POBLAT PREHISTÒRIC SON FORNÉS- COVA DE NA COTONA (MONTUIRI).

Abans de entrar en "matèria" volem comentar un poquet la fantàstica fotografia que el nostre company "Trigo" ha lograt fer d’aquesta diminuta orquídia silvestre que sorgeix plena de vida y bellesa en un redol que tot es mort: la fullaca, els arbres… Contemplant aquest petit detall, cada vegada estem més convençuts que la vida es creació, no evolució, amb tots el respectes a qui opina lo contrari.

Dijous 29 de març, dia de la vaga general, hem decidit fer una visita cultural a Montuïri per que a les 18,30 volem estar a Palma per acudir a la manifestació.

Avui hem deixat anar el transport públic (després hem sabut que hi ha hagut brou a la estació intermodal) i hem anat en cotxes. Encara, doncs, ens ha anat bé.

Un company del grup que te un germà que viu a Montuïri, ha organizat la visita al museu arqueológic, després al poblat prehistòric de Son Fornés (o Son Forners) i com a derrería ha quedat amb un experimentat excursionista del poble que ens acompanyará a veure la Cova de Na Cotona.

Avui "Ses Rata-Pinyades"erem el número complet (10). Deim el "número", per que ha vingut un antic company que se está recuperant de una operació, peró ha faltat un altre dels habituals que l’han tingut també que operar i está a la clínica. Desde aquestes líneas li desitjam una rápida recuperació i un prest retorn, perque notam a faltar les seves converses de temes generals -que mai tenen que veure amb les excursions que fem-, però que son molt interessants i entretengudes.

Hem arribat al Molí des Fraret, un molí fariner del segle XVII que el Consell de Mallorca ha restaurat per albergar el Muséu Arqueológic de Son Fornés, a von s’esposen tots els objetes que s’han trobar al poblat prehistòric i se explican els resultats de la investigació que s’ha duit a terme al yaciment, però ha estat tancat per la vaga.

Començam bé!, encara que el company organitzador ja ens havia advertit d’aquesta posibilitat. Havia penjat un lletrero a la porta avisant del tancament per la vaga general "convocada pels sindicats minoritaris (¿?) i els moviments socials de l’illa". Paciència, encara que ens hagués agradat fer un recorregut pel muséu per coneixer un poquet més sobre la prehistòria més recient del Pla de Mallorca fins la conquesta romana de l’illa a l’any 123 a.J. i veure els objettes, les imatges i materials multimedia que expliquen com varen viure els habitants de Son Fornés en els periodes talayótic, postalayótic i clàsic. Altra vegada sirà.

Sense pensarò dues vegades hem començat a caminar pel poble cap a la carretera que condueix a Pina, que ens portarà cap el jaciment arqueológic de "Son Fornés", que es troba aproximadament a 2,5 quilómetres del casc urbà de Montuïri.

Mentres caminàven hem pogut veure la verdor del camps que contrasta amb la terra àrida i blavenca d’aquells indrets. Una sínia molt bé conservada i alguns pous molt antics, ens senyala que l’aigua no falta en aquestes terres caliçes.

Quan hem fet els 2,5 quilómetres hen arribat al poblat que es troba a la dreta de la carretera i que se divisa perfectament des de enfora.

Son Fornés és un dels poblats prehistòrics més grans de Mallorca. Està format per una muralla, cinc habitatges i dos talaiots dels inicis de l'època talaiòtica. Les excavacions dels jaciments talaiòtics de Son Fornés (o Son Forners) començaren al 1975, i han permès desvetllar les característiques econòmiques i socials dels seus habitants de les distintes comunitats que ocuparen el poblat durant més de mil d'anys.

Quan entres al jaciment te crida l’atenció dos talaiots molt grans. Un d’ells es el més gran que se conserva a l’illa amb 17 metres de diàmetre i 3,5 metres d’altura. Aquests talaiots dominen el conjunt del poblat complint la missió principal de defensa i vigilància.

Hem trescat per allí una bona estona, traient fotografies i filmant. Es molt interessant. Justament quan ens hem assegut per berenar, ha arribat un autocar amb una vintena d’alemanys. Les guies els explicaven tot els detalls perfectament i quan han passat davant noltros que estaiem asseguts en filera, els hem dit que ens mostressin com una mostra dels "homos balearicus" que habitaven aquets indrets. Pensam que ho han fet per que tots s’han fotut a riure.

Hem recorregut tot el poblat (el que està excavat i el que està verge) i com havíem quedat amb el guia excursionista montuïrenc a les 12,30 , hem partit altra vegada cap el Molí.

Hem arribat a punt i allí ens estava esperant. El trajecte de tornada s’ha fet un poquet pesadet pel nostre company que se està reposant i ens ha dit que ens esperaria al cotxe que tornéssim de la cova. Altra company, ha aprofitat la caminada per agafar espàrecs i se n’ha fet amb una bona manada.

Hem partit darrera el nostre guia cap la carretera que condueix a Sant Joan. Després de caminar uns 500 metres, hem agafat el camí de "Son Cucuí" que es troba a l’esquerra de la carretera que condueix a la possessió d’aquest nom. Es un camí sense asfaltar per on hem caminat una bona estoneta i des de von s’albira perfectament el Puig de Cura, el Puig Bord, el de Claret i Galdent que dominen el Pla.

En un moment determinat, el nostre guia ha agafat una sendera pel bosc de pins i matolls fins que hem arribat a la Cova de Na Cotona, que es troba completament amagada en aquell bosc.

Es una petita cova a von vivia una dona que li deien Na Cotona. Vivia allà dins antigament amb el seu homo que feia feina a la possessió de Son Cucuí, encara que el nostre guia la va conèixer quan era petit i ens deia que era una dona molt petita, de no més 1,40 d'estatura. En la entrada de la cova encara se conserva la polleguera i s’esquerasa de la porta que devia haver-hi. Per cert que noltros coneixíem lo que era la polleguera però la part de d’alt no ens recordàvem com se deia: S’esquerasa! -ens va dir el Montuïrenc, afeixin -això ho sap tothom (glub!). Polleguera i s’esquerasa, ja ho sabeu, encara que noltros no hem estat capaços de trobar aquesta paraula al diccionari.

Per sortir d’aquell frondós bosc, hem passat per dins un tancat que un propietari del terreny vol barrar amb reixeta. El nostre amic ens va dir que son parcel·les petites de 700, 1000 metres que se venen en terreny rústic en ple bosc . Cóm se permet això ens demanem?. No ho comprenem.

Hem arribat altra vegada al Molí i allí ens hem acomiadat del nostre guia, després de quedar per trobar-nos altre dia per fer un altre excursió més llargueta pels aquells indrets, que hi ha de molt maques, ens va dir.

A la sortida de Montuïri cap a Palma, ens hem aturat a un restaurant per dinar del menú del dia. Ha estat bo: llenties o Lasanya i mussola a la planxa o bistec de vedella amb salsa de roquefort. Ha vingut a fer el cafetet amb noltros el germà Montuïrenc del nostre company organitzador d’aquesta jornada, que en realitat ha estat ell el que nos ha preparat tot.

Una jornada amb un dia primaveral, que sense donar-nos conta em caminat 10,530 quilòmetres en 3,7 hores.

Fins la propera!.
             Ses fotos son d'en "TRIGO" i Miquel Barceló

                                                         Sinia anant a "Son Fornés"

Pous antics

Poblat Prehistòric de Son Fornés

Id.

El Talaiot més gran de Mallorca

Poblat

Columna

Poblat

Cova de Na Cotona

Id.

Id.

Id.

Id.

Detall

Id.

Id.

Id.

Tancat per la vaga

Vaga convocada pels sindicats minoritaris

                   

ESTELLENCS-PUIGPUNYENT PEL CAMÍ REIAL.

Dijous passat, 22 de marc, hem fet l’excursió esmentada per les dues bandes. Es dir. Uns han partit des de Puigpunyent a von han arribat en bus, i un altre ha aparcat el seu cotxe a Estellencs i ha sortit al seu encontre, tenint en conte que de Puigpunyent al Coll hi ha uns 5 quilòmetres de pujada i de Estellencs al mateix lloc 9 aproximadament.

Per tant, uns contaran l’experiència de la pujada al Coll des de Estellencs i l'altra des de Puigpunyent, encara que la crónica d'aquesta part no ens ha arribat encara fins avui. Quan la tenguem la penjarem. (A la fí ha arribat!. La posam al final)

ESTELLENCS COLL.-

Hem arribat a Estellencs a les 9,30 hores i estava el temps ennigulat amb boira.

Ho podeu veure en les fotografies. Hem pogut aparcar el cotxe just davant l’Ajuntament i lo primer que ens ha cridat l'atenció ha estat la façana de l’ Església de Sant Joan Batista. Aquesta Església data de segle XVII. Hi havia una torre de defensa antigament en aquest mateix lloc. En el segle XIX se va intentar ampliar l’Església i va quedar com està, sense acabar(amem si en aquells temps també varen patir una crisi com ara la nostra?).

Just davant la façana de l’Església, hi ha una figura humana feta de ferro i ferralla, amb el cap fet amb tota classe de material que l'autor ha anat trobant per a reu de la serra de Tramuntana, com a mòbils, filmadores, joguines, calculadores, màquines i utensilis de lo més variat... També just davant el rentador, hi ha altra estàtua de un mul perfectament assolit am peces de cotxes, motors, molles... la podeu veure a la foto. Es diu "Mulus Ferreus".

Son obres de l'escultor Mariano Navares i els ha fet amb ferro i ferralla que també ha anant recollint per aquest entorn. Mariano Navares ha exposat les seves obres a distints països. Es curiós com du a efecte la seva feina.

Però a lo que anàvem. Lo primer que te demanes quan et trobes devora el rentador, que segons els papers es a von surt l’excursió, es per on comença el camí reial. No hi ha cap indicació.

T’has quedat bocabadant mirant amb quina força corre l’aigua per el rentador. Veure com aquest aigua, que en llegit prové de la Font des Forat d’Amunt, es una passada. Després hem començat a caminar per allí amem si trobàvem qualque indicació i... rés. Hem trobat un passadís amb un lletrero del Ajuntament que diu que estan restaurant el antic camí, però hi ha un reixat tancat i no es pot passar. Ala idò, que fem!. Doncs no ens ha quedat més remei que anar cap al camí que condueix a Son Fortuny i que se’n va per amunt.

La senyal indica el Camí de Sor Fortuny

En passat la barrera que adverteix que estàs en propietat privada i que prohibeix el pas, però hem entrat per que res dolent volíem fer, no més trobar el camí reial. Es molt difícil trobar-ho. Abans d’arribar a les cases, ens em dirigit cap el torrent, a la esquerra. Hem caminat devora les síquies per ha on corria molta d’aigua. Caminàvem i caminàvem per una espècie de caminet que hi ha devora les síquies. 

Es digne de veure el sistema de canals i síquies de distribució d’aigua. Son d’origen àrab,segons hem llegit. Es fantàstic observar com desvien l'aigua per altres canaletes amb comportes e inclús amb pedres. Aquesta aigua permanent bé de la font de s’Ull de s’Aigo i es la que nodreix a tot el poble.
A baix les cases de Son Fortuny hi ha un sistema de aqüeducte per sortejar els desnivells i poder conduir l’aigua per on se la vol dur. Per aquell entramat de síquies i canaletes ens hem perdut fins que, a la fi, hem vist un lletreret fet amb paper cartó que posava "Camí Reial". Uep!, de casualitat ho hem trobat. Es el camí que antigament unia Estellencs amb Son Fortuny i Son Fortesa de Puigpunyent. El camí antigament era de carro.
Ara son restes de un caminet de ferradura, després de carró, després una pista forestal, després desapareix... Però al principi hi ha penjats als arbres un plàstics blancs i vermells, que t’indiquen per on has de anar. Ala idó...hem partit caminant per aquell caminet fins que han desaparegut les cintes i també... el caminet. Altra vegada no se sap per on has anar.
Hem continuat pujant pels bancals deixant Son Fortuny a la dreta fins que hem trobat una pista forestal a baix del tendit elèctric que puja cap al coll. Tot d’una te n'adones que el camí de ferradura antic va també per aquí. La pista ho ha romput en molts de trams, però ara ja no hi ha pèrdua. De vegades trobes un tros del camí, altra el camí nou li passa per d'amunt i així vas pujant sense adorna-te’n conte. Quan te gires ja tens a Estellencs, a baix de tot.

La pujada es fotudeta. No hi ha cap tram pla. Tot es costa per amunt i has de anar amb molta cura per no perdre de vista el camí que apareix i desapareix. Ens hem perdut un parell de vegades i per sort ho hem tornat a trobar.

Pujant i pujant no ens havíem adonat que la boira havia desaparegut i que el cel estava totalment clar amb un Sol radiant. Com anàvem suant com un brollador ens hem aturat per llevar-nos el llac i aprofitar per berenar. Ho hem fet en una sitja de carboner. Quin silenci i quines vistes. Això no es pot narrar. Hem pegat un siulo fort amem si per casualitat l'altra expedició ens sentien... Ca!. Encara ens faltava un bon boci per arribar a dalt del Coll. Després de reposar forces hem agafat els tapins i amb el pals (beneits pals) hem continuat pujant pel camí que hi ha just davall de les torres elèctriques.

Arriba un moment que passes un portell i entres en un bosc d’alzines molt frondós. Aquí els camins es creuen.. hi ha camins per tot arreu. Ai, Ai, pepet!. Però continuem pel que creiem que es el bó.

Ara fem la primera cridada de mòbil per contactar amb els companys. Ham dificultats podem xerrar. Encara no han arribat al Coll. Els queda un quilòmetre, ens diuen. Quedam que en 10 minuts ens tornarem a cridar i continuem pujant.

Sentim un soroll de motoserres. Estan un poquet enfora i el camí ens condueix cap elles. El camí per on anem es el bó, per que anem veient algunes fites pintades en vermell i a més hi ha una reixeta que separa el bosc de devora. Pujant pel camí arribes a una porta de reixeta que et tanca el pas. Li llevam el ferro, passam a l'altre costat, tanquem de nou i continuam pel mateix camí. Ara hem arribat a un punt que la pujada s'acaba i continua el camí amb davallada per la vertent de Puigpunyent?. Això creiem noltros. Altra vegada ens comunicam amb els mòbils. Tenim les motoserres cada vegades mes a prop. L'anima ens cau al peus quan ens diuen que ells no senten cap soroll de motoserres. Vatuadell, per on estan?. Noltros,si continuem el sender ens anem cap Banyalbufar o Planícia... creiem. Portem uns pitos. Quedam en que noltros fotiguem una pitada amem si ens senten. Ho fem. De sobte les moto serres se aturen de cop i sentim als homes que riuen (pentura es creien que era l'ora de dinar...). SI ens han sentit però molt enfora. A von coyñ estan. Noltros estam en un bosquet que no veiem res més que alzines... Hem quedat que vendrien cap aquí. Idò esperarem asseguts.

Passen 10 minuts més. Tornam a comunicar-nos. Pita, ens diuen!. Tornam a pitar... Però per on esteu?. Amem piteu voltros... Heu pitat?. Clar -ens contesten. Doncs no sentim rés (després resulta que porten un pito de joguina d'aquest de plàstic que ho varen comprar als xinesos...) Ai Deumeuet!. Com allà dalt ens començava a entrar el paparró, els hem dit que començaríem a tornar a davallar cap Estellencs i que ja ens trobaríem. Ara, pel mòbil, ens deien que sentien les motoserres però segons ells estaven a la vertent de Estellencs, quan noltros estàvem amunt de tot i els sentíem a la vertent de Puigpunyent...¿? Quin frit i bollit!.

El botador del Coll

Ala venga, comencem a davallar pel mateix camí que hem vingut de nou cap a Estellencs. Hem passat la porta de la reixeta i després de 10 minutets de anar davallant pel camí, ens criden altra vegada pel mòbil que han trobat una porta de reixeta... c'agon dena!. Tornam a pegar una pitada amb el nostre pito professional i ens diuen que si, que ens senten perfecte. Ala idó tornam a pujar a l'encontre. Venga altra vegada per amunt. Ha arribat un moment que ens hem aturat a veure si sentíem rés i ja hem sentit el clàssic soroll de xerrades característic del nostre grup. Eeeeeeh! (cridam). EEEEEEEH (contesten). La trobada ha estat emocionadíssima. Hem començat a discutir que si s'avien equivocat de camí, que no havíem arribat a d'alt de tot del Coll, que les motoserres estaven al costat de Estellencs... Bé. Com no aclaríem res, i ja estàvem reagrupats, hem decidit davallar tots plegats cap Estellencs per dinar.

Les cases de Son Fortuny

Lo bó es que quan hem arribat a Son Fortuny, el guía que havia pujat abans per les canaletes, no les ha trobades i em anat a parar just davant les Cases. Hem passat per davant de les portes de puntetes tots callats (no més se sentia les lladrades de un cà de bestiar que a bon segur tenia males puces) i hem continuat pel camí de Son Fortuny cap al poble. En una corba hem aprofitat per dinar de pa amb butxaca que cadascun es porta.

Hens demanaven per on havíem passat abans... i no els hem sabut explicar. Havien moltes de síquies i canaletes que portaven molta d'aigua els hem dit... Síquies i canaletes? demanaven estranyats (ara no havíem vist cap ni una).

A la fi hem arribat al poble i hem fet un cafetet a una terrassa d'un bar que no ens recordam que se diu, des de on s'albira unes vistes impressionants del poble.

Uns han davallat en el bus, i altres en el cotxe.

PUIGPUNYENT-ESTELLENCS.

(Crónica d’EMBAT)

Aquesta setmana l'objectiu és anar de Puigpunyent a Estellencs pel camí vell i el coll, el gruix del grup (tots menys un) ens trobam a la intermodal per agafar el bus d'anada, ens agrada anar en transport públic per moltes raons, perquè ens permet fer excursions en línia i no hem de passar pena de conduir i aparcar, és més barat i més ecològic, totes aquestes avantatges no fan canviar d'opinió a l'únic company que ve en cotxe per mor que pateix un problema de caire fisico-psíquic, pensa que es marejarà i es mareja, voi-là!

Com cada dijous la meteorologia ens respecta, fa un dia clar i lluminós, el camí fins a Puigpunyent es agradable, al minibús hi ha poca gent i podem fer un poc de tertúlia, en arribar al poble ens preparam per a començar la ruta, fora abrics, capells posats, bastons a punt i... en marxa.

Fins a la sortida del poble i un poc més anam per carrer asfaltat fins que es converteix en pista de terra. Gairebé en vint minuts passam per la possessió de Son Fortesa, elevada sobre marjades, impressionant exponent de l'arquitectura rural mallorquina, casal de l'antiga societat terratinent ja documentada al s. XV.

Seguim les indicacions del camí que en poc temps ens porten al bosc, passam per l'antiga teulera avui en runes i començam la pujada pel camí vell d'Estellencs que serpenteja per l'alzinar, encara hi han trams que conserven el trispol empedrat, trobam restes de rotlos de sitja i de barraques de carboner, signes de l'antiga activitat econòmica de la zona. Com és preceptiu, a les 11:00 h. en punt i per indicació del responsable d'àrea, ens aturam a berenar, i que ho és de bo l'entrepà de les onze!

A mesura que anam pujant el bosc és més espès i les fites més escasses, així i tot tenim un bon explorador que ens guia amb seguretat, quan gairebé som al coll l'explorador afina un senyal de pintura a una pedra, a la fita hi ha la lletra “E” i li sembla evident que indica la direcció d'Estellencs, dit i fet, seguim la ruta per un caminoi de pam, ple de carritxeres, ja es veu la mar i va paral·lel a la costa, després d'una bona estona algú troba que ens estem allunyant del destí, ens aturam i deliberam i com és natural, dubtam, “l'explorador” ens confessa que no havia fet mai aquesta ruta i que ha seguit per la “E” perquè li semblava evident... :-(  i decidim tornar enrere, és aquí que trobam que hauríem de telefonar al company solitari, el que fa la ruta al reves per no anar en bus, ens diu que ja esta arribant al coll, li diem que ens hi esperi ja que hem de desfer el tram equivocat i estarem una estona, quan a la fi arribam al coll el company aïllat no hi és, esperam un poc i li  demanam que faci sonar el xiulet a veure si localitzam la seva posició, tornam  telefonar, resulta que ja ha passat i és a la vessant de Puigpunyent, (en aquest punt hi han discrepàncies de criteri sobre quina vessant estava pujant i/o baixant segons si la versió la conta algú del grup o l'isolat) després de més telefonades i concerts de xiulets resulta que encara puja el coll per la part de la mar, els del grup passam el botador de la paret que fa partió entre els dos municipis i començam la baixada cap a Estellencs, a la fi ens trobam amb el qui puja tot sol i començam el debat, que si pujaves o baixaves, que si son naps que si son cols, en fi, hi havia tema i en parlarem una bona estona fins que no arribarem a cap conclusió, les dues versions es coneixeran a la crònica que sortira al blog UEP!

Aquesta zona també és d'alzinar el camí va baixant amb trams de fort desnivell, el só de les moto serres de les brigades forestals ens acompanyen tot el camí, estan desbrossant sota les línies elèctriques que creuen el bosc.

Ja es veuen les cases de Son Fortuny,  possessió del s. XVI amb aspecte de fortalesa, altes parets amb obertures petites i torre de defensa a un cantó, en temps passat la possessió més important del terme, sabem que els actuals propietaris no volen que els excursionistes passin per davant la casa i intentem donar-li la volta per on ha passat el company però no se'n recorda, ni mirant les fotos que ha fet (ja ho val!) com que no hi ha cap barrera tancada ni indicació de prohibició, partim directes cap a la possessió, passam per davant el seu portal i seguim camí avall, l'únic que s'ha queixat amb el seu lladrar amenaçador  ha estat el gran ca de bestiar, per sort nostra ben fermat.

Ara el camí és ample, va baixant fent ziga-zagues per terres de conreu i olivars, decidim aturar-nos a dinar a una ample corba del camí, tenim una bona vista, un marge per seure i tema de debat, que més es pot demanar. Després de l'àpat seguim cap al poble, on hi entram pels antics rentadors de la vila que mitjançant una síquia descoberta reben l'aigua de la font des Forat d'Amunt, ens aturam a veure les escultures den Mariano Navares, sobretot ens ha agradat el “Mulus Férreus” on ens hi hem fet fotos.

Ara és l'hora de fer un cafetet i el prenem a una solellada terrassa amb una vista espectacular de la mar a la cala d'Estellencs tot fent temps per agafar el bus de tornada, alguns esquirols s'apunten a baixar en cotxe amb la excusa que el solitari no estigui tan sol, els qui som de fe, malgrat el transbord a Esporles, tornam en transport públic.

I fins a la propera que serà el dia de la vaga general, vaga que nosaltres no farem per estar jubilats, però si que ens hi adherim explícitament ja que també ens toquen la butxaca i el benestar que ens hem guanyat.                                               

                                                                    ******
Ha estat una excursió, diferent, bona, no gaire difícil que ens ha agradat. En total : 11,390 quilòmetres els que han fet la cursa des de Puigpunyent a Estellencs, i el altra que ha pujat i davallat un parell de vegades des de Estellencs, doncs uns quilòmetres més.

                    Fotografíes de'n Trigo i Miquel Barceló

                                  

Rentador de Estellencs

                                                                       Estellencs

                                              Síquies i Canaletes en Son Fortuny

                                                                                   Id.

                                                                        Aljub

Escultura de Mario Navares

                                                               Està feta amb ferralla

                                                 Part del camí convertit en pista forestal