 |
(Crónica: "Embat")
La
sortida d’aquesta setmana l’hem plantejat com una activitat lúdica-cultural,
volem fer un itinerari per Sineu i conèixer un poc la seva història,
arquitectura, urbanisme i, no cal dir-ho, la seva gastronomia i al mateix temps
celebrar les properes festes nadalenques al nostre estil. Així que, amb la
inestimable col·laboració de dos companys, un oriünd de la Vila i l’altre un
encuriosit d’aquests temes ens posam en marxa.
La majoria del grup ens trobam a les 9 del matí a Palma, a l'estació intermodal, per partir en el tren de les 9’15 cap a Sineu. Un que viu fora-vila l’agafarà a l'estació d’Es Caülls.
L’elegant, còmode i modern tren elèctric travessa pobles i sementers de la nostra bella ruralia, el dia és fresc com correspon a aquestes dates hivernenques, el sol guanya tímidament la lluita als núvols que guaiten per sobre la serra, el vagó és gairebé ple i ens hem acomodat fent dos grups, anam xerrant i gaudint de les vistes a través dels vidres entelats pel baf de la companyia.
Després de deixar la ciutat d’Inca el tren pren la darrera embranzida fins a l'estació d’enllaç, un lloc inhòspit on es bifurca la línia en direcció a Manacor i a Sa Pobla, reduit a una estreta andana sense sostre -si plou et banyes i si fa sol et torres- on hem de baixar a l'espera d’un transbordament, és el final de la línia electrificada, sembla que el pressupost només va arribar per a posar els 33 quilòmetres de cable que ens separen de Palma, i això que contribuïm a pagar l’Ave, a cada banda de les vies piles de travesses i rails amuntegats, eines i màquines, magatzem a l’aire lliure, improvisat o previst, no ho sabem, però lleig i brut.
Pocs minuts després arriba l’altre tren, carrincló, vell, incòmode, brut, decorat amb graffitis multicolors, fent fum i desprenent el tuf dels gasos d'una deficient combustió de gasoil, hi pujam i, amb una esbufegada del motor dièsel, lentament agafa força per portar-nos fins a Sineu on arribam un poc passades les deu.
Anar de Palma fins a Sineu en tren és una aventura, una peripècia que ens porta a un passat recent en la memòria que ens fa una certa gràcia nostàlgica, però que vist amb una òptica actual ens fa veure la manca de voluntat política i la ineptitud dels nostres governants que, per sostenir les seves particulars lluites partidistes deixen al poble sense els més elementals i necessaris serveis públics que, per altra banda, pagam religiosament i puntual.
“Sineu vila la primera, té la prima per bandera”
El nostre itinerari està pensat per visitar tant els monuments religiosos com la resta, més vinculats a l’activitat del poble,
La majoria del grup ens trobam a les 9 del matí a Palma, a l'estació intermodal, per partir en el tren de les 9’15 cap a Sineu. Un que viu fora-vila l’agafarà a l'estació d’Es Caülls.
L’elegant, còmode i modern tren elèctric travessa pobles i sementers de la nostra bella ruralia, el dia és fresc com correspon a aquestes dates hivernenques, el sol guanya tímidament la lluita als núvols que guaiten per sobre la serra, el vagó és gairebé ple i ens hem acomodat fent dos grups, anam xerrant i gaudint de les vistes a través dels vidres entelats pel baf de la companyia.
Després de deixar la ciutat d’Inca el tren pren la darrera embranzida fins a l'estació d’enllaç, un lloc inhòspit on es bifurca la línia en direcció a Manacor i a Sa Pobla, reduit a una estreta andana sense sostre -si plou et banyes i si fa sol et torres- on hem de baixar a l'espera d’un transbordament, és el final de la línia electrificada, sembla que el pressupost només va arribar per a posar els 33 quilòmetres de cable que ens separen de Palma, i això que contribuïm a pagar l’Ave, a cada banda de les vies piles de travesses i rails amuntegats, eines i màquines, magatzem a l’aire lliure, improvisat o previst, no ho sabem, però lleig i brut.
Pocs minuts després arriba l’altre tren, carrincló, vell, incòmode, brut, decorat amb graffitis multicolors, fent fum i desprenent el tuf dels gasos d'una deficient combustió de gasoil, hi pujam i, amb una esbufegada del motor dièsel, lentament agafa força per portar-nos fins a Sineu on arribam un poc passades les deu.
Anar de Palma fins a Sineu en tren és una aventura, una peripècia que ens porta a un passat recent en la memòria que ens fa una certa gràcia nostàlgica, però que vist amb una òptica actual ens fa veure la manca de voluntat política i la ineptitud dels nostres governants que, per sostenir les seves particulars lluites partidistes deixen al poble sense els més elementals i necessaris serveis públics que, per altra banda, pagam religiosament i puntual.
“Sineu vila la primera, té la prima per bandera”
El nostre itinerari està pensat per visitar tant els monuments religiosos com la resta, més vinculats a l’activitat del poble,
 |
Començam per l’ajuntament, al carrer de Sant Francesc, antic convent dels Mínims fundat l’any 1667 i Casa de la Vila des de 1877. Molt ben atesos i acompanyats per una funcionària hem entrat a la sala de plens on es conserva la Barcella, recipient de bronze de mitjans del s. XIII, és el model o patró de la mesura pel gra (aprox. 11 quilos) a un costat hi ha l’escut de Sineu i a l’altra el reial.
 |
| Barcella |
 |
A destacar el claustre
barroc amb la seva cisterna de coll octogonal.
 |
 |
Seguim pel carrer del Vent, la Creu dels Morts, pujam pel carrer Major i
arribam a la Plaça on hi ha l’església de Santa Maria, gòtica del s. XVI,
parròquia de la vila, és el monument més rellevant del patrimoni arquitectònic
de Sineu i hem tengut la sort de poder-hi entrar, ens ha obert l’escolà
accidental –segons ell mateix s’ha presentat- i ens ha fet una extensa i
erudita explicació de la història i elements del temple, comentaris que, per la
seva qualitat, només podia fer un expert coneixedor com ell, llicenciat en
història de l’art, comentaris que hem hagut d’acabar en entrar a l’església
tots els nins i nines de primaria que
havien d’assajar la funció de Nadal.
 |
Just devora l'església es pot admirar el monument a sant Marc, davant la
rectoria. És una escultura feta amb planxa de coure obrada, que data de 1945,
el lleó, símbol de l'evangelista, es representa alat i amb l'escut de Sineu.
 |
Seguim el nostre itinerari cap al convent de les monges concepcionistes que
ocupen el Palau dels Reis de Mallorca, símbol de l'antic esplendor de la vila:
el palau va ser un encàrrec del rei de Mallorca Jaume II, l'any 1309.
Al carrer Rev. Arnau Ramis hi ha el Convent de les Germanes de la Caritat, congregació que es va instal·lar a Sineu l'any 1864. L'oratori o capella del convent és un edifici neogòtic que es va inaugurar l'any 1892.
A continuació, tombam pel carrer Hospital i arribam a l'antic Hospital. L'Hospital de Sineu fou fundat molt possiblement cap a l'any 1240 per concessió reial de Jaume I.
 |
Hem vist la Creu d'en Rebassa, situada a la placeta d'en Rebassa, data del segle XVI i és d'estil
renaixentista. La Creu d'en Pastor, situada a la confluència de les carreteres
de Palma i Lloret, fou construïda el 1884. Les singulars cases de Son Torelló,
Can Dameto, Son Garriga, Can Font, el pou dels Horts i el de na Morera.
 |
El nostre passeig acaba a la plaça d’Es Fossar, anomenada així perquè era el lloc on antigament s'enterraven els difunts. Des del segle XIV, cada dimecres s'hi celebra el mercat de bestiar.
I el temps ens fuig entre passeig, visites i explicacions, encara havíem d’anar a la carnisseria a comprar embotits, sobrassades, llangonisses i botifarrons.
Teníem taula reservada per a les dues al restaurant de sa Plaça, allà, fent una bona taulada, compartirem el pa, vi i olives tot esperant el plat que cada un va triar.
La tornada cap a casa, llevat dels que s'adormiren, fou exactament igual que l’anada, la carraca de tren fins a l’estació d’enllaç i l’elèctric fins a Ciutat.
Bona i interessant jornada, fins a la propera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario