Es una de les excursions més maques que hem fet per les immillorables vistes que s’albiren de Sant Elm i Sa Dragonera, no gaire difícil, de 9,8 quilòmetres i de circumval·lació.
El punt d’encontre és l’aparcament del cementeri de S’Arracó a on hem arribat tots el membres menys un que es troba de viatge.
Hem topat amb un dia esplèndid de Sol i una temperatura molt agradable per caminar. Ens acompanya un veterà excursionista ja habitual amb noltros que és l’encarregat de guiar-nos per fer la ruta d’avui.
Una vegada posats el GPS en marxa, agafam els tapins i començam a caminar cap a Sant Elm per la carretera d’asfalt fins el camí de Can Bolei, que agafam en suau descens i que estroba ple de murtons ven madurs que qualcú no va poder resistir la temptació de provar, passant per l’aljub i sortint de nou a la carretera asfaltada per girar després cap a l’esquera en direcció a Cala Conills.
Just davant el Casal de la Fundació Illes Balears, hi ha una sendera que puja cap a la garriga.
L’agafem i tot d'una es converteix en un ample camí que va pujant a poc a poc deixant veure entre els pins la platja de Sant Elm i part de Sa Dragonera, cada vegada més avall.
En no res deixam el camí per ficar-nos a una estreta sendera que ens du a una fantàstica esplanada que ens portarà en quinze minuts a la caseta de Sa Punta Na Galinda.
Des d'aquí partirem després cap amunt, però ara el guia ens indica que hem de continuar en direcció a la mar per contemplar Sa Dragonera.
Així ho fem i efectivament val la pena arribar fins aquí per gaudir d'aquesta meravella.
Es podia contemplar a l’horitzó, difuminada, la silueta d’Eivissa, a l’esquerra l'endinsada de Cala Egos i com no, també la petita i gran illa, Sa Dragonera, sencera, magnifica i estirada dins la mar mirant cap a llebeig.
Una estoneta contemplant les vistes i tornam enrere cap a la caseta per continuar el nostre camí per una sendera que puja cap amunt, seguint unes fites que ens porten a un preciós pinaret.
Aquí també aprofitam per quedar-nos-hi una estoneta i contemplar al sol, queara ens enlluerna. L’espectacle del mar en aquest dia radiant amb una atmosfera clara que ens dóna una visibilitat que feia dies que no teníem.
El punt d’encontre és l’aparcament del cementeri de S’Arracó a on hem arribat tots el membres menys un que es troba de viatge.
 |
| Murta |
 |
 |
 |
 |
En no res deixam el camí per ficar-nos a una estreta sendera que ens du a una fantàstica esplanada que ens portarà en quinze minuts a la caseta de Sa Punta Na Galinda.
Des d'aquí partirem després cap amunt, però ara el guia ens indica que hem de continuar en direcció a la mar per contemplar Sa Dragonera.
Així ho fem i efectivament val la pena arribar fins aquí per gaudir d'aquesta meravella.
Una estoneta contemplant les vistes i tornam enrere cap a la caseta per continuar el nostre camí per una sendera que puja cap amunt, seguint unes fites que ens porten a un preciós pinaret.
Aquí també aprofitam per quedar-nos-hi una estoneta i contemplar al sol, queara ens enlluerna. L’espectacle del mar en aquest dia radiant amb una atmosfera clara que ens dóna una visibilitat que feia dies que no teníem.
Continuam la marxa darrera el guia, trescant per la garriga seguint-lo, fins que desapareixia per davant i tornava aparèixer per darrere per assegurar-se que seguíem el camí correcte. Quan no el veiem, el grup pareixia una filera de Processionària que quan li lleves la primera eruga, totes es queden sense saber per on tirar. Allà, dalt de la garriga, asseguts a unes roques, hem aprofitat per berenar.
A la dreta teníem la Serra de la Tea i noltros ara caminàvem costa avall seguint unes enormes fites que es veien de ben lluny.
Altra vegada apareix davant noltros l’illa de Sa Dragonera amb tot el seu esplendor.
L'inútil far de Na Popia es pot albirar perfectament així com els altres dos, el far de Llebeig i el de Tramuntana. S'illot de Pantaleu el tenim just en mig del freu.
Ara agafam una sendera ben marcada que ens porta a un ample camí fins que arribam a un punt que els GPS ens indiquen que hem de deixar per trescar per la garriga... i cap allà anam tots.
A dalt d’aquell monticle hi ha una petita caseta abandonada que servia per protegir un transformador. Les vistes són molt bones cap tot el voltant de Sant Elm i l’illa. Davallam pel mateix lloc i quan arribam de nou al camí aprofitam per seure davall uns pins per dinar i parlar de les nostres coses. Han passat per davant noltros una parella d’estrangers que portàvem un nadó penjat a l’esquena del pare tapat amb un pedaçet per protegir-ho del Sol. Aquests estrangers…
Continuam, ara davallant, per l'ample camí que serpentejava entre aquell bosc de pins, garrovers i alzines fins que s’ha convertit altra vegada en una estreta sendera que transcorria entre els matolls per la falda de la muntanya, amb trossos un poc perillosos perquè vorejaven un gran desnivell.
Les vistes ara cap avall i cap enrere mirant la vall per on havíem passat a primera hora, donàvem vertigen.
Al fons, ja enfora, es veia el mar i Sa Dragonera que pareixia acomiadar-se de noltros.
Hem Sortit devora una casa a on es troba una torre elèctrica i hem continuat davallant, ara per un camí asfaltat bastant empinat pel barri de Son Tió fins que hem sortit a la carretera de Sant Elm, quasi al costat de l'aparcament del cementeri a on teníem els cotxes.
Un cafetet per alguns i uns gintònics per uns altres a un cafè de S’Arracó han servit per recuperar forces, xerrar una bona estona per mirar d’arreglar el món i acomiadar-nos fins a la propera sortida.
Adéu i fins un altra.
L'inútil far de Na Popia es pot albirar perfectament així com els altres dos, el far de Llebeig i el de Tramuntana. S'illot de Pantaleu el tenim just en mig del freu.
 |
A dalt d’aquell monticle hi ha una petita caseta abandonada que servia per protegir un transformador. Les vistes són molt bones cap tot el voltant de Sant Elm i l’illa. Davallam pel mateix lloc i quan arribam de nou al camí aprofitam per seure davall uns pins per dinar i parlar de les nostres coses. Han passat per davant noltros una parella d’estrangers que portàvem un nadó penjat a l’esquena del pare tapat amb un pedaçet per protegir-ho del Sol. Aquests estrangers…
Continuam, ara davallant, per l'ample camí que serpentejava entre aquell bosc de pins, garrovers i alzines fins que s’ha convertit altra vegada en una estreta sendera que transcorria entre els matolls per la falda de la muntanya, amb trossos un poc perillosos perquè vorejaven un gran desnivell.
Les vistes ara cap avall i cap enrere mirant la vall per on havíem passat a primera hora, donàvem vertigen.
Al fons, ja enfora, es veia el mar i Sa Dragonera que pareixia acomiadar-se de noltros.
Hem Sortit devora una casa a on es troba una torre elèctrica i hem continuat davallant, ara per un camí asfaltat bastant empinat pel barri de Son Tió fins que hem sortit a la carretera de Sant Elm, quasi al costat de l'aparcament del cementeri a on teníem els cotxes.
Un cafetet per alguns i uns gintònics per uns altres a un cafè de S’Arracó han servit per recuperar forces, xerrar una bona estona per mirar d’arreglar el món i acomiadar-nos fins a la propera sortida.
Adéu i fins un altra.
(Fotografíes: Miquel Barceló, "Trigo" i meves).
No hay comentarios:
Publicar un comentario