RAIXETA.

Aprofitant una visita a Raixa ara que es gratuïta, anàrem fins a Raixeta per caminar un poc i acabar de passar el dia.

Deixarem els cotxes a l’aparcament de Raixa i començarem pel camí que hi ha a l’esquerra.

Un camí perfecte que transcorre entre tanques d’ametllers al costat del puig de sa Falconera i del puig Pla, on el sol pegava de bon de veres. 

Feia calor i en un no res, després de gairebé uns 2,5 quilòmetres de passeig, arribarem a les cases de Raixeta.

 

Aquesta possessió, ara en roïnes, està situada entre Raixa, Biniatzar, el comellar de Na Morta i el Puig de la Gubia. 

En aquestes cases estigué Francesc Colom i la seva dona en 1956, abans de traslladar-se a Raixa com a posaders.

Les cases amb la seva clastra i cisterna on un enorme lledoner  esqueixat  ha quedat tombat just enmig, es troben en completa roïna. 

A la dreta, on estaven les dependències del senyors, sobre la porta hi ha l’escut d’armes de la família Despuig. 

Tot està mix esbucat i convé no entrar per les dependències pel risc que hi ha de que acabi tot de caure. 

No obstant això, noltros visitarem amb molta cura, la nau de l’antiga tafona, on hi ha una inscripció amb la data de 1770 i on es troben encara les enormes pedres que servien per fer oli.

Les altres dependències eren els graners, la cuina, magatzems i les cases del amos. 

Al costat del pati o clastra hi ha el que devia ser un safareig que devia recollir l’aigua que davalla de la font de Pastoritx. 

En una de las parets encara es pot veure un rellotge de Sol.

A l’exterior, més elevada, es troba una antiga era.

Dinarem a la clastra pensant el que degué ser en l’antiguitat la vida en aquest lloc, una activitat sense dubtes, de molta de feina sobre tot treballant l’oliva.

Ens va sorprendre la gran quantitat de voltors que volaven pels penyals, fins a 7 o 8 en contarem, senyal que aquesta espècie ha trobat l’estabilitat necessària per reproduir-se per aquests indrets a on conviuen també moltes cabres salvatges.

Allà asseguts pensarem que estaria bé fer un hotelet rural en aquest lloc rehabilitant les cases tal qual estan distribuïdes abans que fotin totes per avall: Al safareig, una piscineta; a la nau de la tafona el menjador, a l’habitació contigua la cuina, totes les habitacions amb vistes a la muntanya, a un soterrani que hi ha, el gimnàs, amb sauna, jacuzzi... que vols més!. 

Rutes fantàstiques per fer excursions per aquest indret i un camí en molt bon estat que et porta fins aquí des de la carretera de Sóller. Ala idò acordarem jugar tots a “l’euromillón” (la Primitiva creiem que no bastarà)  per comprar aquest lloc a qui sigui el seu propietari i fer un hotelet rural. I que no es guapo això!.

Acabarem la broma amb un bell poema de Pere Amengual sobre Raixeta que va fer al 2011. Diu així:

R A I X E T A

Muntanya amunt caminen
per viaranys de paret seca
i tanques d’ametllers vestides de blanc,
muntanya amunt
caminen els caminants.

El cor encongit, s’esglaien
davant el brancam
que l’hivern ha despullat
dels vells lledoners,
de soca alta i poderosa
arrelada al roquissar,
com gegants de rondalla
guarden la casa abandonada
la porta tancada
s’endugué el vent la teulada
ja no raja oli la tafona destrossada.

Muntanya avall caminen
per viaranys de paret seca
i tanques d’ametllers de blanc vestides,
muntanya avall
caminen els caminants.

S’obre el cel
esclata la nuvolada
sota una pluja d’esperança
el cor alegre
caminen els caminants.

Una excursió-passeig de 5,870 quilòmetres molt maca. Fins la propera!.

(Fotografies: Miquel Barceló, "Trigo" i meves)