POEMES D'UN OBRER (I)

S’ASE DE SON CORCÓ

A Son Corcó hi ha un racó

amb cadires foradades

per que hi seguin ses senyores

adressades al forat.

Pensau que no hi ha més goig

que un forat ben tapat

per s’ase des senyor,

que té allò que minva i creix

i tapa forats quan l’amo ho diu.

Però no sigueu malpensat

per postures coincidents

no fos cosa que el cel us castigues

a s’entrefoc de ses dones,

on els homes s’hi perden

quan fa calor d’estiu.

Per que allò que tenen homes i ases

no s’estira sempre igual,

i si de gruix em de parlar,

val més deixar-ho anar.

Així que no us na rigueu dels ases amb pardal,

que quan el davantal ens posam,

tapam allò petit

que els ases saben fer créixer

i nosaltres mostrar-ho com un confit.

AL.LOTA ESTIMADA

Passen anys

passa el vent,

passen ocells

cantaires I cridaners,

com onades d’escuma blanca

que batetjan nostra terra,

i els vells miren

i troben a faltar,

força de jove que minva

i temps que passa de bades.

No hi ha mur però que aturi

la teva veu estimada,

ni tans sols un record de jovent

que els núvols han xuclat.

He encès una llàntia,

una nit de records,

i no trobo el que cerc,

per que ma vida no em deixa

sortir de la nit.

Tan em dona

per que llum de Sol puc veure

que reflexa el teu somriure,

i això vida meva

és com la gebre que la terra rega

per que broti una flor

que amb el cor et donaré.

                   

         

 (Miquel Sineu)