Amb un dia esplèndid (mira que tenim sort amb les nostres excursions ara com ara) ens hem anat cap al Mirador de Ses Barques. Volem fer el camí de Bàlitx d'Avall. Avui som 7. El membre explorador està gripos i el Sherpa de rereguarda s'ha fotut un esclat en la seva barca i s'ha trencat una costella. Ai, ai, pepet, aquest membre és el que posa sempre "seny" quan se'ns presenta algun problema!. Ja veurem.
A les 10 hem deixat els cotxes en l'aparcament del citat mirador -al costat del Bar que l'amo es destaca sempre per la seva "amabilitat i simpatia"- i hem agafat el caminet que hi ha a la dreta on assenyala "Tuent, Sa Costera i Bàlitx".
És l'antic camí públic que connecta les possessions
de Bàlitx d'Amunt, Bàlitx d'en Mig, Bàlitx d'Avall i també d'on es pot accedir
a les cases de Sa Costera, Cala Tuent, etc.
La vall de Bàlitx s'oculta a
través dels espectaculars penya-segats que no més ho fan accessible des d'un
costat. El "Voltor Negre" troba en aquesta muntanya refugi, i hem pogut albirar a una parella. Són
espectaculars.
Seguint l'antic camí, aviat
arribem a la font mina de Bàlitx, que raja contínuament un aigua cristal·lina
que sen va muntanya a baix.
Hem entrat en la cavitat per veure d'on surt l'aigua.
Ho fa a través d'un forat que hi ha en el sòl com es pot apreciar en la
fotografia. Algun de noltros se'n va recordar d'aquesta aigua unes tres horetes més
endavant...
Contínuem caminant pel bosc (fins
a aquí el passeig és molt maco i fàcil) fins que et trobes just devora les
cases de Bàlitx d'en Mig, que estaven abandonades des de fa més de trenta anys,
quan el seu anterior propietari va retirar les bigues i les teules de les
cobertes per utilitzar-les en altres cases de la seva propietat. Ara es troben
en obres després que descendents de la família March adquirissin la finca amb
la finalitat de convertir-la en una nova possessió. Segons sembla, hi ha hagut
certa polèmica perquè els nous propietaris han tallat un tros del camí vell amb
un objecte que, segons sembla, no està gens clar. Diverses organitzacions estan
damunt d'això.
Les obres estan centrades en la recuperació de la coberta de la
casa i reparació d’elements. Com no hi havia ningú i hi havia una finestra amb
reixes, hem ficat el cap i hem pogut veure una antiquíssima tafona. Després de
fer la clàssica fotografia al "toro" (una mil·lenària olivera que la
naturalesa li ha donat una capritxosa forma de toro), hem continuat la nostra
marxa pel camí vell de pedra fins a arribar a Bàlitx d'Avall.
Bàlitx d'Avall, del terme de
Fornalutx, és una casa rural que data del segle XIII. Al segle XVI, s'adquireix
la finca per Tomás Ripoll amb una torre de senyals i una tafona d'oli. La Torre
pren el nom de "Na Seca". Anys més tard va dividir la finca en dues i
la va repartir entre els seus hereus. Al costat de la casa passa el torrent de
Na Móra,que avui es trobava sec.
Eren les 12'-hores quan hem arribat i no sabíem que fer. Hem aprofitat per veure les diferents espècies de gallines, faisans (per cert hi havia un mascle que anava fora corda festetjant a dos femelles, que ens hagués agradat saber si hi hauria o no complert el seu objectiu), tórtores, faraones, tot molt bé cuidat. I ara què fem?. Ens preguntàvem.
Si l'excursió fins ara havia
estat un passeig fàcil i agradable, la
pujada al coll a través d'una sendera de ferradura amb un pendent continu
bastant pronunciat, s'ha fet bastant fotut. Miràvem i no arribàvem mai, fins
que el company que anava davant ens ha
avisat que ell ja havia arribat. Aleluya!, hem dit tots.
Allí estava un matrimoni alemany esmorzant. Eren les 13'- hores (cullons que hem pujat de ràpid, ens hem dit). Una altra vegada conclave, perquè faltava una hora per menjar (mengem sempre a les 14'-hores de pa amb butxaca). Baixem fins a Sa Costera o pugem fins a la Torre?. Que si sí, que si no, que els genolls d'alguns ja estaven fet pols, que un altre tenia pressa i volia pujar a la Torre perquè era més curt...Però quant temps hi ha fins a la torre? ens preguntàvem. No ho sabíem. Al final l'hi hem demanat al matrimoni alemany (fa coió que uns illencs hàgim de demanar aquestes coses als estrangers, però...): EINE STUNDE!, ens han dit bens segurs. Ala idò, anem cap a la Torre i menjarem allà dalt. Alguns feien mala cara per l’esforç fet, sobretot un que ha estat de viatge per Granada menjant de tot i molt i que ha vingut totalment desentrenat.
Allí estava un matrimoni alemany esmorzant. Eren les 13'- hores (cullons que hem pujat de ràpid, ens hem dit). Una altra vegada conclave, perquè faltava una hora per menjar (mengem sempre a les 14'-hores de pa amb butxaca). Baixem fins a Sa Costera o pugem fins a la Torre?. Que si sí, que si no, que els genolls d'alguns ja estaven fet pols, que un altre tenia pressa i volia pujar a la Torre perquè era més curt...Però quant temps hi ha fins a la torre? ens preguntàvem. No ho sabíem. Al final l'hi hem demanat al matrimoni alemany (fa coió que uns illencs hàgim de demanar aquestes coses als estrangers, però...): EINE STUNDE!, ens han dit bens segurs. Ala idò, anem cap a la Torre i menjarem allà dalt. Alguns feien mala cara per l’esforç fet, sobretot un que ha estat de viatge per Granada menjant de tot i molt i que ha vingut totalment desentrenat.
Hem agafat el camí a l'esquerra i
ens hem dirigit cap a la Torre de Na Seca. El camí és molt bo i pensàvem que si
“eine stunde” fins a arribar a la
torre per aquell camí tan bo, ens anirà fenomenal. Però de sobte, el camí
s'acaba. Vatuadell!, i ara què?. Mirem cap amunt i allí només hi havia roques, pinotells,
argelagues, carritxeres i mates. Uep!: una fita, i allà un altra. Ala idò, per
amunt.
Aquesta pujada és verge. És a dir
no hi ha cap camí. Has d'anar grimpant per les roques entre les carritxeres i
buscant les fites que si arriben a trobar, però amb prou feines. El nostre
company de Granada ha preferit esperar-nos a baix, ja que tenia una espècie de sabonera blanca per la boca i la cara que
quan l'hi hem dit ens ha contestat : aquí us espero!. Després ens ha comentat
que havia de ser una crema solar que es posa en la cara perquè no li toqui el
sol. Però ens s’avia acollonit amb allò que li regalimaba.
No sabem quina mosca ens va picar
per voler pujar fins a la torre, per un
pendent tan pronunciat que havíem
d'emprar la mans per anar escalant. Però tot el que ens proposem ho aconseguim.
Hem arribat a la vora del penya-segat i des d'allí les vistes eren
impressionants, tant cap a la mar com cap a la vall. Aquelles vistes amb les
muntanyes nevades ens semblava que estàvem en els Alps, més que en la nostra
Serra.
La Torre encara estava a uns cinquanta
metres més amunt. Ja que hi som, anirem fins a ella!. Dos s'han quedat en aquest
campament base i quatre han decidit pujar fins a la torre escalant cada vegada
més. Lo collonut és que en aquest grup estava el més gras i artrósic i el de
major edat (avui). Ens ha costat, però hem arribat! (està situada a 514 metres d'altura). Les vistes cap a Sa
Costera i tota la costa sollerica són magnífiques. No es tracta d'una Torre de
defensa, sinó una Torre que formava part d'un sistema de senyals amb focs de nit i fum de
dia (ideat per J. Binimelis), que permetia la comunicació amb la Torre Picada
del Port de Sóller, la des Forat i la Torre de la Mola de Tuent. La Torre és de
planta circular de pedres lligades amb argamassa. Té una altura de 9 metres i
un diàmetre de 7 i està pràcticament en ruïnes. Quina llàstima. Al costat d'ella
existeixen altres elements arquitectònics com un aljub de planta rectangular i
els porxos dels torrers que els servien de refugi. Les obres de la construcció
es van acabar en 1584 i el seu resultat no va ser satisfactori perquè, per lo
vist, es van trobar deficiències en la seva construcció. No obstant això, va
estar en funcionament com a punt de vigilància fins a l'any 1854, en ocasió del
control sanitari motivat pel perill de l'arribada del còlera.
Cap al nord-est pel comellar de Sa Torre, s'arriba fins a les cases de Sa Costera.
Cap al nord-est pel comellar de Sa Torre, s'arriba fins a les cases de Sa Costera.
Després de gaudir
d'aquell moment i treure les fotos pertinents, iniciem el descens fins al
"campament basi". Allà dalt ens vam adonar que per la part contrària
per on hem pujat noltros, hi havia un petit caminet amb fites perfectament
marcades que anava descendint... Noltros hem fet la cara "Oest", la
més fotuda segons sembla. Baixem com vam poder fins a on es trobaven els
nostres dos companys i després tots junts, de nou el descens fins al camí on
s'havia quedat el granadí. Arribem (sempre arribem), però els genolls de la
majoria feien fum. I encara ens quedava baixar el Coll, pujar el camí de Bàlitx
i arribar fins a Ses Barques: Mare de Déu de la neu!.
Bé, en total 14,100 quilòmetres i
gairebé 6 hores de caminada. Molt fàcil i agradable des de Ses Barques fins a Bàlitx
d'Avall (per cert que a la tornada, trobem a un senyor molt agradable que ens va
servir unes estupendes taronjades naturals mentre descansàvem una mica. Aquest
home ens va dir que té 80 anys i semblava més jove que noltros!. Ens va dir
que era d'un poblet d'Alacant i ens va explicar una mica la seva vida que,
segons sembla, ha estat de lo més interessant, ja que s'ha passat 25 anys
recorrent nombrosos països del Continent americà. És un capellà i és el que
s'encarrega del agroturisme. El preu de l'habitació ens va dir que era
60'-euros per persona (dormir i berenar). Si algú vol tenir uns dies d'absoluta
tranquil·litat a la part alta de la muntanya, que no ho dubti. La segona etapa,
el Coll de Biniamar, es fotut, bastant fotut. I la tercera etapa, la pujada a
la Torre, es un ascens “fora de categoria” com diuen a l’argot ciclista. Una
escalada.
Arribem al Mirador de Ses Barques
(sempre arribem), desfets. Aquesta nit no bastarà el Voltarén Gel i el Ibuprofeno habitual. Hem
d'afegir-li: Condrosán (mà de Sant).
Fins a la propera, que serà mes
relatxada!.
Les fotos son d'en Miquel Barceló, "Trigo" i meves
La partida: El Port de SóllerAntic camí de Bàlitx
Font de Bàlitx
Antic camí
LLimoner i Taronger?
Bàlitx d'Avall
Vall de Bàlitx
El cim
El Puig Major
E Puig Major al fons
Vistes impresionants
Un Voltor Negre ens vigilaba
La banda de Sa Costera
L'olivera "Toro"
Bàlitx d'avall
Torre de Na Seca
Filigrana de foto d'en "Trigo" de Bàlitx d'Avall
Idem
No hay comentarios:
Publicar un comentario