Fa un parell d’anys que va deixar les excursions per mor d’aquesta malaltia que li anava consumint poquet a poquet, però que no va poder rompre mai el contacte que ell volia continuar tenint amb noltros. Li agradava que li remetéssim la crònica i les fotografies de les nostres excursions setmanals y que li remetéssim també correus de qualsevol tema, per que això li ajudava a distreure’s. Ens passava a vegades e-mails demanant-nos quina banda sonora era la de tal o qual vídeo, perque li havia agradat. Les anava classificant en una carpeta amb el títol corresponent, ens va dir un dia. Assegut al seu ordenador, seguia les nostres aventures que tant li havia agradat participar i noltros procuraven que no li faltés el seu correu diari. Ens havia creat una obligació que ens agradava complir.
Ara s’ha anat, i un espai buit queda en la nostra vida quotidiana que no es pot omplir en res.
Avui, hem esborrat la seva dreça de la llibreta de direccions…i se’ns ha fet un nus al coll. Ja sol ens queda recordar-li…El records es queden per sempre i això es lo que ens fa mes mal a la nostra edat, la nostàlgia, els records dels bons moments de la vida.
Encara que procurem gaudir del temps que ens queda, els records sempre estàn bategant al nostre cor...no se pot evitar.
Adéu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario