miércoles, 2 de abril de 2014

EL CA DE JUDES.



Un dels nostres fotògrafs ens va remetre la fotografia que presideix aquest post, del Portal del Mirador de la Seu on al seu timpà es representa l’Últim Sopar. Ja ho teníem vist però ell es va fixar en un ca, es un ca?. Doncs sí, efectivament allí està representat un ca amb la boca oberta.

Hem passat el tema als comissionats de cultura del nostre grup d’esplai i resulta que es tracta del “ca de Judes”. Es veu que en algunes iconografies de les mes antigues del Sant  Sopar,  és representa a Judes, el traïdor, al costat d’un ca que rosega un os, símbol de la seva possessió satànica i es que en l’antiguitat el ca estava associat al món inferior i la mort, amb divinitats mortuòries coniformes com Anubis o Xolotl, o el guardià dels inferns Cerbero (ca de nombrosos caps que vigilava els inferns i cuidava que no entrés cap viu ni sortís cap mort).
 
 
 

Estudiant un poquet el Portal del Mirador que es troba situat a migjorn mirant al mar, antigament anomenat dels Apòstols, ha estat construït en estil gòtic per diferents escultors. La porta està partida per un mainell amb una imatge de la Mare de Déu amb l’Infant, que fou substituïda al portal el 1917 per una còpia de Guillem Galmés (l’obra original de Pere Morey es conserva encara al museu diocesà).
 
 
 

El timpà d’aquest portal es troba dedicat a l'Eucaristía representada per «l'últim sopar» realitzat per Jean de Valenciennes. La tradició conta que el tema va ser seleccionat pel gran nombre de jueus conversos que habitaven Palma. La idea era, sense exposar cap tema de l'Antic Testament, mostrar un tema cristià com la transformació del pa i el vi. Els apòstols sant Pere i sant Pau que són a tots dos costats del portal són obra de Guillem Sagrera. Té una gran ornamentació amb motius vegetals, geomètrics i animals fantàstics.

En la Memòria de la restauració de la portada del Mirador (CPA Catedral de Mallorca) es fa menció a TRES CANS que figuren esculpits, i encara que no parlen de la seva simbologia, sabem que en algunes civilitzacions ancestrals al ca se li associa al regne dels morts, com hem dit abans.

No obstant això, en la majoria de llenços representatius de l’Últim Sopar d’il·lustres pintors i gravadors dels anys 1500 a 1700, el ca no apareix i en canvi en alguns pocs si.

Es curiós, i mira per on, donada la antiguitat de la Seu, caldria pensar que totes les reproduccions de l’escena de l’Últim Sopar sense col·locar el ca de Judes amb el seu os, es podria considerar com una falta greu... donat el que representa.

No trobau?.



 
 





No hay comentarios:

Publicar un comentario