CALA S’ALMONIA-CALA MÁRMOLS.

 

El dijous 2 d’octubre començarem la temporada d’excursions 2014-2015 amb una excursió estiuenca per aprofitar encara la bondat del temps i poder nedar a dues cales emblemàtiques de Mallorca : S’Almonia i Cala Màrmols.

En guany som un menys. Aquest estiu ens va deixar el “Degà” del nostre grup, el més veterà, el que tenia més experiència, el que anava sempre a reraguarda tira tira i que solia caminar xiulant i cantant. Una rapidíssima malaltia se’l va emportar en molt poc temps. El mes de març venia amb noltros i un parell de messos després va morir. Sempre el recordarem.
 

Onze membres som ara i no més n’ha faltat un a la jornada d’inauguració. Amb tres cotxes em partit cap el migjorn de l’illa, exactament cap a Santanyi. Si be era un dia assolellat , anàvem am un poc de por perque fa dies que les pluges estan presents a la nostra illa i el dia anterior havía plogut molt. Però no,  hem tingut un dia molt bo amb una temperatura ideal.

L’excursió d’avui es més be llarga, 11.590 quilòmetres és la distància que recorres per anar des de Cala S’Almonia a Cala Màrmols i tornar. Son 3 hores i 20 minuts de caminada efectiva i en total, amb els capficos i aturades que hem fet, hem tardat 5 hores i 45 minuts el que no està gens malament per ser la primera de la temporadaUna vegada a Santanyi hem agafat cap a Llombards i abans d’arribar hi ha un camí a la dreta amb el rètol esborrat que et porta fins pràcticament a l’escala de formigó que davalla a Cala S’Almonia i al Calò des Moro. Una escala molt empinada que has de davallar amb molta cura per evitar una caiguda que et portaria a la clínica amb total seguritat. I per pujar-la...has de prendre alé un parell de vegades.

Hem arribat prest i l’aigua, com sempre a S’Almonia, estava claríssima i quieta i ja hi havia un grupet d’estrangers que circulaven per les roques.

 

Noltros hem agafat cap a la platgeta de sorra que hi ha a la dreta per pujar per la sendera que va pel el pinar cap a Cala Màrmols. La visita al Calò des Moro i el capfico pertinent ho hem deixat per la tornada.

Aquesta es una excursió fàcil però l’has de fer amb un calçat adient perquè, encara que camines sempre per una sendera ben definida entre pinars, sabines, ullastres i matolls,  a vegades ho has de fer per damunt de còdols punxeguts que arriben a fer mal al peus.

La caminada es fa per la vorera dels penya-segats on l’altura en algun trams és més que considerable.

 

Les vistes cap a la mar durant tot el camí son impressionants amb la silueta de Cabrera que la tens just davant.

 

Es curiós poder contemplar les pedreres de marés que al llarg del recorregut es poden veure a la vora la mar. Des d’aquest lloc, conegut com “Es Terrer Roig”, a l’antiguitat es treia marés i es transportava per la mar amb barcasses que ho desembarcaven a qualsevol port  de l’illa. Els maressars, covals i reconades de contrabandistes són habituals en aquest indret.

El grup es hem endinsat un poquet cap a terra per poder berenar davall d’una ombra i contemplar els immensos camps de cultiu de la possessió “Es Rafal des Porcs”, una de les propietats més grans del municipi de Santanyi. Allà, enfora, podíem veure les cases de la possessió propietat de la família “Sarriera”.

 

Hem berenat ràpidament per què hi havia un xinxé de paparres que volien venir amb noltros a l’excursió i que les hem hagut d’espolsar  de mala manera. El terreny sec, ple de matolls i amb nombrosa caça, és l’hàbitat  perfecte d’aquest perillós insecte.

En no res ens hem topat amb el poblat talaiòtic de ses “Talaies des Bauç” . Es un conjunt prehistòric sense excavar on sobresurt un enorme talaiot devora del penya-segat a on hem aprofitat per fer-nos unes fotografies.

Seguint la sendera arribam  a “Sa Punta des Bauç” a on es troba una caseta de carabiners ben conservada, construïda davant d’una barraca molt antiga que està en roïnes i just a la vorera del penya-segat. Aquest punt,  sa Punta des Bauç,  es el punt mes alt de la costa de Santanyi.

Un inconscient estranger s’havia enfilat fins a la vorera de l’abisme per fer-se la clàssica fotografia. Aquesta costum de temptar la sort que molt sovint els hi costa la vida, el nostre company “Trigo” l’ha plasmat perfectament amb el zoom de la seva càmera.

Per aquests indrets hi ha diversos camins, el que noltros hem de seguir està molt ben senyalitzat, hi ha fites de tota classe, pintura, pedres, etc.

 

El nostre grup és heterogeni i un poc àcrata, això vol dir que no tots pensam el mateix, i això és bo, dóna peu a discussions i debats ben interessants, el que no sembla lògic és voler anar per camins diferents dels marcats quan s’ha de fer més voltera, però qué voleu, sempre opina el més “sabut” i segueixen els més callats.

 

Però aquestes petites divergències són la sal del camí, ens donen motiu de “diàleg”.

Continuam caminant i arribem a “Cala Figuereta” que ès la desembocadura d’un torrent de roques. Has de perdre uns 20 minuts per poder vorejar-ho. A darrera es troba les restes d’un altre poblat talaiòtic “Sa Talaia Grossa”.

I a la fi, després d’uns 90 minuts des que hem partit de Cala S’Almonia, arribam a Cala Màrmols. La veiem allà baix. Fa vent i l’aigua està remoguda. Hi ha un veler fondejat. Ara ens toca caminar cap a terra per agafar un camí de carro que ens portarà fins a la mateixa cala.

Dues sorpreses ens esperen. La primera, que a principis d’Octubre hem trobat uns 20 banyistes, tots estrangers, i l’altra que la sorra havia desaparegut deixant al descobert unes roques que no recordàvem d’anteriors excursions.

Cala Màrmols Octubre 2012

En aquestes fotografies en podeu veure una que varem fer a l’any 2012 i la d’avui. Esperem que la natura i la mar tornin el que algun temporal s’endugué.

Cala Màrmols ara.

Alguns de noltros aprofitarem per banyar-nos en aquelles aigües transparents mentre altres descansaven a l’ombra d’un recò. Per la sendera de la dreta de la cala, la que porta al “Cap de Ses Salines”, davallaren una vintena de senderistes estrangers que havien fet, com noltros però per s’altra costat, la meta de la seva excursió a Cala Màrmols.  Ens hem arribat a reunir quasi 50 persones a la Cala, ni al mes d’Agost devia haver tanta gent!, i tots  havien arribat a peu perquè no més hi havia aquell veler fondejat.

Dinarem de pa en taleca allà mateix i després d’una bona estona començarem el retorn pel mateix camí que havíem fet. A l’arribada a Cala S’Almonia, una part del grup aprofitaren que l’aigua estava fantàstica per tornar a fer un capfico, mentre altres s’estimaren més anar a veure el Caló des Moro.

Calò des Moro

A un bar de Llombards uns gins tònics  i unes cervesetes foren la cirereta d’un dia perfecte.

Una excursió que recomanam fer-la en aquest temps, abans o després de l’estiu, molt maca, llargueta però no gaire difícil.

Fins a la propera.

(Fotografíes: Miquel Barceló, "Trigo" i meves).