Me’n recordo que sobre els anys 60 ens portaven a casa una capelleta de la
Mare de Déu, concretament sempre era “La Milagrosa”, que circulava de casa en
casa per tot el veïnat parroquial.
Hem llegit que aquesta costum religiosa va ser instaurada pel Papa León XII
a principis del segle XX, amb el objecte de traslladar als cristians la devoció
a la Mare de Déu.
Les capelletes eren de fusta i contenien una imatge de la Verge dins una
vitrina de vidre. La caixa es plegava i se tancava amb un ganxet per facilitar
el seu transport agafada per un ansa.
Circulava de casa en casa. Cada veïnat la tenia un dia a ca seva i se col·locava en un lloc preferent amb una lluminària o espelma que romania encesa durant
tota l’estància. Al dia següent, la mare me la feina traslladar al veïnat del
costat i la capelleta, així sucessivament, anava de casa en casa fins que
tornava a la parròquia.
No cal dir que mentre “La Milagrosa” presidia nostra casa, se respirava una
atmosfera de recolliment i devoció que no hi havia els altres dies. Veia a ma
mare resar-la i me deia que jo procurara portar-me correctament mentre estigués a casa: fora
desobeir, fora contestar malament i senyar-me quan pesava per davant ella.
Aquesta costum cristiana es va perdre i solament queden les capelletes
dipositades en algun lloc... reposant per la seva atrajeada vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario