SES CASES DE GALATZÓ- SA VINYA.

Avui es reincorporaven al grup dos companys després d'haver patit dos contratemps de salut. Els dos ja recuperats, gràcies a Déu, tornaven al grup amb un poquet de cura per veure com responien. Per això triarem una ruta fàcil i molt maca: De les Cases de Galatzó fins a Ses Vinyes. En total 9,214 quilòmetres que férem tira, tira, en 2 hores i 44 minuts de caminada efectiva.

No vàrem poder topar amb un dia millor: solejat, bona temperatura i gens de vent. Només faltaren dos companys dels dotze que som, un, que ja s'havia de reincorporar després d'una intervenció quirúrgica no va poder venir per ser el Dijous bo... i l'altre, un dels caps, que per mor d'una avaria al seu cotxe va agafar una emprenyadura de cal deu i ens va avisar que es quedava per ca seva caminant i donant voltes per esbravar-se. Que hi podíem fer!

Els altres agafarem el camí cap Ses Cases de Galatzó des d'Es Capdellà, i una vegada arribarem a la barrera (es pot obrir per passar) la passarem per deixar els cotxes a l'aparcament que hi ha passat el torrent.

Després de fer les proves pertinents als dos reincorporats (flexions de genolls i pressa del pols amb resultat positiu) partirem pel camí cap a ses cases. Tot d'una, a l'esquerra, hi ha un rètol que senyala cap a "Ses Vinyes" caminet que agafarem i tots plegats començarem l'excursió.

Xerra que et xerra, anàvem caminant seguint la nostra ruta pendents dels dos reincorporats que responien perfectament.

Passarem uns senyals que indicaven cap a Sa Caseta del Tramuntanal i S'Argolla que deixarem per la tornada si tot anava bé.

Des de aquest lloc, en 10 minuts arribarem a Sa Font de s'Obi, una font de mina ara seca que va deixar de brollar fa anys. La mirarem i després continuarem el nostre camí.

Hem de dir que hi ha un bon tram d'aquest camí que puja de bon de veres, però ho vàrem fer tots sense cap dificultat, gaudint d'aquell bosc de pins, garrovers i matolls que es trobava ple de bolets, alguns dels quals mengívols, però cap esclata-sang.

Després de la pujada, un banc ens va convidar a descansar i berenar en aquell lloc.

25 minuts més de pujadeta i arribarem a sa caseta d'es Roter, ara en roïnes.

Caseta d'es Roter

10 minuts més tard al mirador de Sa Vinya, on hi ha un altre banc per gaudir de les esplèndides vistes de la Serra: Sa Mola de S'Esclop, el Puig de Galatzó, Puig d'es Caragol, Na Bauçana, etc.etc. 

Contemplant allò, no hi ha cap dubte que la Serra de Tramuntana ens convidava a anar-hi altre dia a passejar pels seus camins únics... hi anirem, està clar que hi anirem.

Allà vàrem estar una bona estona fins que, pujant un poquet més, arribarem al final de la finca pública on hi ha una barraca de carboner i uns bancs de fusta per menjar o descansar.

Barraca de carboner

Mentre gaudíem asseguts d'aquell indret, tres companys seguiren pujant un poquet més a l'aventura per explorar la zona.

Era prest. Havíem recorregut uns tres quilòmetres i havíem pujat uns 400 metres d'altura.

Quan davallaren els nostres companys, decidirem tornar per dinar a les Cases de Galatzó, i quan passéssim pel camí que porta cap a la Caseta d'es Tramuntanal i S'Argolla ja decidiríem el que fem.

Dit i fet començarem la davallada, ara amb més cura per alguns, però la veritat és que el passeig per la natura d'aquest indret és una passada.

Forn de pa

Quan arribem al camí de S'Argolla el grup es va dividir en dos: uns que volien caminar els 15 minuts de distància que posava el rètol, i els altres continuarien cap a les cases esperant-los per dinar.

S'Argolla

Als bancs que hi ha devora la possessió dinarem tots plegats de pa amb butxaca, mentre varem veure com la colla d'al·lots i al·lotes vestits de verd encarregats de conservar la finca, varen venir a agafar els seus tapins perquè ja havien acabat la seva jornada.

Caseta des Tramuntanal

Un de noltros va fer el comentari de que convindria s'habilités com a refugi una part de les cases a on hi pogués haver un baret per poder dinar o prendre un cafetet i a tothom li va semblar bé... A veure si qualque dia ho veurem.

Un bon dia de fàcil caminada per la natura ben cuidada de Ses Cases de Galatzó, sense cap novetat de salut. Era el que avui preteníem.

Fins a sempre!

                                    (Fotografies: Miquel Barceló, Vicenç Trias i meves)