Limpiaremos bien los picantones y los meteremos en un bol para el horno.
Los embadurnamos bien de aceite,salpimentamos e introducimos un cuarto de limón en cada uno. Luego les
vertemos el vaso de "Pedro Ximénez" por encima y añadimos unos cuantos ajos.
Los metemos en el horno a 180º y a media cocción les damos la vuelta comprobando que no se haya secado la salsa, en cuyo caso, añadiríamos un poco más de vino.
Después de unos 40 minutos ya pueden estar. Lo comprobamos y sacamos del horno.
Se parten por la mitad y se rocían con la salsa . Se sirven con una ensalada aliñada con vinagre de módena como contraste, o patatas fritas, a gusto.
Una pizza lista en 15 minutos al gusto de cada uno.
INGREDIENTES:
1 Oblea de fajitas.
Salsa de tomate
queso para fundir
los ingredientes que se quieran añadir.
Colocamos la fajita en la bandeja para horno encima de papel vegetal (o directamente) y se parte en 4 trozos para después poderlos coger mejor.
Añadimos salsa de tomate (yo he puesto una que viene ya preparada especial para pastas).
Espolvoreamos el queso rallado por encima.
Colocamos los ingredientes que queramos (yo he puesto atún y alcaparras que tenía a mano) y al horno, previamente calentado a 200º (parte de abajo) unos 10 minutos (lo veremos cuando esté ya hecha).
Salen exquisitas (a quien le guste la pizza de pasta delgada) especialmente para los niños.
Encara que aquesta temporada ja portam un parell de setmanes sortint d’excursió, no més anirem afegint a aquest blog les noves que no tenim fitxades a l’etiqueta “excursións”, i omitirem les que repetim.
Així doncs, aquesta des “Coll de Fartàritx” no l’havíem fet, i aquí va el reportatge que ha preparat el nostre company “EMBAT”.
---------
Dijous, 22-10-2015 En principi el dia no sembla bo, pluja i fresqueta, però som agosarats res no ens atura, partim en direcció a Campanet, el punt de trobada l'ermita de Sant Miquel.
Vora l’ermita optimitzam la gent als cotxes i seguim pel camí vell d'Inca a Pollença, davant El Fangar pujam pel camí de Miner, alguna vegada degué estar asfaltat però ara està molt fet malbé, desnivells, clots, bassiots i fang ens obliguen a anar a poc a poc i amb seny, el camí passa per un espès i ombrívol pinar que, segons els entesos deu tenir bons agres d’esclata-sangs.
Arribam a les cases de Miner Petit (408 m.) altres tempsplenesde gent i en producció i ara abandonades i deteriorades, quina llàstima.
Aquí deixam els cotxes i començam la ruta a peu. Ara hem de seguir un camí ascendent amb unes rampes ben pronunciades que, entre un esbufec i un altre ens deixa veure unes panoràmiques espectaculars.
La natura aquí éstansalvatge i abrupta com bella i atractiva, roques nues i vegetació escassa, matolls de càrritx, romaní illentrisca, no hi ha arbres llevat d’algun ullastre.
Hem trobat basses plenes de les darreres pluges i més amunt un refugi de caçadors on hem aprofitat per berenar.
Seguim pujant, el camí conserva alguns trams d’asfalt i ciment que la naturalesa intenta retornar al seu estat primitiu i allà dalt ja podem veure les cases de Miner Gran (625 m.) per arribar-hi hem fet un poc de drecera passant per la part privada de la finca pública passant pel pont del torrent de sa Mina.
L’any 1984, la finca de Miner Gran, amb la qualificació jurídica de domini públic, es va transferir des de l'Estat/ICONA a la comunitat autònoma de les Illes Balears.
La finca actualment està adscrita a la Conselleria de Medi Ambient, a la que correspon la seva gestió i administració.
MínerGran es localitza a l'extrem més oriental del municipi d'Escorca, amb una petita part dins els municipis de Pollença i Campanet, al sector nord de la serra de Tramuntana. La superfície registral de la finca és de 536,31 hectàrees. Aquest espai, considerat uns dels més grans i valuosos de les Balears, avui dia es troba en ple debat en relació amb la possibilitat de declarar-lo parc natural.
Les cases de Miner Gran estan en procés de restauració, hem descansat una estona a la seva clastra al costat del coll de cisterna que hi ha al bell mig, seguim ara per una pista forestal flanquejada per altes roques.
A màesquerrael puig Tomir (1.104 m.) espectacular des d’aquest angle i a la dreta el puig de Ca (876 m.) imponent el seu cim.
Anam pujant cap al nostre destí, el coll de Fartàritx (800 m.) hi trobam una bona esplanada on ens posam a recer del vent fresc que ara bufa pel coll.
Just a l’altra banda del coll hi trobam la casa de neu de “loAvenc” única de Mallorca que encara conserva el seu sostre i teulada.
Els més agosarats del grup han baixat pel fort pendent per veure-la i fer fotos.
Des d’aquí podem contemplar estesa cap a Pollença la bella i verda Vall d’En Marc i ben davant nostre el puig Gros de Ternelles (838 m.) a llevant la Cuculla de Fartàritx (711 m.).
Tot gaudint d’aquestes vistes hem vist volar una mitja dotzena de voltors, no ens hem posat d’acord de si eren negres o lleonats,erenvoltors!
Hem dinat al collassegutscòmodament a les mates de càrritx, hem aprofitat per fer un poc de tertúlia i alguna becadeta, com sempre trobam senderistes alemanys,elsd’avui baixaven del Tomir.
Carregam les motxilles ara més buides i iniciam la tornada pel camí públic que passa arran del Pla de Sa Vaca, han desaparegut els niguls, la visibilitat és perfecta, distingim perfectament les badies de Pollença id'Alcúdia,s’Albufera i les viles de Sa Pobla i Muro, ens criden l’atenció les formacions rocoses que ens recorden les de Lluc. Baixam per una pista restaurada amb ciment que no ens agrada molt, ja es veuen més a baix les cases de Miner Petit on tenim els cotxes.
En arribar-hi hem de desfer el mal camí (pels cotxes) que travessa el bosc ombrívol fins a l’ermita de Sant Miquel.
Acabam el recorregut fent un cafè a la plaça de Moscari per complaure al degà del grup que és nadiu del poble, no ens costa gens tenir-lo content, s’ho mereix!
(Segons el GPS delxerpahem fet 773m.dedesnivell positiu) Mira peron!!!!! (Fotografíes: Miquel Barceló i "Trigo")
Si hi ha un mallorquí que tots li hauríem de agrair la tasca que esta fent per poder-nos mostrar la quantitat de varietats de figues que hi ha, tant autóctones com del reste del mon, es el apotecari Monserrat Pons i Boscana.
Efectivament el Camp de Experimentació de "Son Mut Nou"que en Monserrat Pons i Colau Monserrat gestionen a Llucmajor, ofereix la possibilitat de poder observar les 1.287 figueres que tenen cultivades per donar a conèixer l’importància del patrimoni ficari de les Illes, i mostrar les característiques de les 367 varietats diferents de figues que existeixen (251 exemplars pròpies de les Illes, 52 exemplars d’altres Comunitats Autònomes i altres 61 varietats de països com Egipte, Turquia, Brasil, China, etc.).
El llibre den Monserrat Pons i Boscana “Les Figueres a les Illes Balears”, es un magnífic treball on se dona a conèixer la labor que se està realitzant en el camp d’experimentació de la Marina de Llucmajor que, des de 1995, ja forma part de la nostra cultura e historia. Varietats ja desaparegudes del camp mallorquí com la “alenyana”, “mata-soldats” o “rogisca” ja no més es troben a la finca de Son Mut Nou...
Per donar-vos una idea de les varietats de figues que hi ha, reproduïm a continuació una àmplia sèrie de fotografies que el nostre amic Vicenç Trias Cañellas va treure fa un parell d’anys a la fira des “Sequer” de Lloret, totes elles recollides de la finca de Son Mut Nou:
