sábado, 25 de febrero de 2012

PETRA.






Aquest  dijous, 23 de febrer, teníem que anar a fer una visita cultural a Montuiri, a veure un jaciment prehistòric. Però hi ha hagut "overbooking", o una cosa parescuda, i hem tingut que aplaçar aquesta visita.

A von anem?. Com encara alguns tenien seqüeles de la sortida de dijous passat i avui tocava visita cultural, hem decidit anar a Petra, a veure la Casa Museu de Fra Juníper Serra, el Santuari de Bonany i a dinar de menú per qualque lloc dels que hi ha al poble, que sigui bo i barat, que n'hi ha, ja ho crec que n'hi ha.

Idò venja. Hem quedat a la estació intermodal per agafar el tren de les 10,15 cap a Petra. Com sempre el trajecte amb el tren elèctric es una passada, net, silenciós, còmode i ràpid, que contrasta amb la carxofa de gas-oil que has de agafar per fer transbord a l’estació connectora i poder arribar a Petra, vell, brut, lent, sorollós...però. Això, sí, amb una eficiència de puntualitat digna de ser comentada.

Tots amb el vestuari de visita cultural, (a vegades pensem que ens prenen per turistes del Imserso i això ens emprenya molt!, excepte un que s’ha presentat d’excursionista, amb sa motxilla, els pals, botes... perquè es devia pensar que el Santuari de Bonany estava tan amunt que Massanella), hem començat a caminar pel poble seguint els rètols que tot d’una trobes sobre la Casa de Fra Juníper.

Petra es un poble de 2.300 habitants molt maco. Els petrers son gent hospitalària (si demanes qualque cosa a una persona de sobte te venen els que estan a vora a explicar-te exactament lo que cerques) hospitalària i també treballadora. Basta veure les industries de construcció, metall, fusteries, torners (a Petra es fan els arrambadors millors de l’illa) que funcionen al poble.
Després de visitar l’església parroquial i passar pel convent de Sant Bernadí (dos dels edificis més emblemàtics del poble amb el Santuari de Bonany que després anirem), hem arribat a la Casa Museu de Fra Juníper. La dona que se encarrega del museu acabava de fregar el sòl, justament!, però la dona molt correcta i hospitalària, ens ha dit que no ens preocupéssim, que ho tornaria a fregar. Ens ha explicat lo que hi ha en les diverses sales del museu (ja vos em dit altres vegades que si voleu profunditzar en qüestions tècniques tant de les excursions com de les visites culturals que fem, heu d’entrar a pagines especialitzades que hi ha de molt bones a Internet, algunes de les quals figuren ressenyades en aquest blog, ja que aquí no més contem les experiències que viu el nostre grup i poquetes coses mes), i després ens ha obert la casa natal del nostre missioner i evangelitzador.
Mira per on que avui hem sabut que Fra Juníper Serra nomia Serra Ferrer de llinatges, com el nostre amic del Mallorca; Miquel Josep Serra Ferrer.

Els seus pares, Antoni Serra i Margalida Ferrer, eren uns humils pagesos que feien feina al camp. Miquel Josep, que era el tercer fill, va néixer el 24 de novembre de 1713 en aquesta mateixa casa que se conserva tal qual després de tants d’anys. Molt de coratge, pensem, va tenir en Miquelet per partir en 1767 cap les Amériques després de haver estudiat al convent del franciscans de Sant Bernadí d’aquest poble de petitet i al Convent de Sant Francesc de Palma, a von va professar la Ordre franciscana i canvià el seu nom de Miquel Josep per el de Juníper.

Precisament a la plaça de San Francesc de Palma, hi ha una monumental estàtua de 3,3 metres d’altura que l’escultor Horacio de Eguía li va fer -com comentem en una altra entrada d’aquest blog-, una rèplica de la qual es troba també a la ciutat de La Habana, a Cuba, per donació de la fundació Iberostar.

Es digne de admirar la vida d’aquest insigne Petrer, que va morir en 1784 en Carmel (EE.UU) després de haver fundat 10 Missions entre les quals estan, com ja sabeu, les ciutats de San Francisco, Los Angeles y San Diego.

Després d’aquesta interessant visita, en partit cap l'Oratori de Bonany. El passeig es curtet. En 45 minutets en pujat al Puig. Altra vegada hem gaudit de unes vistes impressionants de tot el Pla de Mallorca.
Hem sabut que el primer Santuari s’edificà a principis del s. XVII. Diu la tradició que el cristians havien amagat la imatge de la mare de Déu dins una cova durant la dominació islàmica i que després de la conquesta catalana la varen col·locar aquí.
Sembla que el poble que depenia per complet del camp, patia les conseqüències d’alguns anys de sequera, fins que l’any 1609, la intersecció de la Mare de Deu, va fer possible que plogués abundantment i que s’obtingués una bona anyada. D’aquí el nom de Bon Any, transmès amb diferents variants de generació en generació.

Després de visitar L’Oratori hem tornat a davallar el Puig cap el Bar "Stop", a von unes dones ens han dit que feien "menú". Sabíem que a Petra hi ha bons cellers y restaurants, però com la situació de la crisi actual ens afecta als jubilats a més de al cap a la butxaca, més de lo que la gent es creu, buscàvem un lloc barato. I ho hem trobat. Bo i barato.

Mira per on, mentre dinàvem, ens hem assabentat de com se fa l’oli. L’amo del Restaurant té una petita explotació d’oli de D.O. mallorquí "oli duntemps" se diu, i ens ha donat una verdadera lliçó de tot el procés de sembra, recollida, embotellament, que si aberquina, que si picual.... Amb aquesta lliçó de fabricació d’oli no contàvem a la visita cultural d’avui. Ha estat molt interessant.

Hem dinat de fava parada, entremesos, sopa de brou i llenties de primer i "codillo", llom torrat, sípia y conill amb ceba  de segon. Després uns postres exquisits. Ha estat tot molt bo i gens car.

Rés més. Hem passat un dia molt agradable. Fent es coió hem caminat casi 9 quilòmetres abans de tornar a la trist realitat de ses retallades, ajusts, atur... Ai Deu meuet!.

Salut i força!.
                         Fotos : M.Barceló i Lumer

                                                          Casa natal de Frai Juníper Serra
                                                                                  Id.
                                                                              Id.
                                                                           Id.
                                                Dormitori. Un poc agobiant, no?.
                                                                             Porxo
                                                                              Cuina
                                                                         Part trasera
                                                          Una cuneta que hi ha en la casa
                                                                     I un caminador!
                                                                 Pujant a l'Ermita
                                                                  Ermita de Bonany
                                                                       Petra abaix
                                          Vistes espléndides. Al fons el Puig Major
                                                                  Ntra.Sra. de Bonany



                                

No hay comentarios:

Publicar un comentario