PLA DE CÚBER-FONT DE SA PARRA.

Seguint amb les nostres clàssiques eixides hebdomadàries tant pel pla com per la muntanya, avui n'explicarem una ben tradicional.

Avui en mancaven dos del grup, un per motius de solaç esbargiment al mar Carib i altre per raons d'enderrocament previ a obres de millora domestica.

Hem partit un poc més prest donada la distància més allunyada del nostre punt de partida: l'esplanada habilitada per estacionament de cotxes davant la tanca d'accés al Pla de Cúber, abans d'arribar a l'àrea d'esbarjo de la Font d'es Noguer.

Les darreres pluges a l'illa han deixat els embassaments que desborden i que res té a veure amb la nostra excursió del 2012 que passem per Cúber per pujar al Cornador, com es pot comprovar en aquesta peli.

Malgrat el sol i el dia clar, feia fresca en encetar el camí, ben abrigats comencem la ruta en direcció a la presa.

L'embassament ben ple deixava sortir l'aigua sobrant per sobre, feia temps que no el veiem així, com hem dit. Anem seguint la ribera sud per camí planer sense dificultat fins que trobem la ruta del GR 221 que va pujant paral·lel al torrent de Binimorat tot endinsant-nos al bosc.

Prop de les cases de Binimorat hem fet la primera estació per berenar i descansar un poc i reprendre la ruta cap al coll de l'Ofre.

Allà si que hi bufa un fort i fresc vent, ens hi aturem per fer unes fotos a la espectacular vista sobre el Pla de Cúber, Puig Major, Puig de Ses Vinyes, una meravella.

Parats vora la creu de ferro que corona el coll hem compartit una estona amb el grup de la UOM que venien de la Serra de Son Torrella i ja partim.

Ara seguim el camí que circumda el Puig de l'Ofre cap al Coll d'en Poma on arranca la sendera cap al puig, nosaltres ens desviem a la dreta per una pista ampla i definida que s'endinsa al bosc d'alzines baixant suaument,  ja falta menys per arribar a destí.

Som a un pla amb vistes cap a la Vall d'Orient, les finques de Coma-Sema just a baix i la de Solleric més lluny, els puigs d'Alaró i de s'Alcadena s'aixequen imponents davant nosaltres, una bella vista. Curiosament a aquest indret de vistes panoràmiques formidables a algú se li va ocórrer una genial idea: instal·lar un telescopi turístic, d'aquells que funcionen amb monedes i, allí segueix, un poc deteriorat i sense òptica, no creiem que ningú hi vagi a recollir la recaptació.

Trobem ara un refugi de caçadors, una caseta ben reformada i tancada, un poc més de baixada ben embassada amb els peus en remull i, allà la tenim, la Font de Sa Parra.

Un bon broll d'aigua surt amb força d'un tub cap a la pica de pedra picada que serveix d'abeurador, una aigua fresca i pura que hem begut i on ens hem refrescat a pesar de la fresca del dia, el lloc és ombrívol i humit i després d'estar-hi una estona ens hem estimat més tornar enrere i cercar un lloc a recés del vent per dinar més còmodes.

Desfem el camí per la mateixa ruta, ara tot és pujada fins al coll de l'Ofre on tornem trobar el GR 221 que seguim i, en trobar el lloc adient per a tots ens aturem per dinar. 

Ja hi havia rusca després de la caminada i ho hem trobat ben bo, compartim fruit secs i llepolies, comentem temes d'actualitat i programem properes rutes i activitats, repleguem i continuem, un agosarats que mai en tenen prou s'han desviat per anar a veure i fotografiar la font de s'Aritja, just al darrera de Binimorat.

De tornada decidim seguir el GR que va per la ribera nord de l'embassament, així canviem un poc la ruta, la pega ha estat que, el pla que transcorre just a baix de la Serra de Cúber està molt inundat, l'aigua corre per tot arreu i caminem xapotejant per aquests aiguamolls temporals fins que hem trobat un rierol, suposem que ve del torrent de Binimorat i com que ha plogut tant ha format un altre corrent prou ample per tenir dificultats de travessar-lo, hem explorat la zona per a trobar el lloc adient per passar i ho provam, dins un grup gran i divers com el nostre sempre n'hi ha de més hàbils que d'altres i, és clar, un ha llenegat i per poc hi cau, res greu, només un peu. 

Uns altres més vius han trobat un pas amb un tauló, ara si que anirà bé! diuen, i van passant però un d'ells, el més gran, ha perdut l'equilibri just a sobre el tauló i... catacrac! També hi ha fotut! tant de bo que amb l'ajut dels bastons ha aguantat i just hi ha ficat un peu. Quina sort que un company portava recanvi de calcetins i n'ha deixat un a cada un per què poguessin tenir el peu eixut, idò!

Arribem sense més novetats on hem deixat els cotxes i hem partit via Sant Pere d'Escorca i Lluc per aturar-nos a prendre un cafè al Coll de Sa Bataia, hi hem estat una estona tot comentant la jornada i les vicissituds del camí.

Una bona excursió (13 quilòmetres aprox. anar i tornar) un bo dia i una bona companyia, qui en dona més?

Texte: "Embat". Fotografíes: Miquel Barceló i Vicenç Trias.