ERMITES VELLES.

Avui ens toca anar a Valldemossa per fer la ruta de les “Ermites Velles” i per això hem aparcat  els cotxes devora l’hotel de Ca Madó Pilla. Ens faltaven 5 caminaires que per diversos motius no han pogut venir.  El dia no es molt bó. Ha plogut bastant per Valldemossa unes hores abans de arribar-hi noltros, el que ens fa pensar que trobarem el camí molt banyat, encara que el cel, entre el niguls, deixa passar a vegades el Sol. Ja vorem.

Ben equipats començam a pujar per la sendera que hi ha just davant del Hotel esmentat. 

Cal dir que aquesta ruta es pot fer amb moltes variants. Noltros hem triat aquesta circular de 4,950 quilòmetres, curta, per alguns una passejada, però per altres no gaire còmoda per les contínues pujades y davallades que trobarem.

Pasam per devora la barrera i començam a pujar per un tirany pesadet cap el tupi’t bosc d’alzines per on circularem durant tota la cursa. 

L’excursió no te pèrdua perque anem sempre per un camí de carro que no més l’abandonarem per visitar els miradors que l’Arxiduc va construir.

En no res arribam a L’Ermita de la Trinitat.

Aquesta es l'única ermita que encara està habitada. 

Veiem els seu hortet magníficament cuidat.

Visitem la capella a la vegada que gaudim de les vistes que des de el balcó del seu mirador es pot contemplar.

Impressionants.

Després tornam enrere un poquet per visitar el “Bufador”, una cavitat en les roques per on se filtra el vent i que romandre amb una petita porta que es pot obrir. 

A devora aprofitem per berenar en els bancs de pedra que hi ha.

Uns minuts mes tard començam a pujar pel camí que puja en suau pendent i contemplam els rotllos de sitja i restes de barraques de carboners que hi ha per tot arreu.

Forns de calç.

Forns per fer pa etc.etc.

Totes aquestes restes ens fan pensar en  l’activitat que havia en aquest indret anys enrere.

Continuam pel camí i veiem la “Bassa dels Porcs” una bassa molt gran feta aposta per recollir aigua i arribam al recinte de Ses Ermites Velles.

Aquí es poden veure perfectament les restes del tancament i de la construcció de les dues Ermites de Sant Pau i Sant Antoni que van haver-hi aquí al segle XVI.

Sortint del recinte de les Ermites seguim una sendera en direcció cap a la mar que ens porta a la “Capella des Puig des Verger”, d’estil àrab.

També el “Mirador dels Ermitans”, ara sense vistes per el tupi’t que es troba el bosc d’alzines i que empraven els ermitans per meditar.

Continuam la caminada i la brusquina ens fa aturar-nos per agafar els chubasqueros, capells, paraigües... brusquina que es tura totduna i ens trobam ara caminant tots tapats amb un soleiet que passa entre els arbre i altra vegada a guardar tota la roba de pluja.

Visitam el mirador del “Pla de l’Ullastre” de forma ovalada i ara també sense vistes.

Aprofitam el poquet  soleiet que deixen passar les alzines per dinar. Fa frescor, el aire es fred i un de noltros comença a xerrar amb afonia…el “me-meu” li ha començat a visitar.

Passam devora un coll de tords i visitam “Sa Cova d’en Ramón LLull” que es troba senyalitzada amb una creu de fusta  i està ben a prop.

La cova es petita amb un finestró i segons la tradició aquí va viure en Ramón Llull. 

Al fons de la cova hi ha un relleu que data de 1627 del Beat oferint la seva obra a la Mare de Deu.

Després de caminar un poquet mes també trobam el mirador de “Son Gallard” de forma trapezoïdal.

No gaire no més endavant passam per altra coll de tords i travessam una paret que es la divisòria dels termes de Valldemossa i Deià.

El mirador dels “Tudons”, una joia que va fer construir l’Arxiduc,  es puja per unes escales i es l’únic que ara per ara gaudeix de vistes.

Sa Foradada, Miramar, Son Marroig i al lluny El Puig Major que es troba nevat.

Ara ja no més ens queda continuar el camí que bordeja la carretera fins arribar a l’hotel de Ca Madò Pilla des de on hem partit.

Com sempre per uns ha estat una bona excursió, per altres un passeig per la muntanya i per altres interessant per veure les restes de tot el que va haver-hi allí, pensant l’extraordinari que devia ser quan els miradors servien per el que es varen construir: mirar, meditar i contemplar les vistes de la costa Nord ara completament tapades.

Uns chocolates i cafés amb llet bens calentets amb coques de patata de C’an Molines de Valldemossa, posaren punt i final a aquesta jornada d’excursió per la Tramuntana.

Fins la propera!

(Fotografíes: Miquel Barceló, Vicenç Trias i meves)