SENDERISME PER SINEU.

Avui, dijous 19 de gener, em volgut fer una excursió per el Pla. I com un de noltros es un "sineuer" confessat , doncs em anat a caminar per els voltants de Sineu per llavors dinar de plats mallorquins en un dels bons restaurants que hi ha a la vila.

Em quedat a l'estació intermodal per agafar el tren que ens portaria fins a Sineu. Ha estat una gaudida anar-hi amb el tren elèctric que va i bé no més fins a Inca. Està en proves, ens ha dit la revisora. Aquest tram del tren elèctric ja ha estat inaugurat dues vegades. Una pel Govern d'en Antich i altra vegada per el de Bauçà. Ens recordem quan a la segona inauguració una periodista que portava un micròfon amb el anagrama TM, se va dirigir al President Bauçà demanant-li per que se tornava a inaugurar i per quant tenia previst el Govern ampliar la línea elèctrica fins a Manacor. En Bauçà li va contestar: "no tengo constància de que estuviese ya inaugurado", agregant "en cuanto a la ampliación de la línea eléctrica pronto se llevarà a cabo y será usted invitada al acto". La periodista tota estorada li va contestar: "Jo som de la Televisió de Mallorca" ¿? ...

Esperem que l'ampliació de la línia es dugui a terme, per que hi ha molta diferència anar amb el tren elèctric que amb el de gasoil. L'únic que falla en el nou es la megafonia. Quan arribes a Inca se suposa que te volen avisar que ja em arribat, però no s'entén rés de rés, a més amb un soroll ensordidor que t'has de posar les mans a les orelles per no tornar-te sort. Està en proves, paciència!.

A Inca fem el transbord al tren antic i arribem a Sineu en no res. No més davallar ens em ficat al "Centre D'Art de S’Estació". Lo primer que crida l'atenció son unes inscripcions que hi ha en aleman, als escalons que pugen als pisos de d'alt. L'hem visitat. Està bé. Després ens em dirigit cap a la plaça del poble per comanar el dinar. Els companys comentaven que hi ha molta diferencia venir a Sineu un dia fener com avui, que els dimecres amb el mercat...

Em passat davant l'estàtua d'en Francisco Alomar, aquell ciclista sineuer que va morir el 9 d'agost de 1955 caiguent a una cuneta quan entrenava a Orense.
N'Alomar tenía un palmarés envejable. Havia conseguit la medalla de bronc als campionats d'Espanya en ruta als anys 1953 i 1954, el premi de muntanya, el Trofeu Más Ferrer...La seva mort va conmocionar al poble de Sineu i al mon del ciclisme per la gran trajectòria que duia i el seu poble li va dedicar aquesta estàtua.

Passant per l'Esglèsia varem veure el lleó de San Marc, que conmemora el tercer centenari del patronatge de Sant Marc de la Vila de Sineu. El lleó alat, símbol de l'evangelista, aguanta l'escut de Sineu. Aquesta estàtua va ser construida en 1945 per l'escultor Joan Maimó Vadell i realitzada en els taller de C'an Segui amb el coure fus que procedia de l'hotel Formentor.

Després, al passar per davora el campanar de l'Esglèsia, ens va venir a la memòria la rondalla de Mn.Alcover sobre el perquè el campanar de Sineu està decantat un poquet de l'Esglèsia. Conta la rondalla: "Diuen que va esser que es santjoaners un temps no tenien campanar, i varen resoldre dur se'n es de Sineu un dia que vessen es sineuers descuidats. Hi anaren un dimecres que tots el sineuers eren en es mercat, i aquets, males quimeres poques! que les volguessin prendre es campanar. Els santjoaners anaven tots amb una partida de cerros embolicats per sa cinta, fent cordellina; i ben feta que la feien, perquè fos ben forta, que tot s'era mester. Sobretot, el fermaren ben fermat es campanar amb aquelles cordes, i ja foren partits de cul enrere cap a Sant Joan fent corda, fent corda... Què me'n direu?.

Ells com no tingueren pus cerros diuen: -Ara és s'hora!. Se posen peu envant peu enrere i a la una, a les dues, a les tres, sus!... peguen tirada tots amb tota sa força, i tanmateix decantaren es campanar una passa o dues de l'Esglèsia; però ses cordes se romperen, i pataplum! tots es santjoaners de folondres de cul, uns d'amunt ets altres, i cames a l'aire. Amb tal estalò se'n temeren es sineuers i es santjoaners hagueren de donar a ses cames per por se sa por. De sa culada que pegaren, varen deixar ses anques senyades a sa terra, i encara són coneixidores. Encara les hi veureu si aneu ans es mateix punt, allà on es diu es Cocons, devora es camí que va de Sant Joan, a uns deu minuts de Sineu". Ja ho val!.

I encara varem passar per davant de la porteta de d’avall Santa Bàrbara, on es troba el "Pern del món", llegenda relacionada amb Sineu com a centre de Mallorca i Mallorca com a centre del món. Diu la llegenda que cada 31 de desembre, el rector, el batle i s'escolà davallen a engreixar es pern des món, situat davall es campanar, perquè es món no es turi de rodar... Idò!.

Caminant per la plaça varem veure la polèmica escultura del Rei Jaume II. La veritat es que la cara del Rei es horrorosa. Mira que era lleig l'home. O li va sortir un nyarro a l'escultor o si en veritat era així en Jaume II,devia fer por trobar-se amb ell de front. Allí està badocant, mirant... no sabem a von mira.

I després de veure aquets tresors que conté la "capital" Sineu, varen demanar a uns vellets que estaven allà, a la plaça, per a on haviem de anar per agafar el camí de "Son Creixell". Un d'ells, que fumava un puret de aquets que fan pesta i el se passava de banda a banda de la boca mentre tirava un fumeral que ens feia apartar-nos cap enrere, després de pensar-ho un poc, ens va dir per on haviem de anar :"Aneu per aquest carrer on trobareu la benzinera, continueu després per altra camí a la dreta que vos dura a Sa Comuna i per allí devora trobareu la via des tren i heu d'anar alerta que no es lo mateix tenir el cul dins al tren que el tren dins al cul, eh...!. El sentit de l'humor que tenía aquell homonet ens va fer riure a tots.

Li varen fer cas, i ens vam posar a caminar per aquells caminets que hi ha a peu pla per tota aquella zona. Hi ha un itinerari de camins que transcorren per les parceles, ideal per fer senderisme, Nordik Walking o bicicleta. Altre día tornarem am la bicicleta, per que ens va agradar molt aquesta cursa. Es un passeig llarg i molt agradable, de 3,20 hores de caminada efectiva i 7,340 quilòmetres el que varem fer, que se poden convertir en molts més o molt meyns, depen de les ganes que tengui un de caminar.

Com anavem tots en grup replegats camina que te camina, anaven discutint sobre temes que anaven sortint, com la creació de l'univers (que no va haver-hi consens); com s'han de fregir els ous (aquí sí que tots varem estar d'acord); com se feien els "nius d'ous amb una magraneta" (recepta molt curiosa) i com es feien es ous escalfats amb paper "film" de cuina. Tant varem parlar d'ous, que un de noltros al restaurant va demanar ous frits per dinar!.

I bé. Ha estat una bona excursió de senderisme per caminar pla, que era lo que avui cercàvem, i que ens ha servit a alguns per practicar el Nordic Walking i arribar al restaurant tots morts de fam. El frit, els peus de porc, els variats i el llom a la planxa que varem demanar, ens va llevar tot el cansament.

El que vulgui menjar mallorquí bé y bó, ha de venir a Sineu. Que no càpiga cap dubte!.

Fins la propera!.Adéu siau.

                                                          Fotos d'en Miquel Barceló, Trigo i meves

El nostre itinerari

Camins pefectes per caminar

Per anar en bicicleta...

Per practicar Nordic Walking...

Per fer footing...

Per pasetjar...

Per contemplar la nàtura...

Per respirar aire pur...

                                                                       Pont de Corbera

                           Els primers ametlers en flor (alerta! que flor de gener no omple es paner)

                                      Una bona amiga, Cata Los Huertos, ens diu que aquesta
                                                   maravella es una  Orquídia de Camp!

                                                       Magnífic exemplar de gall autòcton

                                                                   Pou subterrani

                                                     Punt que senyala cap a Costix