Un dels nostres fotògrafs ens va
remetre la fotografia que presideix aquest post, del Portal del Mirador de la
Seu on al seu timpà es representa l’Últim Sopar. Ja ho teníem vist però ell es
va fixar en un ca, es un ca?. Doncs sí, efectivament allí està representat un ca
amb la boca oberta.
Hem passat el tema als comissionats de
cultura del nostre grup d’esplai i resulta que es tracta del “ca de Judes”. Es
veu que en algunes iconografies de les mes antigues del Sant Sopar,
és representa a Judes, el traïdor, al costat d’un ca que rosega un os,
símbol de la seva possessió satànica i es que en l’antiguitat el ca estava
associat al món inferior i la mort, amb divinitats mortuòries coniformes com
Anubis o Xolotl, o el guardià dels inferns Cerbero (ca de nombrosos caps que
vigilava els inferns i cuidava que no entrés cap viu ni sortís cap mort).
Estudiant un poquet el Portal del
Mirador que es troba situat a migjorn mirant al mar, antigament anomenat dels
Apòstols, ha estat construït en estil gòtic per diferents escultors. La porta
està partida per un mainell amb una imatge de la Mare de Déu amb l’Infant, que
fou substituïda al portal el 1917 per una còpia de Guillem Galmés (l’obra
original de Pere Morey es conserva encara al museu diocesà).
El timpà d’aquest portal es
troba dedicat a l'Eucaristía representada per «l'últim sopar» realitzat per Jean de Valenciennes. La tradició conta que el tema va ser seleccionat
pel gran nombre de jueus conversos que habitaven Palma. La idea era, sense
exposar cap tema de l'Antic
Testament, mostrar un tema cristià com la
transformació del pa i el vi. Els apòstols sant Pere i sant Pau que són a tots
dos costats del portal són obra de Guillem
Sagrera. Té una gran ornamentació amb
motius vegetals, geomètrics i animals fantàstics.
En la Memòria
de la restauració de la portada del Mirador (CPA Catedral de Mallorca) es fa
menció a TRES CANS que figuren esculpits, i encara que no parlen de la seva
simbologia, sabem que en algunes civilitzacions ancestrals al ca se li associa
al regne dels morts, com hem dit abans.
No obstant això, en la majoria de llenços
representatius de l’Últim Sopar d’il·lustres pintors i gravadors dels anys 1500
a 1700, el ca no apareix i en canvi en alguns pocs si.
Es curiós, i mira per on, donada la
antiguitat de la Seu, caldria pensar que totes les reproduccions de l’escena de
l’Últim Sopar sense col·locar el ca de Judes amb el seu os, es podria
considerar com una falta greu... donat el que representa.
No trobau?.
No hay comentarios:
Publicar un comentario