miércoles, 5 de noviembre de 2014

PUIG DE SANT NOFRE-SINEU.




Aquesta és una excursió fàcil, (11,82 Quilòmetres) de molt de caminar i poc pujar i davallar.

Avui el lloc habitual de concentració a estat al poble de Sant Joan, just davant de Ca'n Tronca a on s'atura el bus. I és que avui uns han vingut en cotxe i altres s’han estimat més venir en tren fins a Inca, fer el transbord habitual a què estem condemnats els mallorquins per poder arribar a Sineu i agafar el bus fins a Sant Joan… Cadascú és cadascú.

   
Torre de l'aigua: Sant Joan
Arreplegats tots davant l’església, hem començat a caminar cap als afores del poble per agafar el camí de Sa Bastida que porta a la possessió d’aquest nom. És un bon camí asfaltat on no passa ningú i fa que la marxa sigui plaent i més amb el dia assolellat que tenim avui.
Seguíem a un company que havia fet aquesta mateixa excursió no fa gaire temps amb la seva dona i que a més portava un retall del “Diari de Mallorca” que explicava l'itinerari. Hem passat per una cruïlla de camins i continuat recte seguint al guia que ens deia, ben confiat, per aquí!.

 
Enfilam aquell camí asfaltat i desert contemplant els immensos camps sembrats de cols borratxones fins que el guia se n’ha adonat que anàvem equivocats.

Uep!, aturada de l'equip, consulta de la ruta amb mapes, gps, diari i… cap enrere altra vegada fins a la cruïlla que havíem deixat fa més de mix quilòmetre. El guia ens ha dit que volia que contempléssim l’espectacle d’aquells camps de cols…

Eren les 11, hora de berenar, i com per aquella carretereta no passava ningú, ens hem assegut a la vorera a l’ombra d'uns garrovers per menjar un poquet de fruita, tenint en compte que avui hem reservat taula a les dues a un restaurant de Sineu a la vora l’església i tothom es reservava pel dinar.

Tenim un company que li diem “Speedy Gonzales” perquè sempre ens estopeja per partir tot d'una. Quan ell ha acabat el seu berenar s’ha aixecat i ens ha dit: anem?, i tots en plegat, anem, anem, venja anem! Caminada cap enrere fins a la famosa cruïlla de camins... era el de l’esquerra que havíem d’agafar i no continuar recte, cullons!.


Una vegada endevinada la ruta hem arribat a un altre encreuament de camins i aquesta vegada hem encertat seguint la ruta que portàvem. És un camí que el Govern va habilitar per pujar al puig sense passar per davant de la possessió de Sa Bastida, arribant a un acord amb els propietaris que varen cedir l'esmentat pas i el domini de l’ermita de Sant Nofre, amb la condició que es procedís a la seva restauració. Aquest acord es va firmar l’any 2013 i encara l’ermita continua en ruïnes…

El camí desviat de Sa Bastida és maco, ample i va vorejant la possessió desembocant al Pla de Sineu entre els camps de conreus.

El Puig de Sant Nofre queda a la dreta, encara bastant enfora, i ara es tracta de continuar cap al Puig fins a trobar la pujada que està senyalitzada amb una fletxa blava pintada a una roca que t'indica el camí que has d'agafar per pujar a la muntanya.


Aquí dos companys, entre els quals estava el guia, ens han dit que es quedaven allà esperant-nos. Els altres hem començat la pujada passant una barrera de ferro seguint la sendera, que està molt ben definida i que començava a pujar amb un rost punyeter.

El Puig de Sant Nofre té uns 220 metres d’altitud i per tant no podia estar molt enfora el cim, però cada vegada la pujada es fa més pesada fins al punt que dos companys més s’han quedat a la meitat esperant-nos ben asseguts. 


Encara que el caminet cada vegada agafa un rost més fotut, a mesura que vas arribant al cim està ben marcat per fites i per unes estaques pintades de vermell que fan impossible que et perdis per aquest bosquet d’alzines, pins i garrovers.
Hem arribat al cim, on hi ha un vèrtex geodèsic i que domina tot el pla amb unes vistes extraordinàries. Una Passada.

Les ruïnes de l’ermita de Sant Nofre es troben a uns 50 metres del vèrtex.


Es tracta del que era la capella, un vell aljub i les restes de la casa dels ermitans. 

 Aquesta Ermita data del segle XV i encara es pot observar el tancat de pedra del que devia ser l’hort. 



Veurem si qualque dia es porta a terme l’acord a què varen arribar els propietaris i Patrimoni per procedir a la seva restauració.

Unes quantes fotografies i per avall tot d'una perquè el Degà, com a màxim responsable del grup, passava pena dels companys que s’havien quedat més avall descansant i a més, havíem d’arribar a punt al Restaurant!.


La davallada del Puig és molt fàcil seguint la sendera i en no més de 20 minuts estaven a baix amb els companys que ens esperaven menys dos que havien partit cap a Sineu per organitzar el tiberi.


Sineu des de el Puig amb zoom.
Al fons, bastant lluny, es podia veure el campanar de l’església de Sant Marc. 


Eren les 13 hores i calcularem que teníem una hora aproximadament de caminada per travessar tot el pla i arribar a Sineu que s’albirava molt lluny. No ens vàrem equivocar, perquè a les 14 hores arribarem.

Aquesta caminada pels camps llaurats a on es poden observar pous i cases antiquíssimes dels pagesos és molt agradable i interessant, encara que pels qui tenen els genolls fotuts caminar tanta d’estona per asfalt resulta un poquet pesat.



S'Abeurador: Sineu
Unes canyes ben fresquetes de cervesa i el menú a base de variats, peus de porc, llom a la planxa i altres coses, van ser el colofó perfecte a un dia d’excursió ben interessant.

Fins a la propera!

(Fotografíes: Miquel Barceló, "Trigo", Xim Fuster i meves)

No hay comentarios:

Publicar un comentario