

que sigui llarg i gruixat,

s’eixampla sempre sa meva pometa.

-Em feis es certificat, d’una puta vegada, que jo ja fa estona que no hauria de ser aquí. Li va dir, una mica alçurat.

-Estau empadronat?, li preguntà l’empleada.

-No, és el meu carácter.

Per dinar poc menjares,

però per sopar et foteres el meu botifarró;

i ben aviat te l’acabares

per calmar-te sa fortor.

T’ho tenies ben callat,

no volgueres esser amiga…

quan te vaig menjar sa figa,

prest tancares es forat.

Abans des dia que em mori,

m’has de tractar com un animal;

has de jugar amb so meu pardal,

i alimentar-lo amb sa teva colflori.

Conten que madò Margalida de Ca na Prima, una beata fadrina vella, que ja

havia passat els noranta estius, un bon dia se’n va a anar a confessar i just va

estar agenollada va enflocar: -Pare, me vull confessar perquè he tingut

relacions íntimes amb un home.

El mossèn, que la coneixia be i per treure ferro li va dir: -Be, madò Margalida,

però això deguè succeir fa molts  d’anys… i llavors ella li va contestar: -Si Pare,

però m’agrada molt recordar-ho!.

Saps què va dir el Bon Jesús

quan ens va possar s’aucell?:

da-li carn de foradell,

fins que digui “no en vui pus”.

Un perruquer molt serraire demana al seu client:

-Com voleu que vos els talli?

-En silenci.

Quant jo era jovenet

tenia una mà molt bona,

i des de que tenc sa dona

ja ma fet perdre es cantet.

Jo tenc un fabiolet

que te forat i no sona;

però en sentir olor de dona

s’empina i aixeca dret.

Tu ja saps lo que se diu

quan de sobte te’n venen ganes;

si t’aixanques bé de cames,

ben xalesta estirà sa perdiu.

Marit no estigueu gelós

d’una fruita que no es gasta;

no passa rés si un altre la tasta,

mentre n’hi hagi per vós.

No crec en res, ni amb la ciència

quan em comença la picoreta.

per una bona remenadeta,

perdría tota sa paciència.

Sa madona de Son Bauló

es de ses dones més fines;

és més puta que ses gallines

i no li fuig mai sa fortor.

Ben amagat dins els calaixos

tens sa llencería fina.

Ja m’ho va dir sa padrina

que te picaven molt es baixos.

Ai Felíu que la tens de torta,

ves alerta que em faràs mal.

Potser que es vespre façem cabal

si encara no la tens morta.

(Recull  de Glosses, dites i coverbos d’en Joan Bennàssar, LLuís Pomar I Cosme Aguiló).