SA COMA DELS CAIRATS - CAMÍ DE S'ARXIDUC I SES FONTANELLES.

Amb un dia esplèndid hem partit 8 membres ratapinyades cap a Valldemossa per fer l’excursió de Sa Moleta de Pastoritx. El que passa és que una vegada al lloc de partida, hem canviat d’opinió i decidim fer el camí de L’Arxiduc per la finca de Son Moragues i més concretament pel camí dels Cairats per tornar davallar després pel camí de ses Fontanelles.

 
És una excursió molt maca de 10,400 quilòmetres, més o menys desmanegada el primer tram del camí per Sa Coma dels Cairats, per les fortes rampes de quasi un 50% que hi ha a alguns trams fins a arribar al Refugi de Son Moragues. Després és un plaer.

Abans d’arribar a Valldemossa hem girat a la dreta per ficar-nos a la urbanització de L’Arxiduc amb la finalitat de deixar els cotxes just al punt on comença el camí cap a la finca de Son Moragues. Allà mateix ens han sorprès (bé, ja no ens sorpren res del nostre grup) dos companys tirats a terra fent exercicis d’estiraments i és que un tenia mal d’esquena i l’altre li ha donat el remei. S'ha de dir que aquests exercicis li han donat un bon resultat perquè ha aguantat tota la cursa sense problemes.

Hem començat a caminar i el primer tram transcorre per un camí molt maco. Hem passat per un portell que hi havia devora una barrera de ferro i començam la caminada amb un soleiet fantàstic. Un dia ideal per anar d’excursió.

Després de caminar uns deu minuts, hem travessat el torrent per agafar el camí que puja pel bosc dels Cairats a la finca pública de Son Moragues (aquesta finca el 1979 va passar a titularitat pública a mans de l’ ICONA que la va cedir a 1984 al Govern), un bosc molt interessant per contemplar la cultura dels nostres avantpassats on es troben sitges de carboner, aljubs, abeuradors, forns de calç, barraques, forns de llenya i cases de neu.

Just passam la barrera de Son Moragues pels escalons de pedra que hi ha a la dreta  i el clima ha variat per complet. 

El bosc d’alzines dels Cairats és ombrívol i el camí de carro que el travessa és molt humit. Feia inclús fresqueta.

Abeurador

La pujada per aquest camí és de forta pendent com hem dit, però mentre vas caminant pots anar contemplant tota l’arquitectura de pedra en sec que fa pensar en la productiva activitat que hi havia fa un grapat d’anys en aquell indret.

En una hora i mitja de caminada hem arribat a Sa Font dels Polls, una font de mina d’on brolla un filet d’aigua i hi han uns bancs de fusta per descansar i berenar.

  I com que estan allà aposta, doncs hem aprofitat per berenar.

 Però la humitat ens ha fet tornar a partir tot d'una a la recerca del Sol que havíem deixat allà baix. 

Ara les rampes encara s’han fet més fotudes fins que arribam al Refugi de Son Moragues que roman tancat (una antiga porxada dels nevaters habilitada ara com a refugi).

La Casa de Neu es troba un parell de metres més amunt en un estat de conservació acceptable, més que res per adonar-te de la gran quantitat de neu premsada que hi cabia. La neu era molt apreciada en l’antiguitat per conservar els aliments, pels hospitals i per fer gelat.

Un poquet més amunt... i el Sol ens ha tornat a acompanyar, un soleiet que ja no ens ha tornat a deixar fins al final de l’excursió.

Ens trobam ara al camí de l’Arxiduc caminant per la carena. A la dreta la Moleta de Pastoritx, que la deixam per un altre dia, i un poquet més enfora el Teix.

Camí de l'Arxiduc

 

 

 

 

Les vistes des d'aquest lloc cap al Port de Sóller, Muleta, Sa Foradada, Son Marroig... són extraordinàries. A l’altre costat es pot veure perfectament fins a la badia de Palma.

Hem caminat fins a trobar els rètols de la fotografia i en aquest punt hem deixat el camí de L’Arxiduc i agafam el de Ses Fontanelles que ens portaria fins al pla d'es Pouet per davallar a Valldemossa.

La caminada ara és molt agradable per un bosquet d’alzines no gaire tapit que deixa passar el Sol. En quaranta-cinc minuts arribam al mirador de Ses Basses i com que no hi havia ningú, l’hem fet nostre per dinar allà mateix. No és sempre que pots dinar a un balcó tan bell com aquest al soleiet de febrer. Dinam de pa en butxaca i d’ensaïmades de tallades que un company ha portat creient que avui era el Dijous Llarder. No li hem dit que era el proper per por que es refés i cada un s'ha fotut mitja ensaïmada.

Gaudint d’aquell moment han comparegut els clàssics alemanys que no han volgut dinar amb noltros. Ells s’ho han perdut.

Amb molta peresa hem hagut de continuar la marxa, ara de davallada per un camí molt ben definit. Les vistes cap a Valldemossa son extraordinàries.

Vorejant una marjada arribam al pla del Pouet a on ens hem replegat per esperar que vingués el Degà que, com sempre, davalla al seu ritme.

Sabeu com es diu aquest pedrolot: Quer

Ara ens espera la fotuda davallada fins a Valldemossa per un camí ple de pedres que fa patir de bon de veres els genolls fotuts, un camí que no s’acaba mai però que dura fins que s’acaba. 

Hem vist (qualcuns, els que no miren sempre a terra) Sa Font de l’Abeurada, font de mina situada en una zona de carboners.

Una vegada a la carretera hem d'anar a cercar els cotxes que havíem deixat abans d’entrar al poble. Mentre dos se n’han anat a cercar-los, els altres els hem esperat a Ca'n Molines, el nostre lloc habitual sempre que anam a Valldemossa a on ens fotem les coques de patata amb xocolata o granissat d’ametla (quan hi ha, avui no hi havia) i esperar als altres.

Una bona excursió de 6,32 hores (3,18 de caminada efectiva) bona i fàcil, llevat la pujada de Sa Coma dels Cairats pel fort pendent.

Fins a la propera!