Una excursió de senderisme de quasi 10
quilòmetres que parteix del Coll de Sa Gramola a la carretera de
Estellencs-Andratx (Km.106) fins a S’Arracó.
La nostra idea es fer l’excursió costa
per avall donat que alguns del grup ja no volen fer pujades fortes. Solució:
deixar un cotxe a S’Arracó i pujar amb dos vehicles més cap Estellencs fins l’àrea
recreativa del Coll de Sa Gramola a on hi ha un bon aparcament.
El dia està com emboirat el que ens ajudarà
a fer aquesta caminada sense Sol, cosa que es de agrair perque quasi no hi ha
vegetació per aquesta zona que et pugui donar ombra.
A la inhòspita natura del
paisatge hi ha que afeixir les conseqüències del incendi que va patir aquesta
zona fa un parell d’anys i que ha quedat plasmat amb l’espectacle dels arbres
que encara continuen en aquest lloc socarrats, contrastant amb alguns que varen
sobreviure al desastre i que conviden a lluitar sempre per la vida.
Es una excursió un poc fada, bona per
fer senderisme per caminar i caminar, sense vistes cap al mar, i que per tant arriba
a ser un poc avorrida perque te canses de veure sempre el mateix panorama.
Lo
millor: l’exercici que fas caminant. Res més.
Les bones vistes les tenim al lloc de
partida al Coll de Sa Gramola. Un poquet abans de noltros partia pel camí de
Ses Basses una parella d’estrangers cap amunt, ell amb crosses!…el que ens ha
deixat bocabadats.
Els primers quinze minuts son de
pujada fins arribar al comellar des Guixers, després ja comença la davallada
pel camí que es perd de vista serpentejant entre marges antiquíssims que encara
es poden observar per aquest indret per donar-se un conta de l’activitat que hi
havia en temps passats.
Recolzats a la vorera del camí que es
diu “Ses Rotes de S’Hereu” berenarem i després hem continuat tira, tira,
contemplant sempre el mateix paisatge.
Ens venia al cap la cançó dels Javaloyas
“Tot, tot ja es mort, tot ja es mooooort…” seguint la caminata que ens portarà
fins al poble de S’Arracó.
No hi ha doncs res a destacar.
Com hem dit, la arribada a S’Arracó,
el darrer terç de la caminada, es ben
diferent perque aquí no va arribar el foc i abunda la vegetació.
Dinarem davall un pinaret devora una
vella casona abandonada a on hi havia exposades un parell de botes que estaven
també ben mortes esclatades pel seu usuari…que a bon segur seria ben
interessant escoltar la seva historia si poguessin parlar.
Hem arribat al bar per prendre els
cafetets i gins tònics reconfortants, esperant als companys que s’han anat amb
un cotxe a cercar els que havien deixat a la carretera d’Estellencs.
A la fi, una excursió que amb aquest
itinerari encara no havíem fet mai, molt adequada pels qui els agrada caminar
per caminar mirant a terra.
I aturam de contar.
Ala, salut i força!.
(Fotografíes: Miquel Barceló, Vicenç Trias i meves)
No hay comentarios:
Publicar un comentario