MARINA DE VALLDEMOSSA

Una excursió fàcil, de 9,020 quilòmetres, amb unes vistes extraordinàries.

A la fi podem sortir cap a la Marina de Valldemossa, hem hagut de cancel·lar la passejada dues vegades per mor del mal temps i aquesta ja és la tercera, esperam que sigui la vençuda.

Tenim bona sort, fa un dia clar i assolellat, ni fred ni calor, visibilitat perfecta i ganes caminar, au idò! Pa en taleca, motxilla a l’esquena i bastons a la mà... partim.

Val la pena fer cotxades, ja que hi ha dificultats per a estacionar. Quina carretera la que baixa al port de Valldemossa, s’ha d’anar molt en compte, ja que hi ha llocs tan estrets que dos cotxes gairebé no es poden creuar. 

Després d’uns cinc quilòmetres de carreterona i un cop col·locats els cotxes sense fer nosa, començam la caminada pel camí de La Marina.

Des del primer moment tenim unes vistes de la costa valldemossina espectaculars.

Com hem dit, el dia acompanya, en poc temps arribam a una barrera de ferro tancada que es pot passar pel costat.

Forns de calç

El camí és fàcil i no te pèrdua, ens aturam constantment per fer fotos, hem de guardar la bellesa d’aquest dia.

El camí té poc desnivell fins que arribam a l’alçada del caló de  sa Font Figuera, una petita platja de còdols amb alguns escars, no hi hem baixat, seguim la sendera.

.

Arribam ara al mirador de Sa Rassa, on també ens hi aturam una estona.

Avui és un dia per gaudir de la companyia, l’ambient i la natura.

Un poc més endavant ja veiem les cases de s’Estaca, ens hem desviat per la part alta seguint sempre paral·lels a la costa fins que albiram Sa Foradada.

Estam més o menys al mateix nivell de l’ermita de La Trinitat, Son Galceran i Ca Madò Pilla que ens queden a la part alta.

A la tornada, no baixam al Caló de s’Estaca però sí que hem anat cap a les cases a veure si hi podem passar.

Hem enviat dos missatgers a demanar permís de pas i els hi han donat, el problema ha estat en passar la resta de companys, ja que a l’home (suposam que l’encarregat) no l’hi ha fet gràcia que fóssim nou, ha trobat que érem massa i s’ha enfadat un poc, tampoc l’hi ha agradat que féssim fotos, en fi, dues feines!

Superat l’obstacle, seguim, ara ja mirarem de trobar un bon lloc per dinar i després anirem desfent el mateix camí per on hem vingut.

Acabam la jornada a Valldemossa gaudint d’un granissat d’ametlla i una coca de patata, com marquen els cànons, i comentant la jornada.

Una passejada còmoda i d’una bellesa inigualable que aconsellem fer-la amb bon temps. Val la pena.

(Crònica: "Embat". Fotografíes: Miquel Barceló i Vicenç Trias).