Cala Murta.

(Fotografies: Miquel Barceló, Vicenç Trias i meves)

Després del Camí de Cavalls de Menorca i dijous passat la Dragonera, avui tocava anar a una de les cales més emblemàtiques de l'illa: Cala Murta. Es la penúltima sortida de la temporada 2015-2016. El proper dijous farem la cloenda.

A Cala Murta s'arriba des de la carretera de Formentor. Aparcam els cotxes a l'esplanada que hi ha per davallar a Cala Figuera i al front està l'accés a Cala Murta.

Són 2,250 quilòmetres per anar i altra tanda per tornar, encara que l'accés és molt agradable per que el camí és bó i transcorre tot a través del pinar.

Passem pel campament "Santa Maria de Formentor" que ara romandre tancat igualment que el que hi havia més avall. 

El perill d'incendi es molt gros perque aquesta zona es molt boscosa.

Era l'hora de berenar (les 11'-) i hem demanat permís al Degà per washap per fer-hó (es troba de viatge). Damunt les 15'- hores ens ha contestat que podíem fer-ho... vaja quin respecte  a la tropa!.

Avui la cala estava preciosa, l'aigua quieta i transparent, convidava a un capfico. 

No havia casi gent, no més un parell d'extrangers i noltros. 

Després han arribat un parell de barques que s'han quedat enfora...

Avui hem pogut gaudir de la cala (cosa que sabem no es podrà fer el juliol i agost) i havíem d'aprofitar.  Uns han nedat tot el matí, altres han pres el Sol i dos han pujat pel penyal cap el mirador.

Un bok que ha "perfumat" tota la cala, ha volgut estar amb noltros...i ha estat. No s'espantava e inclús s'hagués deixat tocar, però feia por el seu banyam.

Era l'hora de dinar i hem acordat fer-ho al mirador.

Al mirador s'arriba prácticament en 15 minuts seguint un caminet que està ben definit.

A mida que vas pujant les vistes son extraordinàries.

El lloc es fantástic.

I les vistes no diguem.

En aquest balcó hem dinat de pa amb butxaca...tot un privilegi.

No es extrany que en Costa i Llobera s'enamores d'aquest indret.

El nostre company "Embat" ens ha recitat "El Pí de Formentor"... Era el moment i lloc ideal, i no cal dir que qualcú s'ha emocionat. Vaja quin moment!.

Si fos per noltros encara estaríem allà, però era hora de tornar.

(Després llegim que el estrangers foten per avall dels penya-segats...) ai,ai, ai.

Els gelats, cafetets, canyes i el barral de servessa que es fot sempre un del grup, l'hem pres al Pt.Pollença. Quina gentada! i estém no més a principi de Juny!.